La problemàtica ambiental i ecològica del Líban propiciada per una comunitat internacional negada i equidistant amb el conflicte és el fil amb el qual arrenca Costa Brava, Líbano. Una pel·lícula que amb aquest tema nacional com a eix central i rerefons de la història mostra un drama social i familiar en una societat libanesa peculiar i heterogènia.
La direcció de Mounia Akl, amb participació catalana en el guió i la producció, té com a punt fort la seva coralitat actoral i temàtica, juntament amb un guió sòlid i un fort missatge ideològic però també social i vital, amb una mirada imparcial que fuig del pensament imperant. La presentació complexa i amb moltes arestes de la família i els conflictes personals i socials deixen entreveure unes trames humanes complexes i creïbles.
La pel·lícula ens permet veure i entendre de manera breu i concisa els problemes socioculturals i econòmics de la societat libanesa. El millor del film és la valentia, la llibertat i l’ull crític de la directora, deixant de banda tota la possible autocensura imposada.
