L’edifici del número 38 del carrer Lleida del Poble-sec va ser batejat com a bloc Llavors després de l’okupació de sis habitatges buits el juliol del 2017. L’empresa inversora Vauras havia comprat l’immoble feia un any amb la intenció d’expulsar les veïnes, reformar els pisos buits i vendre’ls. Després d’un degoteig d’expulsions durant aquests anys, el jutjat de primera instància número 54 de Barcelona ha ordenat el darrer desnonament aquest dijous 25 de maig, tot i que les dues persones que hi viuen compten amb informe de vulnerabilitat.
Durant el 2019, amb el suport del Sindicat de Barri de Poble-sec i abans del llançament de les sis primeres famílies, ja s’havien okupat tres habitatges més. Un, on vivien tres joves, va ser desnonant el maig de 2021 i es va saldar amb tres persones investigades per atemptat contra els agents, nou per desordres públics i amb seixanta persones denunciades per llei mordassa, procediments administratius que arran dels recursos presentats per Alerta Solidària no han prosperat. De l’altre pis van marxar-ne voluntàriament i en el tercer encara hi resisteixen Octavi i Peru. “Veiem turistes entrant al bloc i creiem que Vauras ha anat venent els pisos”, explica Octavi. Durant el 2020, segons consta al portal immobiliari Idealista, es van posar a la venda set pisos de l’edifici per més de 374.000 euros cadascun. Tot i que al cercador d’habitatges turístics de l’Ajuntament de Barcelona no consta cap llicència atorgada al Bloc Llavors, l’activista no descarta que s’estiguin enllaçant contractes de lloguers temporals per esquivar la llei.
Tant Octavi com Peru han presentat informes acreditatius de vulnerabilitat i exclusió residencial, així com el certificat de percepció de l’ingrés mínim vital d’un d’ells
L’afectat denuncia que a causa d’un canvi de magistrat en el jutjat que porta el cas, han passat de comptar amb el reconeixement del dret a un lloguer social a tenir una data de llançament. Efectivament, el jutge Juan Ignacio Calabuig va reconèixer el dret dels ocupants a un lloguer social en una interlocutòria del novembre de 2020, d’acord amb la llei 24/2015, i va acordar no tirar endavant el llançament fins a disposar de la informació adequada. Dos anys i mig més tard, la jutge Zuriñe Garcia ha assenyalat data de desnonament.
Tant Octavi com Peru havien presentat informes acreditatius de vulnerabilitat i exclusió residencial, així com el certificat de percepció de l’ingrés mínim vital d’un d’ells. Per aquesta raó, el recurs de la propietat va ser desestimat per l’Audiència de Barcelona i, per tant, la decisió judicial de Calabuig va esdevenir ferma el novembre de 2020.
Amb insistència, Vauras va voler aprofitar que el Tribunal Constitucional (TC) havia tombat el decret llei 17/2019 -l’ampliació de la 24/2015- per tornar a l’atac, però el jutge es va reafirmar. En resposta al recurs, la interlocutòria era clara: “les decisions adoptades per aquest jutjat es van basar en una norma que en aquell moment estava vigent”. I afegia que la sentència del TC “no pot deixar sense efecte les decisions judicials fermes adoptades amb anterioritat”.
El jutge Juan Ignacio Calabuig va reconèixer el dret dels ocupants a un lloguer social en una interlocutòria del novembre de 2020 i va acordar no tirar endavant el llançament fins a disposar de la informació adequada
Amb aquesta claredat judicial, els afectats no entenen per què, davant de la interposició del mateix recurs per part de la propietat, una nova jutge va canviar el criteri i va decidir assenyalar data de desnonament, “adoptant les mesures que fossin necessàries”, incloent-hi “l’auxili de la força pública”. Va ser el passat 6 de febrer, quan García va comunicar-los que havia admès a tràmit el recurs i es remetia a la “inconstitucionalitat”, ara ja no del decret llei 17/2019 sinó dels diferents apartats d’un altre decret llei, el 37/2020, “de reforç de la protecció del dret a l’habitatge davant els efectes de la pandèmia de la COVID-19”. En sintonia amb la Llei 25/2015 i el Decret llei 17/2019, el 37/2020 -que també va resultar parcialment tombat- afegeix un nou apartat que explicita que els procediments iniciats en què no s’hagi acreditat la formulació de l’oferta de lloguer social per part del gran tenidor “s’han d’interrompre” per tal que aquesta oferta pugui ser formulada i acreditada.
Així doncs, demà a les dotze del migdia està previst el desnonament del darrer pis okupat del bloc Llavors. El Sindicat de Barri de Poble-sec ha convocat davant l’edifici i Octavi espera que s’hi aplegui molta gent solidària. Ell va perdre la feina durant la Covid i a més arrossega problemes de salut psicològica; el seu company pateix una malaltia degenerativa que li dificulta els moviments.
Malgrat tot, la inversora mai ha fet cap proposta de lloguer social a ningú i, en canvi, ha portat l’alcaldessa de Barcelona davant dels tribunals. Vauras va presentar una querella contra Ada Colau, dues regidores i una tècnica municipal el 2020 per presumpta prevaricació i coaccions. L’empresa els acusa de pressionar i multar-la perquè oferís un lloguer social a les famílies vulnerables del Bloc Llavors. Tot i que en un primer moment, el jutjat d’instrucció número 18 de Barcelona va considerar que els fets no constituïen delicte, finalment l’Audiència Provincial ha reobert la causa i ha citat a declarar com a investigada Colau.
Inversor finlandès amb aliances locals
La societat Vauras, en mans d’un inversor finlandès, va comprar l’edifici el 2016 per reformar els pisos i vendre’ls a un peu molt superior al de compra. De fet, així ho ha anat fent amb alguns dels 26 habitatges. Des de bon principi, el modus operandi de Vauras va ser no renovar contractes de lloguer a través de burofax.
La societat Vauras, en mans d’un inversor finlandès, va comprar l’edifici el 2016 per reformar els pisos i vendre’ls a un peu molt superior al de compra. De fet, així ho ha anat fent amb alguns dels 26 habitatges
Vauras és un nom que ressona a la ciutat de Barcelona perquè almenys entre 2015 i 2017 va adquirir setze edificis a la ciutat, la majoria a l’Eixample, Poble-sec i Ciutat Vella. Al bloc del carrer Leiva 37 del barri de Sants, va comunicar a la majoria de les veïnes que no els renovaria els contractes de lloguer, però finalment, l’Ajuntament de Barcelona va exercir el seu dret a tanteig i retracte i ningú ha hagut de marxar de casa seva. Un any abans, en canvi, Vauras adquiria un bloc del carrer Roser del Poble-sec en una subhasta organitzada per la Generalitat de Catalunya. Sota el paraigua de Barcelona Invest Oy -una societat ubicada a Finlàndia-, des d’un bon principi, es va associar amb Palau & Manfredi, un grup empresarial català que es dedica a adquirir edificis residencials, dividir-los en apartaments de luxe i vendre’ls, des de 1998.
Com a administrador de Vauras hi figura Heikki Matti Kaleruo, tot i que l’empresari de Palau & Manfredi, Bernat Palau de Belza, sol actuar com a representant en les operacions de compravenda. Entre els negocis de Vauras i Invest Oy es troba el lloguer de cotxes de gamma alta, de super-iots i de jets privats.