La despenalització de l’avortament és una decisió històrica a Mèxic. La situació ve desencadenada per la Suprema Cort de Justícia de la Nació (SCJN), la qual ha decidit unànimement que l’avortament no és delicte, en invalidar una part del Codi Penal de l’estat de Coahuila, al nord de Mèxic. Aquesta decisió determina que empresonar qualsevol dona per avortar és inconstitucional, i per tant, s’obre un precedent favorable a la legalització i descriminalització de l’avortament. La despenalització de l’avortament és un triomf i un referent per l’Amèrica Llatina, però encara queda un llarg recorregut per implementar canvis a nivell estatal, ja que la protecció a les dones de ser processades a nivell nacional, no elimina el delicte per avortament en els codis penals de cada estat i, a més, de l’aparició d’obstacles recents, ja que el passat 13 de setembre, la SCNJ va avalar el dret a les metgesses a negar-se a practicar avortaments si aquest fet anava en contra de les seves creences, excepte en casos d’urgència, de manera que en una sola setmana va impulsar una victòria i va enfortir una trava per l’accés lliure a l’avortament, esdevenint una incertesa per les ciutadanes respecte quant durarà aquest estira-i-arronsa.
A Mèxic, la possibilitat d’accedir a un servei d’avortament legal està determinada per la regulació en l’àmbit local o, cosa que és el mateix, en la legislació de cada entitat federativa. Per entendre l’entramat legal, cada Codi Penal local estableix sota quins casos i circumstàncies es permet avortar sense considerar-los delicte. Donada aquesta pluralitat jurídica, és imprescindible una informació pública transparent i accessible en les condicions sota les quals es pot interrompre un embaràs sense que la persona gestant sigui criminalitzada.
L’actual president mexicà, Andrés Manuel López Obrador, ha manifestat en diverses ocasions que el millor seria realitzar un consulta sobre l’avortament a la ciutadania
El titular actual del Poder Executiu a Mèxic, Andrés Manuel López Obrador, ha manifestat en diverses ocasions que el millor seria realitzar un consulta sobre l’avortament a la ciutadania. Fins ara no ha determinat la naturalesa de la possible consulta, la matèria específica a consultar ni les seves possibles conseqüències, especialment, considerant que l’avortament es regula a nivell local. Si es donés el cas, seria la SCJN, la que hauria de determinar la validesa de la matèria sotmesa a consulta. Si, pel cas contrari, es busqués realitzar una consulta política, no prevista a la llei, amb l’objectiu de conèixer l’opinió de la població, per prendre una decisió d’acord amb ella, cal assenyalar que el resultat i la decisió jurídica que s’assumís, constituiria un acte d’autoritat i, per tant, podria ser impugnable.
A Mèxic, la majoria de la població és catòlica i l’Església encara conserva un rol polític important, així i tot, s’estan fent passos cap a la liberalització de la legislació relativa a l’accés a l’avortament i altres serveis de salut sexual i reproductiva. El dret a decidir sobre el propi cos és una de les demandes bàsiques i més antigues del moviment feminista. A la dècada de 1970, les feministes mexicanes plantejaven l’accés a l’avortament com un assumpte de justícia social, salut pública i aspiració democràtica. Tot i la contundència dels arguments feministes, no va ser fins al 2008, que la SCJN declarà constitucional la despenalització de l’avortament fins al primer trimestre de gestació i l’obligació de les institucions públiques de salut locals, de prestar els serveis mèdics indispensables per dur a terme tots els procediments, només a Ciutat de Mèxic, passant de ser delicte a un servei de salut.
Des d’aleshores, la percepció de la població ha canviat considerablement. Mitofsky, empresa líder en la consulta de l’opinió pública, va mostrar que l’any 2007 un 65,8% de persones al conjunt de Mèxic considerava l’avortament un delicte, i el 2009 la xifra s’havia reduït fins a un 45,7% . Segons l’Enquesta Nacional de 2017, un 69% de la ciutadania a Ciutat de Mèxic deia estar d’acord amb l’avortament legal. Aquestes xifres mostren que les percepcions socials i culturals no són inamovibles, sinó que les opinions poden modificar-se notablement en resposta a canvis importants de legislació o política pública, com és aquest cas de reconeixement del dret a l’autonomia reproductiva a la resta del país.
L’any 2007, un 65,8% de persones al conjunt de Mèxic considerava l’avortament un delicte, i el 2009 la xifra s’havia reduït fins a un 45,7%
Segons el Grup d’Informació o Reproducció Elegida (GIRE), en els últims anys hi ha hagut avenços en almenys set entitats federatives per ampliar l’accés a casos d’avortament, com és el cas del risc per la salut, que està contemplat en quatre estats. Però encara avui, l’única causa legal en tot el país és el supòsit de violació sexual. En aquests moments, l’avortament és il·legal a 28 dels 32 estats mexicans, i només en quatre (Ciutat de Mèxic, Oaxaca, Hidalgo i Veracruz) les dones són lliures per interrompre’l de forma segura. Oaxaca va aconseguir al 2019 ser el segon estat federatiu en poder interrompre l’embaràs fins la dotzena setmana de gestació, assoliment impulsat per l’acompanyament durant dècades per la lluita d’organitzacions i col·lectius feministes, resistint davant la pressió de grups religiosos i d’ultradreta, el que va representar un missatge molt colpidor a tot el país.
El dret d’accés a serveis integrals de salut reproductiva, inclòs l’avortament, té cabuda en els estàndards internacionals sobre drets humans que garanteixen el dret a la vida, la salut, i la no discriminació, entre altres. En el moment que els estats tornen inaccessible el servei a l’avortament per aquelles persones que ho necessiten, a més de penalitzar-les, estan vulnerant els seus drets. La despenalització de l’avortament i el seu accés als serveis de salut reproductiva, suposa per l’estat l’obligació de seguir promovent accions per garantir-lo i representa una conquesta històrica de les dones en el reconeixement dels drets reproductius. Segons GIRE, seria un pas enrere demanar a la ciutadania la seva opinió en consultes populars i legitimar, tenint en compte el marc normatiu vigent, el desconeixement dels drets humans que ja són reconeguts en la Constitució mexicana i els tractats internacionals ratificats per Mèxic.
Tres veus de dona
Posterior a la marxa del 28 de setembre, dia d’acció global per l’accés a un avortament legal i segur, hem pogut parlar amb tres dones: la Bety, l’Abril i la Carol. La Bety té 36 anys, és partera professional de la comunitat de San Isidro de Chichihuistan, Chiapas. Explica que encara avui l’avortament és un tema tabú a Mèxic, influenciat pel perfil conservador i religiós del país, amb gran mancança de claredat en la línia on es divideix una perspectiva d’acord a la moral o creença religiosa d’un enfocament de drets humans i salut pública. Afirma que “actualment s’està treballant a nivell estatal i federal en la modificació d’aquesta llei, i sovint es confon la despenalització amb la legalització de l’avortament, ja que legalitzar-lo inclouria un alineament des del sector salut i aquest fet, ara per ara, no està succeint”. I afegeix que “estic contenta pels canvis generats, ja que fins ara s’han realitzat molts avortaments il·lícits i en condicions precàries que han suposat un gran risc, i molts han acabat en desgràcia”.
L’avortament és il·legal a 28 dels 32 estats mexicans, i només en quatre (Ciutat de Mèxic, Oaxaca, Hidalgo i Veracruz) les dones són lliures per interrompre’l de forma segura
L’Abril és una jove de 22 anys que estudia i treballa a Ciutat de Mèxic. Ens diu que està del tot a favor de l’avortament legal i se sent forta per seguir lluitant per aconseguir-ho a la resta d’estats del país. L’Abril explica “mai he hagut de passar per això, però espero que totes les dones mexicanes que ho necessitin o jo mateixa en alguna ocasió, puguem rebre una atenció segura i respectuosa”.
La Carol és una dona de 34 anys resident a San Cristóbal de Las Casas. Va avortar quan tenia 18 anys a Cuernavaca, Morelos. Ens explica que no va créixer en un ambient religiós i aquest fet la va ajudar a sentir-se més segura i valenta de tirar endavant la interrupció de l’embaràs, ja que sentia que era el necessari i el correcte. No coneixia cap dona que hagués passat pel mateix pero la Carol assegura que “vaig poder estudiar en una escola de prestigi i una carrera científica, amb un suport familiar fora dels estàndards religiosos, i soc conscient que en aquest país el nivell socioeconòmic i la creença religiosa marca la diferència, ja que se senten històries terribles i no totes tenim la sort de ser ateses, i menys de forma segura”. Així i tot recorda que “vaig rebre una atenció mèdica de culpabilització, humiliació i judici des que vaig arribar a la consulta, però vaig seguir endavant i no em penedeixo de la decisió que vaig prendre”.
El testimoni de cada una d’elles posa una mica de llum en la foscor de la inseguretat i precarietat que han viscut moltes dones mexicanes al llarg dels anys, amb l’esperança de seguir lluitant per un dret que garanteix l’autonomia reproductiva i sexual de les persones.
