La decisió del Tribunal Suprem espanyol d’ara fa tres setmanes d’imposar que el 25% de les classes en els centres lectius catalans s’imparteixin en castellà –de fet, ha estat la no admissió d’un recurs del Departament d’Educació contra una resolució anterior del Tribunal Superior de Catalunya (TSJC) que ja ho va establir fa un any– ha crispat la comunitat educativa i bona part de la societat civil catalana, que avui està convocada a manifestar-se contra una decisió que des de molt diversos àmbits es considera que dinamita el model d’immersió lingüística que ha regit l’educació primària i secundària implantant el principi de no segregació dels alumnes en funció de la seva llengua, que suposa una intromissió del poder judicial en un sistema establert mitjançant un gran consens social a Catalunya, i que obre la porta a crear un conflicte allà on no existia.
Per fer sentir aquests arguments, la plataforma Som Escola ha convocat una manifestació amb la consigna “Ara i sempre, l’escola en català” amb caràcter unitari i intenció que sigui multitudinària, aquest dissabte al matí, a partir de les 11, amb punt de trobada a la plaça Tetuan de Barcelona, i la idea d’avançar en direcció al passeig de Lluís Companys, formant “una gran onada verda” –segons l’organització–, fins a arribar davant del Palau de Justícia –seu del TSJC, justament– on hi ha previst un acte amb la lectura d’un manifest i actuacions musicals de Joan Dausà, Suu, Meritxell Neddermann, Júlia Blum i Sara Roy.
Des de Som Escola es considera que “són els professionals de l’educació, i no els juristes, els qui han de determinar quin model d’ús garanteix la competència lingüística dels alumnes en cada cas”
Som Escola és una plataforma de caràcter molt transversal nascuda fa deu anys per defensar el model “d’integració lingüística” als centres docents de Catalunya i la tasca del professorat que el duu a terme, en la qual conflueixen una cinquantena llarga d’entitats de diversa naturalesa i orientació ideològica: des d’associacions i fundacions cíviques, culturals i de defensa de la llengua catalana; agrupacions i federacions de famílies d’alumnes; els principals sindicats generalistes i del sector educatiu, així com altres de caràcter divers com col·lectius de migrants, de professionals de l’educació en el lleure, col·legis professionals i també Escola Valenciana.
A la manifestació hi han donat suport també les diverses formacions polítiques que van investir l’actual Govern català (ERC, Junts, la CUP, Demòcrates de Catalunya) així com Catalunya en Comú. També alguna força extraparlamentària com el Partit Demòcrata (PDeCAT). Qui no hi tindrà representació és el PSC que s’ha escudat en la celebració del Congrés que el partit té aquest cap de setmana en el qual és previst que Salvador Illa sigui ratificat com a nou primer secretari, però alhora, i trencant el relat tradicional de la formació de defensa de la immersió lingüística, s’ha desmarcat de la convocatòria amb l’argument de què “no es polititzi l’escola”, com va dir fa uns dies la seva fins avui presidenta, Núria Marín.
Des de Som Escola es considera que la decisió del TSJC de fa un any, ara ratificada pel Tribunal Suprem, suposa “un nou intent d’agressió al model d’escola catalana i el seu enfocament pedagògic”, un model que creu “consolidat, garant de competències lingüístiques i avalat àmpliament per la societat catalana al llarg de dècades”, que s’ha consolidat com “un model d’èxit, tant per als alumnes com per al si de la societat”, ja que “contribueix a la cohesió social, a la igualtat d’oportunitats i a la normalització de l’ús del català”. També considera el pronunciament judicial una “intromissió intolerable”, perquè han de ser “els professionals de l’educació, i no els juristes, els qui han de determinar quin model d’ús garanteix la competència lingüística dels alumnes en cada cas”. Igualment, considera que genera un terreny adobat per a la proliferació d'”arguments falsos i perillosos d’instrumentalització política de l’educació i de la llengua” i recorda, en aquest sentit, que la decisió “no és un cas aïllat” sinó que respon a una concatenació de “continus atacs polítics i judicials contra la llengua catalana i l’educació en català” amb la “voluntat de minoritzar la llengua catalana en tots els seus usos socials, fins al punt que els diferents àmbits d’actuació en català, inclòs el model d’escola catalana, viuen sota una amenaça permanent”.
De Gramenet a Canet
Nascut durant el curs 1883-84, aprofitant el marc legal que proporcionava la primera llei de normalització lingüística aprovada pel Parlament de Catalunya, el model d’immersió escolar es va implantar sobretot en centres educatius en barris i localitats perifèriques de Barcelona marcades per l’alt percentatge de població migrada, a partir de les reclamacions de les mateixes agrupacions de famílies o del moviment veïnal, que veia l’aprenentatge del català com una peça clau per ajudar a treure els barris de la marginalitat. És el cas de l’Escola Rosselló-Pòrcel, del barri del Fondo (a Santa Coloma de Gramenet, Barcelonès), que ha quedat com un símbol d’elaboració de model educatiu construït partint de les demandes dels mateixos pares i mares i l’entorn social del centre educatiu.
L’Escola Rosselló-Pòrcel, a Santa Coloma de Gramenet, ha quedat com un símbol d’elaboració de model educatiu amb el català com a llengua vehicular construït a partir de les demandes de pares i mares i l’entorn social
Malgrat l’ampli consens i la normalitat amb què s’ha desenvolupat durant quatre dècades, enmig d’un paisatge educatiu canviant amb l’accés de poblacions migratòries de molt distintes procedències i varietat de llengües maternes, de sempre grups minoritaris amb clara intenció política, ja fos d’extrema dreta, de l’òrbita del Partit Popular i més endavant de Ciutadans, i plataformes de caràcter espanyolista afines, han utilitzat el model lingüístic a l’escola catalana cada cop que els ha convingut políticament, denunciant, amb un discurs incendiari, la “imposició de la llengua catalana” a l’ensenyament i la pretesa situació de discriminació i d’assetjament que, segons aquest relat, pateix l’alumnat que té el castellà com a llengua vernacla.
Un relat alimentat de sempre amb la col·laboració d’alguns mitjans de comunicació, principalment grans diaris de la capital de l’estat (l’ABC, La Razón, Diario 16, El Mundo i, més endavant, també, El País) i cadenes de televisió com Antena 3 i Telecinco, i que va viure un gran moment d’apogeu, abans de la polèmica actual, durant els dies previs i posteriors al referèndum de l’1 d’octubre de 2017, quan des d’aquest sometent mediàtic (i seguint les tesis que aleshores s’estaven fabricant des de l’Executiu espanyol) es reclamava que el govern de l’Estat prengués el control del sistema educatiu català per la via de l’aplicació de l’article 155.
Els grups polítics i l’entorn comunicatiu que sempre ha intentat dinamitar la política lingüística en el model educatiu català s’ha aferrat amb força als pares i mares que, de forma aïllada, reclamaven que les seves filles poguessin rebre l’ensenyament en llengua castellana, gairebé sempre per la via judicial. Des de la sentència del TSJC de fa un any, una trentena llarga de centres docents han rebut requeriments judicials, a partir de denúncies de famílies o col·lectius unionistes, imposant el percentatge lectiu en espanyol del 25% establert pel mateix tribunal. L’últim i polèmic cas, ja després de la ratificació del Tribunal Suprem, ha estat el de l’Escola Turó del Drac de Canet de Mar (el Maresme) on el tribunal superior català, en una providència de fa deu dies, reclamava de forma cautelar al Departament d’Educació que insti el centre a aplicar la quota formativa en espanyol en una classe de P5 arran de la demanda d’un pare (que en reclama el 50%) i també, de passada, s’insta a la conselleria a protegir la identitat de l’alumnat i la família denunciant, a partir d’unes publicacions des de perfils de Twitter que plantejaven l’aïllament dels infants.
L’Associació de Famílies d’Alumnes (AFA) d’aquesta escola de Canet de Mar va fer públic ahir un comunicat que denuncia “la manipulació mediàtica i política” que han convertit el centre “en l’escenari d’enfrontaments polítics, debats identitaris i disputes lingüístiques que no ens pertoca assumir ni al centre, ni a les famílies ni molt menys als nostres infants”, es rebutja que “existeixi un moviment d’assetjament, aïllament i atac cap a qualsevol infant o família”. També recorda que, l’any 2019 “el Consell Escolar va aprovar el projecte lingüístic de l’escola amb el consens de famílies, equip docent i equip directiu” i que mai ha arribat cap demanda ni queixa a aquest òrgan que demanés revisar-lo o replantejar-lo; per això lamenta “que aquest debat no s’hagi dut a terme mitjançant els canals disponibles i que s’hagi imposat per ordre judicial”.
