A Catalunya hi ha unes 16.500 iniciatives que es vinculen de forma diversa amb l’economia social i solidària (ESS). Entre totes ocupen 185.500 persones, associen més de 2 milions de ciutadanes i facturen més de 13.000 milions d’euros. Quins són, però, rere les xifres, els valors i pràctiques d’aquest àmbit econòmic transformador?
La Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES), formada per més de 300 entitats, la majoria de les quals cooperatives de treball i associacions amb activitat productiva, va néixer el 2003 per vincular projectes que defensen un sistema econòmic respectuós amb les persones, el medi ambient i els territoris, que funcionen sota criteris democràtics, d’horitzontalitat, transparència, equitat i participació. Per la XES, l’economia solidària suposa una altra forma de produir, distribuir i consumir, i representa una alternativa viable i sostenible per satisfer necessitats, tant individuals
com col·lectives.
“En temps de pandèmia, han estat les estructures i el teixit comunitaris els encarregats de frenar el cop i sostenir la vida a través de xarxes de suport mutu i solidaritat, arribant a llocs on les institucions no podien arribar”, explica Xavier Julve, tècnic de la XES. A més, “moltes de les persones que formen part de projectes d’economia solidària venen de moviments socials i coneixen les realitats de barris, pobles i ciutats, per tant, els ha estat més fàcil organitzar-se per cobrir necessitats bàsiques i evitar que els projectes no haguessin d’abaixar la persiana”. Tot i que moltes iniciatives s’han vist afectades per la crisi sociosanitària derivada de la COVID-19, “entre totes hem trobat fórmules de protecció, com la creació del Fons d’Emergència Social i Sanitària per atendre temes de tresoreria i viabilitat, per fer front a lloguers i necessitats bàsiques, o una campanya que posà en contacte productors agroecològics amb consumidors a fi de cobrir necessitats mútues”.
L’encarregada de facilitar liquiditat econòmica a les diferents entitats de l’ESS catalana, a través d’aquest fons d’emergència i altres vies de crèdit, ha estat la cooperativa de serveis financers ètics i solidaris Coop57. Xavi Artal, un dels seus socis, explica: “Necessitàvem posar mans a l’obra i organitzar-nos per donar una resposta ràpida i evitar que molts projectes haguessin de tancar. A banda de la part econòmica, va ser gràcies als vincles comunitaris que vam trobar moltes respostes sobre com podíem enxarxar-nos i quines necessitats immediates necessitaven ser cobertes a cada lloc.
El nostre principal enèmic no era la pandèmia, sinó l’individualisme”.
Alejandra Valbuena, encarregada de projectes de l’Impuls Cooperatiu de Sants, considera que l’ESS “s’ha convertit en una eina de resiliència al barri i ens ha permès oferir respostes alternatives a les que dona el sistema capitalista en temps de crisi, a través de la mancomunitat de recursos”
Amb aquesta idea coincideix Guillem Llorens, president de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya: “La pandèmia ens ha fet veure la necessitat de canviar el model econòmic dominant. Les respostes a l’individualisme les tenim en la nostra herència cooperativista i les nostres capacitats associatives com a país, que ens permeten unir-nos i cobrir les necessitats per mitjà de tota mena de xarxes comunitàries, siguin àmbit a nivell de barri, poble, ciutat o comarca”. Amb aquest esperit, des de l’ESS catalana es proposa una economia per la vida que impulsi un nou model econòmic democràtic, relocalitzat i ecològic per al país.
Els barris de Sants, Hostafrancs i la Bordeta són un bon exemple de tradició obrera, associativa, sindicalista i cooperativista, un dels factors que explica el dinamisme de projectes i xarxes comunitàries actuals, tant a través de centres socials i projectes autogestionaris com a través de cooperatives de treball, consum o habitatge al marge de les lògiques del capital. Alejandra Valbuena, encarregada de projectes de l’Impuls Cooperatiu de Sants, considera que l’ESS “s’ha convertit en una eina de resiliència al barri i ens ha permès oferir respostes alternatives a les que dona el sistema capitalista en temps de crisi, a través de la mancomunitat de recursos, que ha permès cobrir les necessitats vitals i laborals de la gent i caminar cap a les sobiranies”.
