“Ningú no hauria de treballar mai” és la declaració d’intencions clara, breu i contundent (com tot el llibre) amb què comença L’abolició del treball, darrera novetat de l’Editorial Descontrol que recupera un dels assajos clàssics del nord-americà Bob Black, escrit fa més de 30 anys però amb una vigència que, si tot segueix així, no deixarà de sorprendre’ns.
L’obra neix de l’anàlisi del socialisme utòpic i l’Elogi de la mandra, de Paul Lafargue. Però beu, sobretot, d’una època (publicada originalment el 1986) en què, segons l’autor, calia buscar una brúixola que guiés entre els dos sistemes que repudia, per vincular la identitat humana i la producció: el marxisme-leninisme i el capitalisme.
Black proposa crear una nova forma de viure basada en el joc o, en les seves paraules, “una revolució lúdica”. Aquest és, segons defensa, l’únic camí per avançar cap a una societat més emancipadora, no perquè ens portaria a la vagància, sinó perquè conjuntament caminaríem cap a una creativitat lúdica que reemplaçaria l’alienant productivitat actual.
Es tracta d’un llibre curt però que es gaudeix llegint-lo pausadament i amb un llapis a les mans; una d’aquelles obres incendiàries que aturen el món per ajudar-nos a percebre’l i comprendre’l. Un llibre piròman de consciències la lectura del qual només portarà a dos escenaris: l’acció o el remordiment.
