El cas d’un nou agent del Cos Nacional de Policia (CNP) espanyol que s’ha infiltrat durant tres anys en els moviments socials de Barcelona comença a aixecar polseguera en la política institucional. La investigació de la Directa que revela com el policia amb la identitat falsa Daniel Hernàndez Pons va establir relacions sexeafectives instrumentals amb dones, una estratègia que li facilitava participar en assemblees, jornades i manifestacions ha arribat fins al Congrés dels Diputats espanyol. Dilluns al matí, hores després que es donés a conèixer la notícia, diputats i diputades d’ERC, Junts, el PDeCAT, la CUP, EH Bildu i el BNG han registrat una sol·licitud de compareixença a la comissió d’Interior del Congrés per part del ministre de l’Interior Fernando Grande-Marlaska. El motiu textual de la petició és donar explicacions “en relació amb les informacions sobre l’agent infiltrat al moviment popular i independentista de Barcelona durant tres anys”.
Per la seva banda, Unides Podem, en nom del diputat i president del Grup Parlamentari Confederal Jaume Asens, ha entrat al registre general del Congrés dels Diputats un conjunt de cinc preguntes dirigides al Govern espanyol, del qual formen part en coalició amb el PSOE. En el preàmbul del seu text, Asens cita l’article 282 bis de la Llei d’enjudiciament criminal, que estableix “Quan les actuacions d’investigació puguin afectar els drets fonamentals, l’agent encobert haurà de sol·licitar de l’òrgan judicial competent les autoritzacions que, sobre això, estableixi la Constitució i la Llei, així com complir les altres previsions legals aplicables”. El diputat i jurista apunta que les relacions sexeafectives que el policia ha mantingut amb dones de diferents projectes polítics de la ciutat de Barcelona per afermar-se en determinats espais i donar credibilitat al seu personatge fals podrien ser “un acte que vulneraria drets fonamentals com el dret a la integritat física o moral”. Per tot això, Asens demana al Govern que informi si va ordenar les actuacions de l’agent D.H.P., si és així, amb quina finalitat ho va fer i si tenia la cobertura legal necessària, així com si es va autoritzar el policia a mantenir relacions sexeafectives i si en cas contrari tenen previst emprendre una investigació interna. De forma similar, també han registrat preguntes parlamentàries a la mesa del Congrés –requerint que es responguin per escrit– Íñigo Errejón, diputat de Más País Verdes Equo, i Mireia Vehí, diputada de la CUP a Madrid.
La infiltració de D.H.P., sigles de la identitat real del policia que coincideixen amb les dels noms i cognoms que el Ministeri de l’Interior li havia donat com a agent encobert, també ha tingut ressò al Parlament de Catalunya
El cas destapat per la Directa també ha arribat fins a Brussel·les a instàncies de Miguel Urbán (Anticapitalites). L’eurodiputat del grup de l’esquerra europea ha enviat una pregunta a la Comissió Europea que aquesta haurà de respondre per escrit. Urbán destaca que aquest tipus d’infiltracions només es poden dur a terme emparades en una ordre judicial en supòsits de terrorisme, tràfic d’estupefaents i crim organitzat, i es pregunta si com que “no és ni molt menys aquesta situació, pots constituir una vulneració flagrant de la carta dels drets fonamentals de la UE”. Per tot això, l’eurodiputat demana a la Comissió si té previst demanar explicacions al Govern espanyol i si consideren investigar si l’executiu espanyol ha vulnerat en aquest cas drets fonamentals com el dret a la lliure associació, la llibertat d’expressió i la protecció de dades.
Reaccions polítiques a Catalunya
La infiltració de D.H.P., sigles de la identitat real del policia que coincideixen amb les dels noms i cognoms que el Ministeri de l’Interior li havia donat com a agent encobert, també ha tingut ressò a la política institucional catalana. El conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, ha enviat una carta al seu homòleg espanyol qualificant la notícia de “greu i preocupant”, al temps que reclama “respostes urgents”. “Des del govern observem amb extrema preocupació i indignació aquestes operacions policials amb indicis de finalitats polítiques que busca perseguir i criminalitzar determinats idearis”, assegura el conseller. Al seu torn, Ada Colau, alcaldessa de Barcelona, també ha enviat una missiva a Grande-Marlaska. Al text datat el dia 2 de febrer i que s’ha difós al canal de Telegram de l’alcaldia, Colau trasllada al ministre “la meva profunda preocupació davant d’uns fets que considero greus”. A més, l’alcaldessa exigeix urgentment “explicacions esclaridores i completes que donin resposta a aquest alarmant succés, així com la necessitat d’assumpció i depuració de responsabilitats com més aviat millor”.
Al Parlament de Catalunya, els diputats de la CUP, Xavier Pellicer, i el portaveu del grup d’En Comú Podem, David Cid, han registrat una sol·licitud a la mesa de la comissió d’Interior perquè comparegui amb caràcter d’urgència el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena. En l’escrit especifiquen una demanda clara, informar sobre el “coneixement i col·laboració per part del Departament d’Interior i el Govern de la Generalitat amb aquesta operació sistemàtica d’infiltració i sobre les vulneracions de drets fonamentals i de la legalitat vigent que aquestes infiltracions i la col·laboració amb aquestes ha suposat”. En aquest sentit, els representants d’ambdós grups parlamentaris de la CUP i els Comuns també han proposat la compareixença del Director General de la Policia, Pere Ferrer, el cap de la Comissaria General d’Informació i el cap de la Comissaria General de Recursos Operatius del cos dels Mossos d’Esquadra.
El cas destapat per la ‘Directa’ també ha arribat fins a Brussel·les a instàncies de Miguel Urbán (Anticapitalites), qui ha enviat una pregunta a la Comissió Europea que aquesta haurà de respondre per escrit
Paral·lelament a aquestes peticions, el Grup Parlamentari de la Candidatura d’Unitat Popular – Un Nou Cicle per Guanyar ha presentat una bateria de preguntes a la mesa del Parlament demanant que siguin respostes per escrit per part del Departament d’Interior. En primer lloc, exigeixen saber si aquesta conselleria tenia coneixement de la infiltració de Dani als moviments socials i organitzacions de Sant Andreu de Palomar. El dubte prové de la identificació a la qual els Mossos van sotmetre l’agent encobert en un desnonament al carrer Llenguadoc de Barcelona el 7 d’abril de 2021, per aquest motiu se sol·licita aclarir si Daniel Hernàndez Pons consta en el registre de les identificacions d’aquell dia i expliqui si se li va obrir expedient sancionador o no.
A hores d’ara, es té coneixement que la resta de persones identificades en aquella protesta pel dret a l’habitatge van rebre la corresponent sanció, però Dani va dir al seu entorn que no va presentar recurs a la sanció administrativa que també se li hauria interposat i que no la va pagar. Per esclarir els dubtes que planen sobre aquest episodi de la seva acció com a infiltrat, la CUP demana si a les seves dades de la identificació als Mossos “els surt algun error o si es valida efectivament com a identificació correcte”; i demanen al Conseller que detalli quantes identificacions li consten amb la identitat falsa de Daniel Hernàndez Pons durant els tres anys que va residir a la ciutat de Barcelona.
Finalment, la formació anticapitalista pregunta al Departament d’Interior si li consta que el CNP o la Guàrdia Civil tinguin més agents infiltrats en organitzacions polítiques i moviments socials al Principat. Així mateix, també interpel·len al Conseller sobre si prendrà mesures “davant d’uns fets tan greus” i si obrirà alguna investigació “per perseguir els possibles delictes en els quals aquesta persona hagi pogut incórrer duent a terme aquesta conducta”. Val a dir que en el primer cas d’infiltració al moviment per l’habitatge i l’esquerra independentista destapat per aquest mitjà el juny de 2021, ja es van formular preguntes similars a Interior. Per aquest motiu, la CUP també sol·licita informació sobre les mesures que s’han pres des d’aleshores i sobre la coordinació amb l’Estat per l’actuació d’aquests agents i sobre els mecanismes de detecció que té el departament sobre aquests casos.
