Van començar denunciant clàusules abusives, manca de manteniment, increment de preus i el cobrament indegut de l’IBI amb el Sindicat de Llogateres, van dur l’empresa als tribunals en dues ocasions i, finalment, van arrencar una vaga que han guanyat. Una mesura de pressió dràstica contra un tenidor gegant: la Caixa, que juntament amb el fons d’inversió Blackstone, és qui concentra més parc de lloguer a l’Estat espanyol.
L’1 d’abril, 71 famílies de les promocions d’habitatge protegit de Sentmenat, Sitges, Banyoles i Palau-solità i Plegamans van deixar de pagar els lloguers. En total, 257.631,73 euros retinguts en rendes. Després de vuit mesos sostenint la vaga, durant el novembre, el Govern català va acordar amb la Caixa l’adquisició d’un total de 1.700 habitatges de protecció oficial per uns 81.900 euros cadascun. S’ha complert, doncs, la principal demanda del Sindicat: la compra del parc per protegir-lo a perpetuïtat.
Amb subvencions públiques, la Caixa va construir diversos edificis d’HPO. A prop d’esgotar o ja transcorregut el període de qualificació, va començar a incrementar els preus o a no renovar els lloguers
Així i tot, el Sindicat de Llogateres assegura que la vaga continua i s’amplia fins que no es faci efectiva la compra pública i perquè inclogui totes les promocions afectades. Per una banda, continuen la protesta Sentmenat, Sitges i Palau-solità i Plegamans -Banyoles ja està en mans de l’Incasòl- i, per l’altra, s’hi sumen famílies de Barcelona, Terrassa, Lleida i l’Hospitalet de Llobregat. A més, el pròxim 17 de desembre, el Sindicat convoca tothom a encerclar la Caixa a les 18 h.
La promoció de l’Hospitalet de Llobregat és una de les que arrenca la vaga demà, 10 de desembre, perquè ha estat exclosa de la compra per part de l’Incasòl. Servihabitat va construir dos edificis a la carretera de Collblanc amb un conveni marc de col·laboració amb el consistori per fomentar un parc d’habitatge de lloguer adreçat a joves, gent gran i limitació de rendes per a un període de 25 anys. Però l’edifici no té la qualificació d’Habitatge de Protecció Oficial (HPO).
La resta de les promocions en lluita es troben en situacions similars. Amb subvencions públiques, els anys posteriors a crisi immobiliària de 2008, l’Obra Social la Caixa va construir diversos edificis qualificats d’HPO, la majoria a deu anys o vint anys. A prop d’esgotar o ja transcorregut aquest període, l’entitat financera va començar a incrementar els preus o a no renovar els lloguers.
CriteriaCaixa va obtenir un benefici net de 1.361 milions d’euros els primers sis mesos de 2025, un 7% més que el mateix període de l’any anterior
La propietat d’aquestes promocions és InmoCaixa, la filial immobiliària del hòlding CriteriaCaixa que gestiona el patrimoni empresarial de la Fundació la Caixa. CriteriaCaixa va obtenir un benefici net de 1.361 milions d’euros els primers sis mesos de 2025, un 7% més que el mateix període de l’any anterior. Justament enguany, la Fundació va retornar a les torres negres de l’avinguda Diagonal de Barcelona, després de vuit mesos a Palma. Havia traslladat la seva seu després de la celebració del referèndum d’autodeterminació, la tardor del 2017, en el marc de l’operació “sortida d’empreses” de Catalunya, planificada i coordinada per una elit de grans companyies.
Parlem amb una veïna de l’Hospitalet de Llobregat que deixa de pagar aquest mes a la Caixa i amb d’altres de les promocions que ja han guanyat.
“Comencem la vaga perquè volem que totes les promocions passin a mans de l’Incasòl”
Daniela Corbo – L’Hospitalet de Llobregat
“Més de cinquanta famílies ens sumem a la vaga”. Són les veïnes de la promoció de lloguer assequible de Porta Nord, a la carretera de Collblanc 157 de l’Hospitalet de Llobregat. Una d’elles és Daniela Corbo qui recorda que quan va entrar-hi a viure, el 2014, va ser Núria Marín -aleshores alcaldessa- qui va lliurar les claus: “Ens va dir que havíem guanyat la loteria perquè llogàvem a preu assequible i que, passats els 10 anys, podríem comprar també a preu assequible, descomptant el que havíem pagat fins llavors, o continuar de lloguer”.
Però les paraules que recorda Corbo disten molt de la realitat. Les últimes renovacions de contracte van suposar increments d’entre un 20 i un 30% i la Caixa, després de veure’s obligada per sentència a oferir l’opció de compra, va fixar-la en més de 400.000 euros per pis. A Corbo i altres veïnes se’ls acaba el contracte el pròxim mes de gener. “Estem tots força angoixats perquè no ens han dit res”, lamenta.
Amb la vaga reclamen que es compleixi el que Marín els va prometre: continuar de lloguer a preu assequible i que les renovacions siguin automàtiques, sense clàusules abusives i amb manteniment dels edificis. En definitiva: “volem que totes les promocions de la Caixa passin a mans d’Incasòl, no només algunes”.
“Hem guanyat el rendista més gran de Catalunya”
Teo Seldas Carrasco – Sitges
“Ha sigut dur, alguns veïns no es van unir a la vaga per por”, reconeix Teo Seldas Carrasco. Viu en una promoció d’habitatge protegit de la Caixa a Sitges des del 2012 i paga 646 euros al mes. Des que van començar la vaga, Seldas assegura que han patit “tota classe d’amenaces i ordres de desnonament”. A més, denuncia que durant els darrers cinc anys, la propietat ha deixat de fer les reparacions necessàries: “tot està deixat: jardins, timbres, antenes, extintors…”. Cada vegada que hi havia una renovació de lloguer, la Caixa aplicava un increment.
En el marc de la campanya Destapem la Caixa han convocat manifestacions, han omplert de pancartes els balcons i han reclamat negociar. Finalment, van decidir anar a la vaga. Amb el procés de lluita, Seldas també valora els vincles teixits: “he conegut millor els meus veïns, hem fet amics i entre els vaguistes hem estat molt units”.
“La unió de les veïnes, l’organització sindical i la solidaritat han estat les claus de la victòria”
Àgueda Amestoy – Banyoles
A partir del 2022, la Caixa es va negar a renovar els contractes a dos veïns del bloc de Banyoles (Pla de l’Estany), on viu l’Àgueda Amestoy amb la seva parella i dos fills. Va ser un senyal de la política que seguiria la propietat amb la resta. “Veient que era impossible trobar cap alternativa, tal com està el mercat de l’habitatge, vam decidir unir-nos per lluitar per les nostres cases”, explica Amestoy.
Per aquesta veïna, les claus de la victòria han estat “la unió entre les veïnes, l’organització sindical i la solidaritat”. Tenia clar que no només lluitava per casa seva: “ho fèiem per l’habitatge públic del nostre país”. Amestoy lamenta que tants pisos hagin acabat privatitzant-se. Concretament, tal com va publicar aquest mitjà, desapareixeran vora 43.000 habitatges protegits a Catalunya fins al 2030.
“Hem demostrat als fons voltors que arribarem fins on faci falta”
Toni Cañizares – Sentmenat
Toni Cañizares fa vuit anys que viu en un habitatge protegit de la Caixa a Sentmenat (Vallès Occidental) i l’abril del 2025, juntament amb altres veïns, va començar la vaga. “La Fundació la Caixa ens estava fent assetjament immobiliari: no es feia càrrec del manteniment i ens feia pagar l’IBI i les despeses de comunitat”, denuncia.
Per Cañizares, la victòria és una demostració de força, un abans i un després en la lluita per l’habitatge: “Demostrem als fons voltor que arribarem fins on faci falta perquè deixin d’abusar de la gent treballadora”. El procés de lluita, a més, li ha regalat “moments emocionants”, com aconseguir aturar el desnonament d’una veïna amb tres criatures fa poc més de vuit mesos. Cañizares agraeix també al Sindicat la preocupació constant per l’estat d’ànim de les vaguistes i l’acompanyament.
“Vam fer la primera vaga per recuperar l’IBI i va suposar una empenta”
Belén Gamero Ramos – Salou
L’estiu de 2024, la Generalitat va anunciar que comprava algunes promocions d’HPO, entre elles els edificis de Salou (Tarragonès). Així i tot, el desembre, 29 famílies -juntament amb d’altres del Vendrell- van iniciar una vaga de lloguers de dos mesos per exigir la devolució dels imports cobrats en concepte d’IBI. Donaven el tret de sortida a “la revolta de les claus”.
Han arribat i encara arriben les demandes de les devolucions que van fer, però per a Belén Gamero el més important és que aquella primera vaga per recuperar l’IBI va suposar una empenta per a la resta. Per arribar fins aquí, Gamero va contactar amb el Sindicat i, gràcies a la coordinació entre el veïnat, es va adonar que la clàusula d’opció de compra que figurava en els primers contractes havia desaparegut i que alguns dels pisos ja estaven a la venda en portals immobiliaris. “Ens vam queixar i ens van fer una oferta de compra: més de 137.000 euros per un apartament de 52 metres quadrats”. Van començar la lluita i de vuitanta pisos només en van arribar a vendre tres: “Fèiem de tot perquè ningú els comprés”.
