El Tribunal de Sentència de Trujillo, al departament hondureny de Colón, ha declarat culpables sis dels vuit activistes coneguts com a “defensores de Guapinol”. José Daniel Márquez, Kelvin Alejandro Romero, José Abelino Cedillo, Porfirio Sorto Cedillo, Ewer Alexander Cedillo i Orbin Nahún Hernández han estat condemnats pels delictes de danys simples, danys agreujats i privació il·legal de llibertat. Arnol Javier Alemán i Jeremías Martínez Díaz han estat absolts. Les sentències individualitzades és llegiran el pròxim 21 de febrer.
Els fets que se’ls acusa i pels quals porten dos anys en presó preventiva es remunten a l’any 2018, quan, organitzades en el Comitè Municipal de Defensa dels Béns Comuns i Públics de Tocoa, van decidir plantar-se davant les activitats de la mina d’extracció de ferro explotada per Inversiones Los Pinares. Després d’observar de forma directa la contaminació dels rius Guapinol i San Pedro per a la construcció d’una carretera d’accés a la mina, les comunitats locals van organitzar un bloqueig que va durar 88 dies, i que va ser violentament desallotjat. Pocs dies després, detenien els vuit activistes de forma arbitrària.
Irregularitats durant el procés
Durant tot el judici, la defensa dels encausats ha denunciat les irregularitats comeses en el procés. Només començar el judici, el Ministeri Públic afegia l’acusació de danys agreujats contra els acusats i, aquest mes de gener, el tribunal decidia continuar amb el judici abans de la resolució per part de la Cort Suprema de Justícia de l’habeas corpus presentat per la defensa. A més, els jutges van acceptar com a prova fragments de vídeo presentats per l’empresa, on en cap moment s’identifica els acusats cometent cap delicte. En canvi, el que demostra aquest material és que l’empresa va vigilar i gravar de forma fraudulenta les manifestants durant el període que va durar el bloqueig.
Des dels col·lectius de suport a les activistes consideren que “la decisió ja estava presa abans del judici”, i és que, un cop més, l’afinitat entre el Ministeri Públic, la Justícia i les grans empreses provoca la criminalització de qui s’oposa als grans projectes extractius. “Han convertit el dret penal en una espasa afilada per ferir al poble i protegir als rics”, afirma Guapinol Resiste en un comunicat.
Inversiones Los Pinares és propietat de Lenir Pérez i Ana Facussé, tots dos acusats en diverses ocasions per delictes de corrupció, i que, des del cop d’estat de 2009 que derrocava Manuel Zelaya, se’ls ha adjudicat un gran nombre de contractes per a explotacions mineres i energètiques. L’últim fa pocs dies, quan s’aprovava un conveni energètic milionari a favor d’una empresa de Pérez, saltant-se els criteris de licitació i les llicències ambientals. Això forma part d’una política generalitzada des del 2009 per la qual es van multiplicar les concessions per a projectes extractivistes, al capdavant dels quals se situarien les elits nacionals amb el beneplàcit de l’Estat. Des d’aleshores, es compten per centenars les defensores del medi ambient que han estat assassinades, assetjades i empresonades per càrrecs criminals falsificats.
Amnistia Internacional i l’ONU alcen la veu
La mateixa concessió de la mina de Guapinol ha estat denunciada per irregularitat en l’expedició de llicències, a més de per la inexistència d’una consulta prèvia a les comunitats afectades. A això cal sumar-hi les greus conseqüències sobre el medi ambient i els mitjans de vida de la població. L’ús de les forces repressives contra una protesta pacífica i la utilització de les institucions legals en defensa dels interessos privats d’una empresa no fan més que demostrar la connivència dels Estats amb els grans empresaris.
“Els defensors són víctimes d’una detenció arbitrària i d’un enjudiciament penal infundat, únicament pel seu treball legítim de defensa del dret a l’aigua i a un medi ambient saludable”, afirma Erica Guevara-Rosas, directora americana d’Amnistia Internacional
“Els defensors són víctimes d’una detenció arbitrària i d’un enjudiciament penal infundat, únicament pel seu treball legítim de defensa del dret a l’aigua i a un medi ambient saludable”, afirma Erica Guevara-Rosas, directora americana d’Amnistia Internacional. Per la seva banda, l’Alt Comissariat de les Nacions Unides pels Drets Humans (OACNUDH) ha expressat la seva preocupació i considera que es tracta de “defensors de la terra i el medi ambient que exerceixen un treball encomiable a favor de la democràcia” i, per tant, demanen “el seu alliberament i reparació de forma immediata”.
Aquest últim organisme s’ha mostrat especialment crític amb el procés i l’ha monitorat des del principi. Ha criticat el paper del Ministeri Públic i afirma que “en cap moment ha estat guiat pel principi d’objectivitat, incomplint cap estàndard mínim en la presentació de proves que demostressin la seva culpabilitat”. L’OACNUDH ha posat l’Estat hondureny en el centre de les crítiques i ha assenyalat que aquest “ha de garantir el dret a què la defensa dels drets humans sigui possible sense cap classe de pressió arbitrària i abusiva que obstaculitzi el seu exercici legítim”.
Esperança pel canvi de govern
La sentència arriba poc després de la presa de possessió de la presidenta Xiomara Castro, la primera dona progressista en el càrrec després de més d’un segle de bipartidisme dels partits liberal i conservador. En el seu primer discurs va exigir la llibertat dels presos de Guapinol així com l’inici d’una investigació per l’assassinat de l’activista Berta Cáceres, activista feminista pels drets de la comunitat lenca i especialment enfrontada a les grans empreses extractivistes. A més, Castro va prometre que no es permetran més concessions mineres ni permisos per a l’explotació de recursos naturals.
Els col·lectius ecologistes i defensors de drets humans han vist amb esperança l’arribada de la nova presidenta, que encara s’espera que es pronunciï sobre la recent sentència. La llei d’amnistia, promoguda fa poques setmanes, pretén alliberar als presos polítics durant dotze anys de dictadura. En principi, afectaria els funcionaris i treballadors estatals encausats entre el 27 de gener de 2006 i el 28 de juny de 2009, però en un altre apartat de la llei es fa referència a aquelles que “han realitzat actes de defensa de la sobirania nacional, la democràcia, el territori o les fonts d’aigua en defensa de les seves comunitats”. Per tant, no queda clar si les defensores de Guapinol podran acollir-se a l’amnistia, ja que s’ha fet pública la sentència ja iniciada la legislatura de Castro.
“La causa de Guapinol no és solament la causa contra vuit defensors, és una causa que ha d’involucrar a tot l’Estat hondureny a construir un model de desenvolupament econòmic equitatiu i sostenible”, considera una representant de Nacions Unides
Sigui com sigui, la presidenta no ho tindrà fàcil si vol revertir les polítiques de molts anys de persecució sistemàtica de la protesta social. I la sentència acusatòria així ho demostra. “La causa de Guapinol no és solament la causa contra vuit defensors, és una causa que ha d’involucrar tot l’Estat hondureny a construir un model de desenvolupament econòmic equitatiu i sostenible que garanteixi els drets de les comunitats afectades i contribueixi a millorar la qualitat de vida de tota la població”, sentencia la representant de Nacions Unides.
