Estudiants conscienciades per l’emergència climàtica acampen des de fa una setmana a la plaça Cívica de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Amb el lideratge de l’entitat End Fossil Barcelona reclamen al catedràtic d’Enginyeria Química i rector de la UAB, Javier Lafuente Sancho, mesures urgents perquè la universitat s’impliqui en la lluita contra l’escalfament global. “La crisi climàtica no espera, i per això calen mesures urgents i valentes; no ens serveixen promeses buides o a mitges. Ens hi va la vida”, va explicar divendres passat l’Alba a les portes del rectorat, mentre una vintena de companys escenificaven, caminant lentament, el ritme al que van les negociacions amb la UAB en relació a les seves reivindicacions.
Si repassem la recent cronologia de rècords absoluts de temperatura màxima mundial i regional no els hi falta raó. A finals d’abril l’estació meteorològica de l’aeroport de Còrdoba marcava 38,7 graus, fulminant en 4,4 graus la màxima mai enregistrada en aquest mes i esdevenint la temperatura d’abril més alta a Europa des de l’existència dels termòmetres. El dissabte s’arribava als 44,1 graus al Vietnam, superant en deu dècimes el valor màxim històric, i a finals de la present setmana es preveu que a la regió canadenca d’Alberta es creui el llindar dels 30 graus –25 per sobre de la mitjana–, fent saltar totes les alarmes de les autoritats pel més que previsible descontrol de la destructiva onada d’incendis forestals que pateixen.
El dia que començaven l’acampada a la plaça Cívica l’índex de referència planetària que copsa l’evolució de l’escalfament global va trencar la barrera de les 425 parts per milió en volum de CO2 atmosfèric
A més, el dia que començaven l’acampada a la plaça Cívica l’índex de referència planetària que copsa l’evolució de l’escalfament global va trencar la barrera de les 425 parts per milió en volum de CO₂ atmosfèric (ppm). Així ho van certificar els científics de l’observatori de Mauna Loa (Hawaii) que mesuren aquesta dada des de l’any 1958 i que han elaborat el que es coneix com a corba de Keeling, en referència a l’investigador Charles David Keeling que va morir l’any 2005. Amb l’inici de la revolució industrial, en ple segle XVIII, la concentració de CO₂ va començar a créixer des del llindar de les 280 ppm, a la banda superior de la forquilla on s’havia mantingut des de feia 800.000 anys. L’any 1958 se situava en 315 ppm, creixent en 0,7 ppm per any de mitjana fins a l’any 2013, i fent-ho en 2 ppm per any des d’aleshores i fins a la pandèmia. Enguany, però, ha fet un salt perillós, passant de les 419 a les 425 ppm, anant cap als pitjors escenaris de les previsions elaborades pel Panell Intergovernamental contra el Canvi Climàtic de les Nacions Unides.
Els i les joves acampades que protagonitzen el moviment End Fossil veuen molt a prop la data de 2050, quan les mesures per paliar l’escalfament global haurien d’haver-se implementat si no volem que les temperatures es disparin i ens facin entrar en una etapa que posi contra les cordes la supervivència de l’ésser humà a la superfície d’àmplies zones del planeta Terra. Manifesten amb convicció que ja no tenen res a perdre i han desplegat una campanya coordinada d’ocupacions de campus arreu d’Europa: Alemanya, Anglaterra, Àustria, entre d’altres. Cal recordar que ja són més d’un centenar les activistes climàtiques en presó preventiva en territori de la Unió Europea per les accions de bloqueig viari, aeroportuari i contra les multinacionals fòssils en els últims dos anys.
“És 2023 i la crisi climàtica s’està accelerant ràpidament. La gent pateix escassetat d’aigua, sequera i onades de calor mortals”, denuncia l’Elena, membre del moviment estudiantil
“És 2023 i la crisi climàtica s’està accelerant ràpidament. La gent pateix escassetat d’aigua, sequera i onades de calor mortals, però, tot i això, és legal que empreses i bancs que financen aquesta crisi, amb pràctiques extractivistes, estiguin dintre del nostre sistema educatiu”, denuncia l’Elena, membre del moviment estudiantil. La mobilització arriba enmig d’una precampanya electoral on molts dels candidats continuen apostant pel creixement econòmic, amb projectes com l’ampliació de l’aeroport del Prat, els Jocs Olímpics d’hivern, el Hard Rock Casino o el Quart Cinturó i mentre la quantitat de pluja a nombrosos observatoris de Catalunya no arriba ni al 30% del que seria la normalitat del clima que coneixíem fins ara.
Una de les accions que es va viure la setmana passada al campus de Bellaterra va ser a les portes del Centre de Recerca per la Salut Animal (CReSA), que segons End Fossil Barcelona i Futuro Vegetal és un equipament que “contribueix a la continuïtat de les macrogranges i d’un sistema agroalimentari que és un dels principals responsables de la crisi climàtica”. Per això, demanen que “la universitat finalitzi aquesta línia d’investigació i se centri a fer possible la transició a un model alimentari basat en plantes”, va explicar Marta, una de les portaveus. A més, en Francesc, de Futuro Vegetal, va denunciar que al CreSA “els animals són tractats com a simples objectes d’investigació i s’utilitzen per al benefici de les indústries. Una pràctica d’explotació que forma part del sistema capitalista i que dona prioritat al benefici econòmic sobre la vida i el benestar de tots els éssers vius”.
Durant la setmana que porten al campus, han intercanviat experiències de desobediència civil i s’han format rebent classes magistrals per part de científics i experts que fa dècades adverteixen a les autoritats
Durant la setmana que porten al campus, el jovent contra el canvi climàtic ha intercanviat experiències de desobediència civil i s’ha format rebent classes magistrals per part de científics i experts que fa dècades adverteixen a les autoritats. Gustavo Duch, de la revista Sobirania Alimentària, Marcel Llavero, doctorat de Biologia Molecular i expert en Justícia Climàtica, o conferenciants de l’Observatori del Deute en la Globalització o Entrepobles, entre d’altres. I han mantingut fins a tres reunions de negociació amb la direcció de la UAB, amb tres punts sobre la taula: una assignatura ecosocial transversal a totes les universitats, que es modifiquin els criteris de vinculació amb el sector privat –sobretot amb la banca i les empreses lligades als combustibles fòssils– i un increment del finançament públic per reduir la precarietat laboral al campus i no dependre de les multinacionals. Aquestes mateixes reivindicacions també les han entregat per escrit al conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal. Fonts de la UAB, consultades per la Directa, asseguren que es “mantindrà el diàleg amb els estudiants” i que aviat s’informarà de quins han estat els acords.
Acords amb la UAB
En un comunicat emès per la universitat i en una nota de premsa d’End Fossil Barcelona s’han detallat el 9 de maig al matí quins han estat els acords entre ambdues parts que han portat a l’aixecament de l’acampada reivindicativa. L’equip de govern de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) es compromet a establir “un pla estratègic d’enfortiment del finançament per trobar alternatives al finançament privat de la universitat pública i, en especial, d’aquelles empreses que sustenten la seva activitat, o part d’aquesta, en la inversió en energies fòssils o en l’explotació d’aquestes energies. Entre d’altres mesures, aquest pla incorporarà l’estudi i l’impuls de col·laboracions amb entitats de l’economia social i solidària i preveurà dimensions mediambientals per combatre la crisi ecosocial”.
En matèria docent la UAB treballarà “en la creació d’una assignatura obligatòria interdisciplinària, de formació bàsica, que s’impartirà al conjunt de graus, en matèria de crisi ecosocial”. Per acompanyar el desplegament de l’assignatura “es crearà un grup de treball per a la transició ecosocial a la UAB, del qual s’informarà a la primera sessió del Consell de Govern del curs acadèmic 2023-2024. Aquest grup estarà format per personal docent i investigador de la UAB expert en matèria de crisi ecosocial”. Per complementar aquestes mesures l’equip de govern “demanarà a les administracions més finançament públic a les universitats”.
Els joves, que marxen avui de la universitat, celebren l’acord encara que consideren que “manca un compromís més ambiciós i fer fora el banc Santander, el banc espanyol que més inverteix en combustibles fòssils, de la universitat”. Tot i així, els estudiants es mostren “contents” amb la nova assignatura de crisi ecosocial que oferirà uns coneixements “essencials” per preparar les noves generacions d’estudiants pel context actual.
