Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Vacunar-se com a acte de solidaritat immunològica

Ha de ser obligatòria la vacunació contra certes malalties o sempre s’ha de preservar el dret individual a decidir-ho?

/ Beatriz HM (@rastros_ilustrados)

Des de ConCiencias Barcelona, col·lectiu de científiques anticapitalistes, reconeixem que la vacunació és una història d’èxit. És l’eina més efectiva que hem trobat per erradicar epidèmies com la verola, reduir a mínims la poliomielitis o mantenir sota control, entre d’altres, el xarampió, la diftèria i ara la COVID-19. L’epidemiologia, però, no és una ciència exacta: la vacunació comporta a vegades efectes secundaris i la seva implementació –més enllà de guiar-se exclusivament per criteris d’evidència científica– ha de dependre de si el benefici quant a salut global supera els perjudicis de no inocular-la. Tanmateix, no podem deixar de ser crítiques amb com es desenvolupen i s’administren les vacunes, sigui per qui els comercialitza o per qui els imposa.

Pel que fa a la seva imposició, pensem que l’obligatorietat legal –a base de multes o passaports– pot crear societats desiguals si no tenim en compte unes condicions equitatives reals d’accés. Les mesures coercitives de la llibertat també poden atorgar als governs un poder que sobrepassi el control sanitari i de gestió de la salut pública. Donar als estats aquest tipus de competències acríticament obre la porta amb facilitat a pràctiques autoritàries. Alhora, aquestes mesures obligatòries, lluny de convèncer els sectors indecisos, poden augmentar el rebuig social cap a les vacunes i, en última instància, generar més població no vacunada. Els estats no haurien d’usar l’estratègia pal·liativa de la imposició, sinó dedicar recursos a campanyes educatives i divulgatives rigoroses per convèncer els indecisos. I, com sempre, la necessitat d’incrementar la inversió en recerca pública i dur a terme transformacions sistèmiques que evitin haver de guarir noves pandèmies són cabdals en aquesta gestió, tal com apuntàvem a l’article “Capitalisme pandemiogènic”, publicat a la Directa.

Sabem que la desconfiança de la societat cap a la indústria farmacèutica ha augmentat a mesura que ho feien els seus beneficis. Però aquesta esmena al capitalisme no pot significar una esmena a la ciència

Pel que fa a la seva fabricació o comercialització, sabem que la desconfiança de la societat cap a la indústria farmacèutica ha augmentat a mesura que ho feien els seus beneficis. Però aquesta esmena al capitalisme no pot significar una esmena a la ciència. El sector farmacològic –en una clara relació parasitària– obté beneficis econòmics privats a partir de recerca bàsica desenvolupada i finançada, en moltes ocasions, amb recursos públics. És per això que volem una indústria farmacèutica pública, o amb major control social i criteris no capitalistes. Així i tot, és evident que les vacunes han demostrat la seva eficàcia sanitària, per la qual cosa haurem de lluitar per canviar un sistema que permet aquesta contradicció, en lloc de deixar d’utilitzar una eina vital per a la salut comunitària.

Ara bé, és molt important assenyalar que, tot i que ens oposem a l’obligatorietat legal i a qualsevol finalitat lucrativa d’aquesta activitat, creiem que la vacunació està subjecta a una obligació moral. La salut és una qüestió comunitària: no hi pot haver una societat saludable si abans no s’entén que hi ha una societat, un comú, no una suma d’individualitats. La perspectiva liberal de deixar escollir lliurement té implicacions i resultats egoistes que, com a societat, no podem ignorar. Significa un retard en la superació de les epidèmies i, per tant, més morts que s’haurien pogut evitar. Els moviments socials, que concebem la societat des de la col·lectivitat, tenim l’obligació de divulgar la importància de la vacunació a l’hora de crear una pantalla de protecció respecte als patògens per aquells sectors que –per al·lèrgies o per sistemes immunitaris deficitaris– no poden administrar-se’n. Lluitem contra tota injustícia social, i així també hem d’entendre la solidaritat vers aquelles persones que, per motius fisiològics, no poden vacunar-se. Creiem, doncs, que l’elecció voluntària de no fer-ho suposa un acte insolidari que anteposa la voluntat individual al benefici col·lectiu, i entenem que tan sols col·lectivament podem protegir la vida.

Article publicat al número 535 publicación número 535 de la Directa

Articles relacionats

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU