L’alumnat de secundària del País Valencià convoca una jornada de vaga als instituts contra les polítiques educatives impulsades pel govern de Carlos Mazón per “esborrar el valencià a les aules i atacar l’educació pública”. Tindrà lloc aquest dimarts, 4 de març, coincidint amb l’últim dia en què al voltant de 570.000 famílies estan cridades a participar en la consulta lingüística per triar la llengua vehicular, el català o el castellà, en l’ensenyament dels seus fills i filles a partir del curs escolar 2025-2026. Durant la jornada de vaga, s’han convocat protestes arreu del territori i dues grans mobilitzacions a València i Castelló.
Al llarg de l’últim any, la Conselleria d’Educació ha impulsat noves lleis i decrets i ha aprovat retallades que provoquen canvis notables en l’ensenyament públic i en valencià. Un dels principals motius que ha portat a la vaga és l’anomenada llei de regulació de la “llibertat educativa”, en substitució de la llei de plurilingüisme aprovada pel Botànic. Amb la nova norma, són els pares, mares o representants legals de l’alumnat qui entre el 25 de febrer i 4 de març han triat la llengua base als centres educatius. Però sota l’argument d’una “llibertat” d’elecció, s’amaguen dues particularitats: d’una banda, l’establiment d’uns percentatges d’ensenyament del valencià, castellà i anglès, diferents entre zones valencianoparlants i castellanoparlants i en cada etapa escolar; i d’altra, que independent de l’elecció de cada família, l’alumnat haurà d’estudiar en la llengua més votada.
Des d’Escola Valenciana, entitat que dona suport a la vaga, la seua presidenta, Alexandra Usó, exigeix la retirada de la llei i la consulta “perquè és un genocidi lingüístic, un atac a la nostra llengua i cultura”
La consulta s’ha celebrat tot i la forta oposició de la comunitat educativa. Famílies i docents critiquen la manca de diàleg que hi ha hagut per part del conseller d’Educació, José Antonio Rovira, i que la votació s’ha imposat de manera unilateral. Assenyalen que la nova llei i la consulta fan perillar el valencià a l’ensenyament i el procés d’immersió lingüística. “Durant els dies de la consulta hem vist un embat contra el valencià a les aules, però els atacs a la llengua i l’educació pública venen des de l’inici del govern de Mazón”, denuncia Tània Ros, portaveu del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), i exigeix la derogació de la nova llei: “La llengua no s’ha de triar, perquè estudiar en la nostra pròpia llengua és un dret que tenim tots els estudiats dels Països Catalans, no és una tria o consulta, més encara en un context de retrocés del valencià”.
Els resultats de l’últim baròmetre sobre el coneixement i ús del valencià, publicat en 2023 per la Subdirecció general de Política Lingüística de la Generalitat Valenciana, constaten el poc ús personal i professional de la llengua. Per exemple, només un 29% dels enquestats parlen valencià a casa, enfront del 56,6% que parlen en castellà. En entorns laborals, el volum de valencianoparlants disminueix fins al 13,1%, mentre que el 48,7% parla en castellà i un 17,8% utilitza ambdues llengües indistintament.
Des d’Escola Valenciana, entitat que dona suport a la vaga d’aquest dimarts, la seua presidenta, Alexandra Usó, també exigeix la retirada de la llei i la consulta “perquè és un genocidi lingüístic, un atac a la nostra llengua i cultura”, i critica la “incertesa” que suposa per les famílies i els centres educatius. Usó fa referència al retard en la celebració de la votació, que impossibilita definir amb cert marge de temps els projectes lingüístics de cada centre, una informació “fonamental” per a les famílies a l’hora de matricular els seus fills i filles.
L’anomenada llei Rovira també ha privat els claustres de professorat i els consells escolars de la capacitat per a organitzar i decidir sobre els aspectes pedagògics i educatius de cada centre
L’anomenada llei Rovira també ha privat els claustres de professorat i els consells escolars de la capacitat per a organitzar i decidir sobre els aspectes pedagògics i educatius de cada centre educatiu, i tal com han alertat des de la Plataforma per un Ensenyament Públic —formada per una vintena de sindicats i organitzacions de l’ensenyament—, podria segregar encara més el sistema educatiu, de manera que hi haja aules separades per llengua i es debilite la cohesió social.
La derogació de la llei i l’aturada de la consulta s’ha intentat per totes les vies. Una d’elles ha estat la mobilització popular, amb protestes i accions impulsades per organitzacions en defensa de la llengua com Plataforma per la Llengua i la més recent Famílies pel Valencià, una associació formada per mares i pares que defensen que els seus fills i filles puguen “estudiar plenament en valencià”, així com “que es derogue la llei i caminem cap a una educació que garantisca una vertadera normalització de la llengua”.
L’altra via ha estat la judicial, per ara sense èxit. El Tribunal Superior de Justícia del País Valencià ha denegat la suspensió cautelar de la consulta, com a resposta al recurs que van presentar Acció Cultural del País Valencià, Famílies pel valencià i una associació de famílies del barri de Russafa de València. El tribunal considera que aturar la consulta implicaria suspendre de facto la llei Rovira, una competència exclusiva del Tribunal Constitucional. El portaveu del Sindicat de Treballadors i Treballadores de l’Ensenyament del País Valencià (STEPV), Marc Candela, en declaracions als mitjans, ha reconegut que paralitzar la consulta és “molt complicat”, però que “s’intentarà tombar quan es puga”. “Nosaltres ja estem treballant perquè també presentarem un recurs al Tribunal Superior de Justícia”, ha avançat.
Repressió contra el valencià
Des dels sindicats i els equips docents també han denunciat “pressions” i “censura” per part de la Conselleria d’Educació contra el professorat que s’ha posicionat en defensa de l’ensenyament en valencià. Un exemple ha estat la telefonada que, el passat 20 de febrer, va rebre l’IES Clot del Moro de Sagunt (Camp de Morvedre) des de la mateixa Conselleria d’Educació amenaçant en obrir un “requeriment administratiu” a tots els docents que no aturaren les activitats programades en defensa del valencià de manera immediata. “Ens varen amenaçar demanant un llistat a la direcció del centre amb noms i cognoms dels docents que ho estaven organitzant”, explica un professor de l’institut. A aquest cas se suma la retirada de pancartes a favor del valencià en centres d’educatius d’Oliva (la Safor) per part d’Inspecció Educativa.
Sobre la repressió contra qui es posiciona a favor del valencià, Tània Ros recorda que ha estat una pràctica habitual dels governs de la dreta: “Va passar en la Primavera Valenciana i ara torna a passar perquè només volen comercialitzar la nostra educació i destrossar la llengua”. En aquest sentit, Rosa Oltra, portaveu de Famílies pel valencià, afirma que la Conselleria “apel·la a la neutralitat, però això no pot ser un pretext per coartar la llibertat d’expressió i limitar el dret de les famílies a estar informades”.
Un altre dels motius pels quals es reclama aturar la consulta són les incidències que ha denunciat Famílies pel valencià i la Plataforma per l’Ensenyament Públic des del primer dia de la votació. Parlen de problemes tècnics, com la impossibilitat de marcar l’opció del valencià a través del telèfon mòbil o les dificultats perquè puguen votar les famílies amb fills i filles d’acollida o en procés d’adopció i les famílies amb NIE, a les quals el sistema no reconeix les seues dades o han experimentat nombrosos obstacles. Asseguren que ja són més de 100 les reclamacions presentades davant la Conselleria.
S’han presentat més de 100 reclamacions per incidències durant la consulta, com la impossibilitat de marcar l’opció del valencià a través del telèfon mòbil
Des de Famílies pel valencià consideren que les incidències “demostren la falta total de garanties democràtiques de la consulta”, i animen a les famílies afectades a presentar les reclamacions i, en cas que no es resolguen favorablement, valorar la impugnació del procediment “perquè s’està vulnerant el seu dret al vot”.
La insatisfacció amb les polítiques de José Antonio Rovira ha provocat que desenes de centres donen suport a la vaga del 4 de març arreu del País Valencià. El SEPC insta a la comunitat educativa a oposar-se a la consulta i “alçar la veu a la contra” per a “impedir que continuen jugant amb el nostre futur”. Entitats com Joves pel valencià, l’STEPV, Acció Cultural del País Valencià, Subversives Castelló, la Coordinadora Obrera Sindical o Endavant s’han adherit a la vaga i participaran en la concentració de Castelló, a les 12 del matí a la plaça Maria Agustina; i en la jornada a València, que començarà a les nou i mitja a la plaça de Benimaclet amb un taller de pancartes, i continuarà amb una manifestació a les onze i mitjà que finalitzarà amb una nova intifalla, el moviment de protesta que va nàixer en 2012 contra el govern del PP i ha ressorgit ara per a exigir la dimissió del govern de Mazón. La intifalla es concentrarà durant la quarta mascletà de les Falles de València baix del balcó de l’Ajuntament per a reclamar la dimissió de Carlos Mazón i per la imposició de la consulta sobre la llengua i exigir la seua retirada.
