Dimarts al vespre, prop de 200 persones s’aplegaven al pati de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona per a decidir les següents accions amb relació a l’acampada iniciada dilluns. Hi passaren la nit més de 80 persones, un nombre superior a la nit anterior i que ha anat en augment al llarg de la setmana. Entre les acampades hi ha principalment estudiants, però també docents i altres membres de la comunitat educativa. Sobre el possible desallotjament de cara a la jornada electoral, el rector Joan Guàrdia ja ha anunciat que no s’hi oposarà. La notícia planeja sobre moltes de les conversacions, tot i que les acampades volen deixar clar que no busquen influir-ne i rebutgen de ple la seva instrumentalització per part de certs partits polítics.
Iniciades als Estats Units, les acampades en suport al poble palestí i contra la massacre a Gaza s’han estès a tot el món. Al nostre territori, la pionera ha estat la Universitat de València, on desenes de persones acampen des del passat 29 d’abril. A la resta de l’Estat espanyol, protestes similars se succeeixen a les principals universitats d’Euskadi o Madrid. Totes elles coincideixen en les seves principals reivindicacions: la fi del genocidi que perpetra l’Estat d’Israel contra els palestins i trencar els lligams que hi mantenen tant els governs com certes institucions.
El Claustre extraordinari convocat a la Universitat de Barcelona ha votat pel trencament de relacions acadèmiques amb l’Estat d’Israel
Aquest dimecres 8 de maig, el Claustre extraordinari convocat a la Universitat de Barcelona ha votat pel trencament de relacions acadèmiques amb l’Estat d’Israel. El text aprovat, presentat per Universitats per Palestina, exigeix els òrgans de govern de la universitat tallar tots els vincles amb “qualsevol universitat, institut de recerca, empresa o altres institucions israelianes”, amb la finalitat de pressionar l’Estat d’Israel “fins que s’acabi el genocidi, s’erradiqui el sistema d’apartheid israelià i s’acabi la colonització de Palestina”. Aquesta mateixa moció, ja havia estat aprovada pel Claustre de la Universitat Politècnica de Catalunya el passat 31 de gener.
Dos dies més tard, la Junta Rectora de la Conferència de Rectors i Rectores de les Universitats Espanyoles (Crue), organisme que agrupa més de 50 centres públics i 26 privats, emetia un comunicat en el qual es comprometen a “revisar” i, si escau, suspendre els acords de col·laboració amb universitats i centres d’investigació israelians que no hagin expressat un ferm compromís amb la pau i el compliment del dret internacional humanitari”. Al mateix temps, anuncien que intensificaran la cooperació amb les institucions acadèmiques palestines.
La necessitat d’accions com aquesta fa temps que es reclama des de la comunitat palestina, que ja l’any 2004 iniciava la Campanya Palestina pel Boicot Acadèmic i Cultural a Israel (PACBI), la qual s’emmarca dins el moviment de Boicot, Sancions i Desinversions (BDS) del Comitè Nacional Palestí. Alys Samsó, membre de Prou Complicitat amb Israel, considera que el boicot acadèmic és “una peça clau”, ja que “les universitats israelianes formen part intrínseca del sistema d’opressió contra la població palestina”. Al mateix temps, les institucions israelianes participen de projectes europeus i mantenen convenis i acords d’intercanvi amb universitats d’arreu del món.
En el cas de Catalunya, els vincles acadèmics i els acords de cooperació en investigació, agafen una forta embranzida a partir de l’any 2013. Aquell any, una delegació de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) i del Govern de la Generalitat visiten Israel amb l’objectiu “d’aprofundir en el coneixement sobre el seu sistema universitari i d’innovació”. Mesos després, acompanyen el llavors president Artur Mas en una visita oficial en la qual visita l’Institut Científic Weizman i pronuncia una conferència a la Universitat de Tel-Aviv. D’aquí en sortirà el programa TWINS, que busca “promoure la col·laboració de grups de recerca de Catalunya i Israel”. Concretament, s’especificava la celebració de simposis conjunts amb tres de les institucions més assenyalades per la seva complicitat amb l’aparell militar israelià: la Universitat Hebrea, la Universitat de Tel-Aviv i l’Institut Technion.
Convenis universitaris
Un cas paradigmàtic el representa la Universitat d’Ariel, situada en un assentament il·legal israelià a Cisjordània. Segons publicita a la seva pròpia pàgina web, aquesta institució compta amb convenis acadèmics amb universitats de més d’una cinquantena de països. Des de fa anys, els organismes acadèmics palestins demanen a governs i institucions que abandonin el reconeixement d’aquesta universitat, així com la fi de tots els vincles amb aquesta i d’altres institucions acadèmiques construïdes il·legalment a les terres palestines ocupades.
Tot i això, en els últims anys ha participat de diversos projectes europeus, com és el cas del programa Horizon 2020. En aquest mateix programa, a part de nombroses universitats israelianes, hi participen més d’una dotzena d’universitats de l’Estat espanyol, entre elles la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Politècnica de Catalunya, la Universitat Politècnica de València o la Universitat de Barcelona. Aquesta mateixa universitat també coordina el projecte europeu EVA, on participa la Universitat Hebrea de Jerusalem, construïda parcialment sobre terrenys expropiats il·legalment als seus propietaris palestins de Jerusalem Est.
Alys Samsó, membre de Prou Complicitat amb Israel, considera que el boicot acadèmic és “una peça clau”, ja que “les universitats israelianes formen part intrínseca del sistema d’opressió contra la població palestina”
Les promotores del boicot també justifiquen la necessitat d’actuar davant el que assenyalen com a “complicitat amb l’establishment militar” per part de les universitats israelianes. La citada Universitat Hebrea, per exemple, compta amb una base militar dins del mateix campus, on s’ofereix formació acadèmica als soldats israelians i presumeix de subministrar “equipament logístic a diverses unitats militars”. D’altres com la Universitat de Tel-Aviv, amb qui la UB hi manté diversos convenis, coordina projectes conjunts de desenvolupament tecnològic amb el Ministeri de Defensa israelià o empreses armamentístiques com Elbit Systems. Des d’aquesta institució també es va publicar la coneguda com la doctrina Dayhiya, la qual propugna la utilització desproporcionada de la força contra zones civils per tal d’actuar com a mètode de dissuasió.
D’especial rellevància és el cas de l’Institut Technion, especialitzat en la construcció de drons teledirigits utilitzats per l’exèrcit o buldòzers a control remot amb els que es demoleixen habitatges palestins. També participa del programa de l’exèrcit israelià anomenat “Alfa”, que busca la formació de soldats en disciplines científiques per tal d’utilitzar-les en les unitats d’intel·ligència, tecnologia i guerra cibernètica, i col·labora amb dues de les principals empreses armamentístiques israelianes: Elbit Systems i Rafael Advanced Defense Systems.
La UAB i la renovació d’acords
Tal com acaba de fer la UB, les estudiants organitzades en solidaritat amb Palestina de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) esperen que la seva universitat aprovi aquesta mateixa moció durant el mes de maig. Tot i que, des de l’Autònoma, ja es va presentar una declaració de rebuig a “l’agressió militar d’Israel” el passat mes de novembre, els membres de UAB Acció per Palestina denuncien els diversos entrebancs i retards que han sofert a l’hora de presentar un text on s’expliciti el trencament de les relacions amb les institucions acadèmiques israelianes.
El juliol del 2013, la UAB firmava un conveni amb la Universitat de Tel-Aviv per un programa d’intercanvi i coordinació conjunta de diversos projectes
El juliol del 2023, la UAB firmava un conveni amb la Universitat de Tel-Aviv per un programa d’intercanvi i coordinació conjunta de diversos projectes. Segons han pogut saber des de UAB per Palestina, dos mesos després d’iniciar-se la invasió de Gaza, des de Tel-Aviv insistien a expandir els lligams entre les dues universitats, fent arribar una carta on declaraven que: “amb els nostres socis al nostre costat, esperem continuar navegant per les complexitats del present i contribuir a una comunitat global més interconnectada i empàtica”. La resposta de l’Oficina Internacional de la UAB va ser que estarien encantades d’ampliar la col·laboració “tan d’hora com la situació torni a la normalitat”. Des del grup de suport de Palestina, no deixen de preguntar-se si la UAB considera el sistema d’apartheid i ocupació com a “normalitat”.
Tot i l’opacitat que envolta molts dels acords interuniversitaris, especialment els vinculats a Israel, des del grup UAB per Palestina han portat a terme una investigació sobre els vincles d’aquesta universitat amb institucions israelianes. El Max, membre del col·lectiu, assenyala com un “dels més preocupants” el conveni de col·laboració en el projecte CLEARFAM, emmarcat dins el programa Horizon 2000 i coordinat per la UAB. Aquest projecte treballa en el monitoratge ramader a través de drons i altres sistemes de vigilància que, com denúncia Max, es troben estretament relacionats amb els mateixos sistemes utilitzats a Gaza i Cisjordània. Una de les empreses col·laboradores del projecte és la israeliana Herd-ITT fundada per Ilan Arber, creador de sistemes tecnològics per l’exèrcit israelià amb els que ha guanyat diversos guardons.
A Castelló, la Universitat Jaume I (UJI) també manté un conveni amb les universitats d’Israel per un programa d’intercanvi i formació per a estudiants i professorat. El mateix acord es reprodueix en altres universitats d’arreu de l’Estat espanyol. En 2016, la UJI també va col·laborar amb la Universitat de Bar-Ilan de Tel-Aviv en el desenvolupament de mecanismes d’innovació energètica per a dispositius d’energia fotovoltaica. També es troben acords amb l’Estat d’Israel a la Universitat Politècnica de València (UPV), que en l’actualitat manté un conveni de col·laboració amb l’academia israeliana Bezalel, d’art i arquitectura.
En l’actualitat, la Universitat Politècnica de València (UPV) manté un conveni de col·laboració amb l’academia israeliana d’art i arquitectura Bezalel
Dins de tot aquest sistema de col·laboració i complicitat amb Israel, també cal assenyalar el que Alys Samsó denuncia com “la presència a les universitats d’empreses que es lucren del genocidi”. Una de les més conegudes és Hewlett Packard (HP), la multinacional tecnològica que subministra sistema d’alta tecnologia a les Forces de Defensa d’Israel o eines de control per a la vigilància dels palestins. Aquesta empresa ofereix grans descomptes a les estudiants de l’Estat espanyol gràcies als convenis signats amb nombroses universitats, a les quals també ofereix material informàtic i cursos de formació. Un altre de ben present a les universitats de tot l’Estat és el Banco Santander, qui finança diverses empreses armamentístiques relacionades amb Israel, però se’n podrien esmentar d’altres com Carrefour, Axa o Abengoa.
Les persones acampades a desenes d’universitats no deixen de veure aquesta onada de declaracions de ruptura amb les institucions acadèmiques israelianes com un gran pas endavant, però insisteixen que aquestes accions han d’anar més enllà de la guerra i del dia que Palestina desaparegui del focus mediàtic. I és que, com s’afirmava en un informe de Human Rights Watch l’any 2001, Israel porta a terme un sistema de “discriminació institucionalitzada contra la població palestina tant a les universitats com en el seu sistema escolar segregat”. A més, segons Nacions Unides, durant l’actual ofensiva a Gaza, l’exèrcit israelià ha destruït totalment o parcialment les 12 universitats de la Franja, així com el 75% de la infraestructura educativa.
