El darrer cap de setmana de gener, les activistes de la plataforma ecologista i veïnal Ni un pam de terra engegaven de manera urgent un hort de gestió comunitària i veïnal “per impedir un imminent inici de les obres de la segona fase del pla” i, a mitjà termini, “per reivindicar la memòria i el present agrícola pratenc”. “Volem crear un projecte veïnal on enfortir llaços, aprendre plegades i defensar aquest espai tan necessari”, es pot llegir en una piulada llençada a les xarxes el 31 de gener, on també demanen “mans i idees” per tirar endavant el projecte.
D’entrada, la iniciativa ha tingut una bona acollida entre el veïnat més implicat en les reivindicacions ecologistes i ciutadanes: els dies 30 i 31 de gener, una trentena de persones van fer tasques de neteja del terreny i una primera plantada d’enciams, bledes i pèsols de planter, així com llavors de raves. La jornada de diumenge va acabar amb una assemblea i el posterior anunci de la constitució del projecte autogestionari del Camp de la Bunyola, que funciona de manera autònoma respecte de l’esmentada plataforma i altres entitats i col·lectius pratencs.
El mateix cap de setmana de l’entrada de les activistes als camps, la policia local del municipi –governat en coalició entre el Prat en Comú i el PSC– s’hi va presentar i va aixecar acta
El mateix cap de setmana de l’entrada de les activistes als camps, la policia local del municipi –governat en coalició entre el Prat en Comú i el PSC– s’hi va presentar i va aixecar acta per “delicte de desobediència”. “Ens sembla molt greu que l’Ajuntament del Prat respongui així davant l’exercici de drets fonamentals de protesta política, la reivindicació dels espais comuns i la protecció del medi natural”, protesten les membres del projecte. Per la seva banda, fonts del consistori asseguren que els agents van aixecar acta “davant de l’observació que estan duent a terme activitats no autoritzades en uns terrenys que no són d’accés públic”.
“Amb l’entrada als camps i l’inici del projecte d’hort col·lectiu buscàvem dotar de contingut les nostres demandes sobre l’ús que entenem que s’ha de donar a aquests terrenys”, explica Pere Bonet, un dels activistes implicats. “Es tracta de camps que fins al passat hivern tenien ús agrícola i que des de llavors han estat abandonats, a l’espera d’un imminent inici de les obres d’urbanització del PAU 2 (la segona fase) de l’ARE Eixample Sud”, afegeix. Per tal de tenir una “eina de resistència”, fer encara més visible el conflicte i “teixir complicitats” amb el veïnat, les ecologistes pratenques han decidit passar a l’acció amb un hort col·lectiu, “essent proactives i anant més enllà de l’oposició i la reacció als projectes urbanístics de les institucions”, conclou Bonet, que treballa a l’hort amb una dotzena d’engrescades companyes abans que es pongui el sol d’un enterbolit divendres de febrer.
La parcel·la conreada encara és petita en comparació a la immensitat de l’espai agrícola abandonat fa mesos pels pagesos, però l’entusiasme és gran entre la gent del Camp de la Bunyola, que pensen que aquesta iniciativa pot donar resposta a diverses necessitats de la població del Baix Llobregat, com el foment de la salut física i mental, l’alimentació de qualitat, el manteniment d’un entorn agrícola i natural necessari, així com l’enfortiment de la comunitat.
“Busquem reforçar allò que és comú, els llaços veïnals i la recuperació de coneixement i la memòria agrícola local, amb molta cura i respecte envers l’ecosistema sensible que ens acull”, expliquen les veïnes que treballen l’hort col·lectiu, que per a elles té “les seves arrels en la tradició agrícola del Prat, en el moviment ecologista local i en l’assemblearisme”. Respecte al futur immediat, “consolidar el projecte és l’objectiu, ampliant la participació i la presència al barri, tot i que som conscients que l’amenaça de l’inici a curt termini de les obres hi és i que la resistència contra aquestes obres podria ser la prioritat principal en qualsevol moment”, alerten Pere Bonet i les seves companyes.
Rebutjada la moció per aturar les obres
El 13 de gener, només un parell de setmanes abans de la posada en marxa de l’hort, s’havia rebutjat al ple municipal la moció presentada per la plataforma ciutadana Ni un pam de terra on es demanava l’aturada de les obres de l’ARE Prat Sud, pla que té prevista la construcció de 1.260 habitatges en una segona fase. Actualment es troba en marxa la primera fase del pla, que en el seu conjunt suposa un total de 2.666 habitatges i la urbanització de 37 hectàrees de camps adjacents al Parc Agrari del Baix Llobregat, actualment d’ús agrícola.
En la moció rebutjada, se sol·licitava “la modificació del pla director urbanístic de les Àrees Residencials Estratègiques (ARE) del Baix Llobregat”, amb l’objectiu de deixar sense efecte l’ARE Eixample Sud del Prat de Llobregat, que per als membres de la plataforma “afecta una zona d’alt interès ambiental i agrícola”. “La zona acull espècies de l’Annex I de la Directiva d’Aus de la Unió Europea, per la qual cosa està inclosa dins dels límits de l’IBA (Important Bird Area) núm. 140 del Delta del Llobregat”, afegien les ecologistes en el text de la moció presentada al ple municipal.
En el seu conjunt, el pla suposa un total de 2.666 habitatges i la urbanització de 37 hectàrees de camps adjacents al Parc Agrari del Baix Llobregat, actualment d’ús agrícola
L’Ajuntament del Prat defensa aquest i la resta dels projectes urbanístics perquè segons els responsables municipals, són “l’única alternativa a una emergència habitacional i a la demanda ciutadana d’habitatge assequible”, ja que en el projecte està previst que la meitat dels habitatges siguin de protecció pública. Segons Lluís Mijoler, alcalde del Prat de Llobregat, l’execució de la segona fase del pla és “fonamental per a la construcció d’habitatge social i de lloguer assequible”. De fet, l’Institut Català del Sòl i l’Ajuntament del Prat pretenen un “desenvolupament urbanístic sostenible per tal d’aconseguir un espai d’alta qualitat urbana, amb una correcta integració dels valors geogràfics, mediambientals i de paisatge de les zones afectades”.
A més de l’esmentat pla objecte de la moció presentada, a la població del Baix Llobregat també hi ha d’altres plans urbanístics aprovats o en marxa, com l’ARE Ronda Sud-Aeroport o l’Eixample Nord, als que cal afegir l’ampliació de la tercera pista de l’aeroport del Prat, que amenaça la supervivència de l’estany de la Ricarda i agreuja la degradació del conjunt de l’espai natural del Delta del Llobregat. En conjunt, es tracta de tres plans urbanístics i més de 10.000 nous habitatges previstos al voltant del nucli urbà pratenc.
Abans d’arribar a la constitució de l’espai agroecològic del Camp de la Bunyola, la campanya ecologista pratenca contra l’execució dels plans ha viscut diversos episodis. El 14 de desembre de 2019 es posava en marxa la plataforma Ni un pam de terra, que ha organitzat una campanya de conscienciació entre la ciutadania amb nombroses parades informatives, recollides de signatures contra els plans urbanístics, al·legacions contra els plans i concentracions de protesta, la darrera el 12 de desembre passat, quan més de dues-centes persones es van manifestar en contra del pla als carrers del Prat.
Les reivindicacions veïnals pratenques en defensa de la conservació dels actuals espais agrícoles compten amb el suport de nombroses entitats i col·lectius ecologistes locals i nacionals, com Ecologistes en Acció, la Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural (Depana) o SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet, plataforma coordinadora de mig centenar de col·lectius i entitats oposats al mateix nombre de plans urbanístics previstos a la comarca del Baix Llobregat i el municipi de l’Hospitalet de Llobregat, administrativament dins del Barcelonès però històricament vinculat al territori del Baix Llobregat.
