“Amb l’acció col·lectiva es pretén ser una ciutat totalment neutra en emissions el 2050 i assolir l’objectiu quantitatiu de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle per capita un 45% respecte al 2005 en l’horitzó 2030”. Aquest és un dels objectius estratègics del Pla Clima 2018-2030, presentat per l’Ajuntament de Barcelona l’abril del 2018. Un esforç que es podria considerar significatiu, però el Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA) considera “trampós”.
Segons l’entitat, l’any base per determinar la reducció de les emissions hauria de ser 1990 i no el 2005, tal com marquen les lleis europees i catalana. “El marc d’actuació de la Unió Europea en matèria de clima i energia estableix com a objectiu mínim arribar a una reducció del 40% de reducció en la suma de les emissions de GEH el 2030 en relació amb els nivells de 1990”, expliquen des del CEPA. En la mateixa línia s’expressa la Llei del canvi climàtic aprovada pel Parlament de Catalunya l’agost del 2017, en la qual es defineix l’any base com “l’any que, si no s’especifica el contrari, serveix de referència per al càlcul dels objectius de reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle en el context del Protocol de Kyoto, que va entrar en vigor el 2005. Es considera com a any base el 1990”.
“La diferència és molt rellevant perquè el 2005 va haver-hi el màxim pic d’emissions, de manera que una reducció del 45% sobre un valor màxim ens dóna una reducció pràcticament irrisòria”, argumenten des del CEPA
“La diferència és molt rellevant perquè el 2005 va haver-hi el màxim pic d’emissions, de manera que una reducció del 45% sobre un valor màxim ens dóna una reducció pràcticament irrisòria a la qual s’hi arriba sense fer pràcticament res”, argumenten des del CEPA a l’informe Ni emergència climàtica ni tan sols prioritat, fet públic el passat 27 de setembre coincidint amb la jornada de vaga pel clima. En resposta a les preguntes de la Directa, fonts municipals al·leguen que “el Pla Clima dóna resposta al Pacte d’Alcaldes/ses pel Clima i l’Energia, promogut per la Comissió Europea. En aquest sentit, la gran majoria de plans que donen resposta al Pacte d’alcaldes/ses tenen com a any de referència el 2005”. Un altre dels arguments fets servir pel consistori és que “el Pla es va començar a treballar abans de la publicació de la llei catalana de canvi climàtic”.
Si es prenen les dades del 2005, una reducció del 45% per al 2030 fixaria la quantitat d’emissions de diòxid de carboni (CO₂) -que és el principal GEH- en uns 2,805 milions de tones. En canvi, si s’agafen les dades de 1990 que fixa la UE i la llei catalana, les emissions s’hi haurien de situar en 2,145 milions de tones, és a dir, haurien d’emetre’s 0,760 milions de tones menys de diòxid de carboni que les que fixa el Pla Clima de l’Ajuntament de Barcelona. Segons els ecologistes, el full de ruta del consistori en matèria climàtica només contempla una reducció del 17,5 de les emissions de CO₂, quan les directrius europees i catalanes la fixarien en un 36,9%, més del doble.
Efectes secundaris
Ara fa un any, el Pla Clima de Barcelona va rebre “el premi a la millor iniciativa de les grans ciutats europees atorgat pel Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses pel Clima i l’Energia”. Per al CEPA, aquest premi podria perillar, ja que el Pla “contradiu el principi bàsic” del Pacte, en fer servir com a any base el 2005 i no el 1990, com determinen les directrius europees, inclòs el mateix acord europeu. És per això que des de l’entitat ecologista es van adreçar a l’organització del Pacte d’Alcaldesses per demanar quin era l’any base que s’havia de fer servir per calcular la reducció de les emissions. La resposta va ser clara: “confirmem que l’any base per l’objectiu de reducció de les emissions de la Unió Europea és 1990. Per les ciutats del Pacte, aquest any base pot variar en funció de com d’avançades estan les seves accions climàtiques”. Això sí, quatre dies després especificaven: “donada la situació que els signants troben dificultats a l’hora d’obtenir aquestes dades [les de 1990], es poden fer servir altres anys com referència”. Des de l’entitat ecologista, asseguren que la dada sobre les emissions a Barcelona és coneguda i que fins i tot es va publicar al Pla de Millora Energètica de Barcelona, de l’any 2002, que fixava en 3,9 milions de tones les emissions de CO₂ per l’any 1990.
Segons el CEPA, “les incineradores, abocadors i altres instal·lacions al servei de les ciutats ni tan sols estan regulades ni comptabilitzades en l’àmbit urbà i pels seus efectes contaminants”, ja que són fora del terme municipal al qual serveixen
Un altre element que mostra la “trampa” del Pla Clima és, segons el CEPA, el fet que “les incineradores, abocadors i altres instal·lacions al servei de les ciutats ni tan sols estan regulades ni comptabilitzades en l’àmbit urbà i pels seus efectes contaminants”, ja que són fora del terme municipal al qual serveixen. En el cas de la capital catalana, la incineradora de residus se situa a Sant Adrià de Besòs, mentre que els abocadors es troben a municipis com Hostalets de Pierola o Santa Maria de Palautordera.
Els ecologistes també assenyalen l’AMB i el seu Pla Clima i Energia, ja que aquest, igual que el pla municipal de Barcelona, està basat en les emissions de 2005 i no de 1990. Tot i estar dotat d’onze milions d’euros per al període 2018-2021, “no sembla que aquest pla tingui res a veure amb l’emergència climàtica sinó en l’anar fent”, segons l’informe del CEPA.
Propostes de futur
En el seu document, les ecologistes, a més de denunciar el mal ús de les dades per part de l’Ajuntament de Barcelona i l’AMB, també fan una sèrie de propostes per tal d’assolir els objectius que marca la Unió Europea.
Des del CEPA també assenyalen que és important “incloure les emissions que tenen lloc a l’àmbit de Catalunya pel manteniment de la ciutat o el terme municipal”
En primer lloc, fer servir com any base per al càlcul de la reducció d’emissions l’any 1990 en lloc de 2005 i, per tant, “un objectiu més del doble d’ambiciós” que l’actual. Des del CEPA també assenyalen que és important “incloure les emissions que tenen lloc a l’àmbit de Catalunya pel manteniment de la ciutat o el terme municipal”, com poden ser les emissions del subministrament energètic, alimentari, de la incineradora i els abocadors…
Per últim, apunten que “l’impacte el model de recollida i tractament dels residus domiciliaris i urbans s’ha de calcular climàticament”. “Un ajuntament no és climàticament responsable si no implanta residu mínim i la recollida porta a porta a tots els barris de la ciutat”. I conclouen que “la reducció dels residus és una emergència ecològica i climàtica”.
Mesures insuficients
El passat divendres 27 de setembre, amb motiu de la vaga mundial, els col·lectius Climacció, Families For Future Barcelona, Fridays For Future Barcelona, Moviment per la Justícia Climàtica i Rebel·lió o Extinció Barcelona es van reunir amb l’alcaldessa “per tenir la seva resposta sobre les demandes presentades al passat mes de juliol i van veure-hi bona disposició, però sense la concreció suficient”, segons han expressat en un comunicat fet públic aquest 2 d’octubre. Segons el moviment pel clima, el Pla Clima 2018-2030, el Pla de Mobilitat Urbana de Barcelona i les deu mesures a realitzar en sis mesos proposades pel consistori “tindran escassa incidència en la reducció d’emissions i denoten improvisació”. De la mateixa manera que ho fan des del CEPA, asseguren que “el Pla Clima no inclou l’objectiu de reducció del 40% de les emissions de GEH en relació amb els nivells de 1990 que estableix el marc d’actuació de la Unió Europea en matèria de clima i energia fins al 2030, i les mesures presentades són continuistes de plans anteriors sense resultats, igual que les que presenta el nou Pla de Mobilitat de Barcelona 2019-2024”.
El moviment pel clima es van reunir amb l’alcaldessa “per tenir la seva resposta sobre les demandes presentades al passat mes de juliol i van veure-hi bona disposició, però sense la concreció suficient”
Els col·lectius pel clima han participat aquest dimecres 2 d’octubre en la Taula per l’Emergència Climàtica convocada per la corporació municipal. Entre les seves demandes, “que sigui el govern el que en el termini de dos mesos presenti les principals mesures per fer front a l’emergència climàtica”, “la conformació d’un comitè d’emergència” per implementar les mesures “que depengui directament d’alcaldia”. Des del moviment, també qüestionen el funcionament de la Taula. Consideren que l’espai “podria enfortir la participació social per garantir la transparència i rendició de comptes de l’acció de govern, no per substituir-la” i demanen promoure “la participació d’agents socials i experts científics independents que representin l’interès general”, “l’exclusió de lobbies empresarials que representen interessos privats i de l’economia fòssil” i que la funció de la Taula sigui “la de seguiment de l’aplicació de les mesures i els seus resultats”.
