La matinada del 21 d’agost de 2022 va ser tràgica per a una família de Rubí (el Vallès Occidental), però no hi va haver cap condol oficial ni cap declaració institucional de l’alcaldessa, ni tan sols una nota informativa dels Mossos d’Esquadra o de la policia local. La notícia de la mort d’un jove sota custòdia policial als calabossos de Rubí mai no ha existit. Des d’aleshores, la parella i la mare del difunt Brian Rios, nascut a Colòmbia i de 28 anys, ho viuen en silenci i amb resignació, però sense deixar d’exigir justícia i reparació. Juliana Tapiero, parella de Rios, lamenta que “cap regidor de l’Ajuntament s’hagi posat en contacte amb mi, per interessar-se per la meva situació o demanar-me disculpes”. Sandra Patrícia Andrade, mare del jove mort, reclama “que es faci justícia, que paguin pel que li van fer al meu fill; li van prendre la vida de la nit al dia”.
La sensació de desemparament ha esdevingut en els últims anys la norma en els casos de persones mortes sota custòdia policial, sigui als calabossos de comissaries, presons o centres d’internament d’estrangers. Només cal recordar les vides truncades de Yassir El Younoussi (el Vendrell, 2013), Juan Pablo Torroija (Girona, 2012), Idrissa Diallo (Barcelona, 2012) o Mustapha El Marracki (Manresa, 2011), per citar-ne alguns exemples.
En l’atestat de la policia local es diu textualment que “el facultatiu mèdic que l’ha atès ha hagut de subministrar-li fins a tres dosis diferents de calmants”
Brian Rios, la seva mare Sandra, el seu padrastre, Juliana i els seus dos fills de 6 i 7 anys van celebrar el 20 d’agost un àpat familiar en el seu domicili situat en una urbanització als afores de Rubí. Segons relata la família, després de sopar, els dos homes van anar en cotxe a comprar cerveses al centre del municipi. Passaven els minuts i el jove no tornava al vehicle on l’esperava el padrastre, estacionat al carrer de Josep Serra. El conductor, després d’una llarga espera, es va dirigir de nou a l’habitatge. Tapiero, temerosa de què havia pogut passar, el va acompanyar de nou fins a la rambleta de Joan Miró, on des de la distància va albirar el seu company Brian a l’aparcament de l’equipament municipal Rubí Forma, envoltat d’agents de la policia local.
Passaven cinc minuts de la mitjanit, segons s’especifica a les diligències del cas. Dos caporals i quatre agents van manifestar que “presentava un elevat estat d’embriaguesa”, que portava a la mà “el coll d’una ampolla trencada” i que quan va veure arribar la seva dona “es va començar a comportar de forma agressiva i violenta” i va intentar agredir un agent “amb un bolígraf a manera de punyal”. D’acord amb aquestes acusacions el van detenir pels presumptes delictes de resistència, amenaces, injúries, atemptat i manca de respecte i consideració a l’autoritat. Se’l van endur emmanillat fins a un cotxe patrulla i una caporala va dir a la parella de Rios que l’endemà passés per comissaria. Va ser l’última vegada que el veuria amb vida.
Els vehicles policials van arribar al centre d’atenció primària Rubí-Mútua Terrassa a les 00.24 h i les càmeres de videovigilància enregistraven el moment en el qual dos agents van fer entrar Brian emmanillat fins a la consulta. Altres tres policies els van seguir. 29 minuts més tard, a les 00.53 h s’observa la sortida de la comitiva policial. Pel que es veu a les imatges, el detingut sembla estar adormit i va amb les mans emmanillades a l’esquena i lligat amb un cinturó de força a una cadira de rodes. Segons consta en l’informe mèdic, el pacient, a l’interior de la consulta, va estar sota custòdia policial i va presentar “agitació psicomotriu important, sent contingut durant l’anamnesi [conversa entre metge i pacient per recollir informació per a la diagnosi] per cinc agents”.
Li van diagnosticar “abús d’alcohol continu, agitació i deliri agut” i li van subministrar els medicaments Midazolam i Sinogan, un sedant i un antipsicòtic, respectivament. En l’atestat de la policia local es diu textualment que “el facultatiu mèdic que l’ha atès ha hagut de subministrar-li fins a tres dosis diferents de calmant per via intramuscular, mentre que els agents amb TIP 1153, 1156 i 1169, en col·laboració i sota les indicacions del personal sanitari han hagut de contenir el detingut a la llitera fins que els calmants han fet efecte”. Tot seguit, en el mateix document, relaten contradictòriament amb el que es veu a les imatges –el traslladen amb una cadira de rodes– que “per procedir al trasllat del detingut, a causa de l’estat de sedació al que havia estat sotmès pel personal sanitari, els agents han hagut de traslladar-lo en braços”.
El cotxe patrulla amb el detingut va arribar al pàrquing de la comissaria dels Mossos d’Esquadra de Rubí a la 1.00 h, però no és fins divuit minuts més tard que els agents de la policia local van traslladar Rios fins a l’interior de les dependències i el van col·locar sobre el matalàs del calabós. Allí van ser els mossos qui li van treure les manilles i li van girar el cos per posar-lo en posició lateral de seguretat per evitar que es pogués ofegar en cas de vòmit, en paraules de la Unitat Territorial d’Investigació Metropolitana Nord, que va elaborar un informe a partir del visionament de les càmeres dos dies després dels fets. En aquell document, però, hi ha dos elements que no es descriuen tal com apareixen en els atestats i informes mèdics originals: en comptes de tres dosis de calmants es parla de dues i es fa referència a la mort com a “natural/biològica” en substitució d’“indeterminada”, que és com consta a l’informe medico-forense de l’aixecament del cadàver. A més, els Mossos d’Esquadra asseguren contundentment que l’esposa del jove, Juliana Tapiero, “no relata cap episodi de força, violència ni cap accident que pogués patir el senyor Brian Rios aquella nit des que va ser detingut fins al moment del seu traspàs”. Malgrat aquesta afirmació dels Mossos, en el document de la declaració, Tapiero diu que va sentir com Rios cridava “m’estan fent menjar la gespa, m’estan fent menjar la gespa”, en referència al moment que l’emmanillaven en posició de bocaterrosa.
Segons l’informe elaborat després del visionament de les imatges de les càmeres de seguretat, a partir de les 01.27 h cap policia va tornar a entrar a la cel·la. En les diferents rondes, els agents l’observen des de l’espiell de la porta per copsar si continua dormint, fins que a les 4.10 h van obrir la porta i van comprovar que “no responia a estímuls”. Diferents mossos d’esquadra van intentar reanimar-lo sense èxit, fins que hi va arribar un equip del SEM que també ho va provar infructuosament durant trenta minuts, fins al punt de subministrar-li quatre dosis d’adrenalina. El van donar per mort a les 04.58 h, quan el van cobrir amb una manta.
Trauma i periple d’una família
Abans del tràgic desenllaç, segons s’afirma als atestats, des de la comissaria haurien notificat la detenció de Brian Rios al torn d’ofici del Col·legi d’Advocats de Terrassa. La lletrada Elisabet Garcia, de guàrdia aquella nit, ho desmenteix i detalla que va veure una trucada perduda a primera hora del matí, però que “no van insistir amb una segona trucada ni van provar de localitzar el meu coordinador del torn d’ofici, formalment mai vaig ser notificada”. Quan Garcia va trucar els Mossos li van dir que ja no calia que es desplacés per assistir-lo, perquè havia mort. “En casos com aquest, que espero que no es repeteixin mai més, el torn d’ofici s’hauria d’implicar en la investigació dels fets i de forma automàtica seguir també assistint la família del difunt, si així ho desitgen, per fer-los l’acompanyament legal oportú”, manifesta Garcia, que en les setmanes següents a la mort va assessorar la família per sol·licitar ajudes als Serveis Socials. “Les persones d’assistència social m’han donat una ajuda alimentària per mitjà d’un bo mensual, i des de Càritas m’han ajudat a pagar una part del lloguer”, detalla compungida l’esposa. “La policia hauria d’haver tingut algun gest. Ens van enfonsar, però sabem que nosaltres no el recuperarem plorant. A vegades tinc por de cometre una bogeria contra qui ho va fer, però sé que no ho faré perquè aquesta no és la solució”, expressa amb dolor la mare del jove.
“Va morir en soledat, en absoluta soledat, només en companyia del personal del SEM”, recorda Elisabet García, lletrada que porta el cas
L’advocada Elisabet Garcia, que amb determinació veloç va aconseguir assegurar elements probatoris, com ara les imatges de les càmeres de videovigilància perquè el jutjat d’instrucció número 5 de Rubí obrís una investigació dels fets, també va recomanar a la família que es posés en contacte amb el Centre de defensa dels drets humans Irídia, entitat que li ha fet acompanyament psicosocial. “En el cas de Brian i Juliana estem davant d’una mort sobtada, com un accident de trànsit. Has deixat a la persona el dia abans o fa unes hores i de cop i volta t’avisen que ha mort. És un xoc brutal. No és com una malaltia que t’ajuda a poc a poc a anar assimilant que la pèrdua potser arribarà”, destaca Natàlia Abrego, psicòloga de l’entitat. “En un primer moment, la família no acaba de creure el que ha passat. Feia només dos mesos que havien arribat de Colòmbia. En casos així, cal captar necessitats emocionals, però també socials, connectar les famílies amb les parts més pragmàtiques del dia a dia”, afegeix la psicòloga.
Tant Garcia com Abrego són molt crítiques amb el tracte que s’ha donat des de les institucions a la família de la víctima. “Cap administració pública ha mostrat la més mínima humanitat a l’hora de transmetre el condol a la família. Va morir en soledat, en absoluta soledat, només en companyia del personal del SEM”, recorda la lletrada. “Quan són morts sota custòdia a la família no se li dona cap classe d’informació. La primera trucada és nefasta, els entreguen la roba i les pertinences en una bossa de brossa, moltes vegades se’ls dona una notícia d’aquest impacte en un passadís. Cap intimitat, gens de respecte, cap resposta a cap dubte que pugui tenir la família de què, com i quan ha passat”, assevera la professional d’Irídia.
Suport de la direcció de l’escola
Juliana Tapiero, tot i la llosa emocional, assegura que “passi el que passi” ha de tirar endavant. Des de l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya li van comunicar que l’autòpsia definitiva podria trigar entre dos i tres anys, però ella creu que “sí que hi va haver una actuació mèdica incorrecta i, com a mínim, s’hauria d’investigar”. “He hagut d’assumir els deutes que teníem a Colòmbia treballant en un bar. Com que no podia pagar el menjador escolar dels dos nens, la primera setmana hi anava jo al migdia i els portava a un parc per donar-los a menjar, però una mestra ho va veure i al final la direcció va assumir la despesa del menjador fins que em donin la beca”, recorda emocionada. “El funeral el vam haver de costejar amb donacions a través de les xarxes socials, perquè si no, em deien que posarien el cadàver a la fossa comuna”, recorda amb malestar.
Abrego, d’Irídia, remarca que en un 99 % dels casos que atenen de familiars de persones mortes a presons i comissaries es tracta de persones migrades, i considera que això acaba sent un agreujant “perquè tenen menys xarxa i menys capacitat per fer soroll i denunciar els fets. Se n’aprofiten des de les institucions”. En un dels atestats policials del cas de Brian Rios, el defineixen com a persona “d’ètnia sud-americana” i hi fan constar com “antecedents” la mateixa detenció durant la qual va acabar morint. “El mínim seria que les institucions derivessin les famílies de les víctimes a Serveis Socials. En aquest cas, des de l’administració no van fer res, tot s’ha fet gràcies a la perseverança de la seva advocada”, conclou.
El risc de la sedació sense monitoratge
Qui determina el quan i el com s’efectua la sedació d’una persona sota custòdia policial és una de les preguntes que planen sobre el cas de la mort de Brian Rios. Algunes guies d’abordatge farmacològic del pacient “agitat” desaconsellen l’ús de benzodiazepines –que com el Midazolam, poden tenir efectes sedants, hipnòtics o ansiolítics– quan el pacient pateixi una intoxicació etílica, perquè “pot disminuir la resposta del centre respiratori” o de neurolèptics sedatius com la levomepromazina –component principal del Sinogan.
Tot i això, diversos metges consultats asseguren que el seu ús és habitual en els serveis d’urgències, però recorden que el pacient sempre ha de quedar sota supervisió mèdica per monitorar-lo i poder intervenir davant d’una reacció adversa. En el cas de Rios, els policies se’l van endur immediatament en una cadira de rodes, pocs minuts després de les punxades a la part superior de la natja esquerra. Fonts de l’Oficina de Comunicació del Departament de Salut consultades per la Directa ens han remès als Mossos d’Esquadra, perquè “és competència seva l’atenció a les persones sota custòdia”. S’han limitat a detallar que en el cas de pacients que requereixin “algun tipus de sedació per agitació psicomotriu, antídots per abús de drogues, etcètera, se’ls trasllada a un centre hospitalari per a la seva valoració final”.
Dos mesos sense resposta de Mossos
Malgrat haver-ho sol·licitat al servei de comunicació dels Mossos d’Esquadra amb data de 27 de setembre de 2022, a l’hora de tancar l’edició d’aquest reportatge, encara no se’ns ha proporcionat la dada de quantes persones han mort sota custòdia policial en dependències dels Mossos d’Esquadra en els darrers anys. L’argument inicial per negar aquesta informació era que entre les persones mortes n’hi podia haver algunes que s’haguessin suïcidat i, en aquests casos, per protocol, mai n’informen. Des de la Directa vam expressar la nostra disconformitat davant del servei de comunicació del Departament d’Interior i, després de diverses setmanes de correus electrònics sense resposta, ens van instar a presentar una petició d’informació a través del Portal de Transparència. Quinze dies més tard, la Directa va demanar-los en quin termini preveien proporcionar les dades i des d’Interior ens van redirigir de nou als Mossos d’Esquadra per a qualsevol aclariment. Finalment, van comminar la Directa a parlar amb la secretaria de relacions institucionals de la Direcció General de la Policia, on es va detallar que el termini per a la resposta era de trenta dies a partir del 3 de novembre, data que constava en l’entrada a registre de la petició per mitjà del Portal de Transparència.
El síndic de greuges ha confirmat que el Departament d’Interior tampoc l’hi proporciona aquesta estadística anual, tot i tractar-se d’una institució que sota el mandat del Parlament de Catalunya fiscalitza el correcte funcionament de l’administració pública. Per contra, fonts de la Guàrdia Urbana de Barcelona sí que han respost les preguntes de la Directa i han assegurat que no s’ha produït cap mort sota custòdia policial en dependències d’aquest cos, com a mínim, en els darrers deu anys.
