Quatre dies després dels atemptats a la Sala Bataclan i l’Estadi de França de París, el novembre de 2015, l’aleshores conseller d’Interior de la Generalitat de Catalunya, Jordi Jané, anunciava la “imminent” posada en marxa del Protocol de Prevenció, Detecció
i Intervenció de processos de Radicalització Islamista (PRODERAI) a tots els centres escolars catalans, i demanava “la imprescindible col·laboració de la comunitat educativa” per tal de “detectar a temps” aquests fenòmens de radicalització a les aules. El PRODERAI, que fins aleshores –i des de 2008– només s’aplicava dins dels programes securitaris de prevenció del radicalisme islamista que els Mossos d’Esquadra utilitzaven als centres penitenciaris i a les comissaries, arribava així a les escoles catalanes.
Aquest fet no es va donar únicament a Catalunya, sinó que estava emmarcat en un moment en què diversos països europeus començaven a aplicar aquest tipus de mesures –com és el cas del programa PREVENT al Regne Unit– als centres escolars, i alhora també coincidia amb la modificació del codi penal espanyol, que d’ara endavant consideraria “l’autoadoctrinament” com una conducta delictiva. Segons Benet Salellas, advocat i diputat de la CUP-CC al Parlament de Catalunya, amb aquesta modificació “per primer cop el delicte passa a ser, a banda del que una persona fa, el que una persona pensa”, i, per tant, “qualsevol subjecte pot ser privat de llibertat per la seva manera de pensar, sense fer cap acció punible”.
Segons Alberto López Bargados, professor d’Antropologia Social a la Universitat de Barcelona i membre del grup de recerca GRECS i l’associació Stop Als Fenòmens Islamofòbs (SAFI), “disciplines com l’antropologia i la sociologia fa 150 anys que discuteixen sobre la relació entre el que pensem i el que fem, i des dels governs ho resolen dient que hi ha una relació passiva i mecànica entre les dues”. “Les coses no són tan fàcils”, apunta Bargados, “però que sense aquest argument tota la teoria que sosté les modificacions del codi penal o programes com el PRODERAI no s’aguantarien per enlloc”. Salellas, per altra banda, afirma que aquestes mesures “obren la porta a la policia política, que pot monitoritzar i registrar tots els moviments amb l’excusa de la seguretat”, i posa el focus del control i la vigilància “en la comunitat musulmana, amb l’excusa del terrorisme, i en les persones que participen en lluites socials”.
Sessions al professorat
En aquest context, durant el mes de novembre de 2016, començaven les primeres sessions formatives sobre el PRODERAI dirigides als equips directius de totes les escoles de primària i secundària –públiques i concertades– de Catalunya, i també als centres on s’imparteixen cicles formatius superiors. Aquestes formacions, impartides pels Mossos d’Esquadra i membres del Departament d’Ensenyament, van ser la primera notícia que la comunitat educativa rebia en relació amb l’aplicació del programa. El mateix succeïa amb la comunitat musulmana, com mostra el fet que el president de la Unió de Centres Islàmics de Catalunya (UCIDCAT) –el principal organisme que aglutina comunitats musulmanes a Catalunya– s’assabentés per la premsa de l’existència i aplicació del protocol. “Com es pot organitzar un programa d’aquestes característiques, que pot tindre unes conseqüències socials tan greus, sense implicar ni informar la part afectada, que és al mateix temps l’objecte i la víctima del control?”, es pregunta Bargados, que considera que, com a mínim, “s’hauria hagut d’implicar la comunitat musulmana en l’elaboració i les formacions sobre el PRODERAI”.
El novembre de 2016 van començar les formacions als equips directius de primària i secundària
Tot i la falta de transparència i informació sobre el seu funcionament, pressupost, finalitat o els possibles resultats per part de la Generalitat durant el seu primer any d’aplicació, dies després dels atemptats de la Rambla de Barcelona i Cambrils del 17 d’agost la consellera d’Ensenyament Clara Ponsatí donava suport al protocol i informava que durant aquest curs el PRODERAI s’ampliaria als equips docents. “Després dels atemptats a Barcelona, la Generalitat havia de fer alguna cosa, en lloc de dir que s’havien equivocat, la seva resposta va ser continuar amb el PRODERAI”, explica Bargados, que considera que és “pura propaganda política” i que “aprofita la criminalització de la comunitat musulmana per oferir una falsa sensació de seguretat a la resta de la població”. Benet Salellas, per la seua banda, considera que tant la modificació del codi penal de 2015 com l’aplicació del PRODERAI als centres escolars “són expressions del context creixent d’islamofòbia que estem vivint”, que “se sobredimensiona el fenomen del terrorisme internacional” i que les conseqüències d’això són “la criminalització i l’estigmatització de les comunitats musulmanes”.
El president de la Unió de Centres Islàmics de Catalunya se’n va assabentar per la premsa
Una mostra del suport incondicional del govern català al protocol de prevenció del radicalisme islàmic és la seua posició en la moció que va presentar la CUP-CC al Parlament de Catalunya el passat 27 de juliol, en què es demanava “substituir el PRODERAI i iniciar els estudis corresponents per a l’elaboració d’un protocol adequat molt més ampli que comprengui totes les formes de violència religiosa, política i de gènere”. La moció va rebre els vots a favor del PSC i CSQE, però va ser rebutjada pels vots en contra de JxSí, PPC i l’abstenció de Cs. Segons fonts dels Mossos d’Esquadra consultades per la Directa, després de les polèmiques suscitades, el programa passarà a anomenar-se Procediment de Detecció de Radicalisme i Extremisme Violent (PRODERAEV), “i s’ampliarà a la detecció de tot tipus d’extremisme dins les aules”. Tot i que des dels Mossos es considera que “no hi ha indicadors únics, s’avalua i es fa un seguiment individualitzat de cada cas”, posen aquest exemple d’un cas de potencial activació del protocol: “Te’n poso un exemple: si un nen deixa de fer esport, no escolta música occidental i té un tiet llunyà que ha sigut detingut, tot això podria ser un factor de risc per activar el protocol”.
Formacions “top secret”
Un dels elements que pot determinar si el PRODERAI incorpora consignes de caràcter islamòfob i estigmatitzador són els continguts de les formacions que tant els Mossos d’Esquadra com els responsables d’Ensenyament han impartit als equips directius i, des del passat mes de setembre, ampliat a alguns equips docents que ho han considerat oportú després de la primera trobada amb direccions i caps d’estudi. Com que el document de 81 pàgines presentat per Interior informa d’una manera molt genèrica mitjançant un “Model de plantilla de valoració” que només inclou una graella que té en compte els factors de risc vinculats al desenvolupament personal, l’àmbit familiar i el context social de l’alumnat, una de les línies d’investigació d’aquest reportatge ha estat aconseguir informació sobre el contingut d’aquestes sessions i els possibles “indicadors de risc de radicalització” definits pels cossos policials que suposarien l’activació del protocol. En aquest sentit, és important poder determinar si aquests indicadors estaven adreçats a la comunitat musulmana i podien suposar estigmatització i/o criminalització.
Els Mossos manifesten que “és necessària la detecció de tots els tipus d’extremisme dins les aules”
Fonts del Consorci d’Educació de Barcelona detallen que aquest primer mòdul formatiu tenia una duració de cinc hores i constava de dues sessions diferenciades: una primera, assumida pels Mossos –un caporal i un ajudant–, sobre la identificació dels indicis de radicalització islamista entre l’alumnat i els protocols de valoració de l’amenaça i intervenció posterior, i una segona part, dirigida pel personal tècnic del Departament d’Ensenyament, adreçada a la descripció dels factors de risc i la metodologia a seguir mitjançant l’aplicació de diversos recursos pedagògics. El contingut d’aquestes formacions i els seus materials de treball, però, no són públics, i els departaments d’Interior i Ensenyament no n’han volgut facilitar una còpia a la Directa. Tot i això, hem pogut recollir testimonis directes entre els equips directius que han assistit a les sessions, unes trobades on només es podia accedir presentant el DNI i a les quals estava “prohibit” prendre fotos o compartir la informació –motiu pel qual aquestes persones volen mantenir l’anonimat. Un cop contrastada la fiabilitat de les fonts, podem detallar quins són els principals indicadors de radicalització que els cossos policials enumeren durant les formacions.
Segons les notes per escrit –a les quals hem tingut accés– elaborades per membres del professorat que han assistit a les sessions formatives, alguns dels indicadors serien: “No celebrar el Nadal, no beure Pepsi ni Coca-Cola, no escoltar música occidental, no anar als llocs on van els joves com discoteques o concerts, no veure la televisió, no jugar a futbol, fer classes de lluita, fer dibuixos amb armes, mirar pàgines islamistes, parlar sobre el Califat de Còrdova o l’Al-Andalus, tornar del Marroc amb les mans pintades de henna, tenir una durícia de resar al front, ser molt curós amb l’alimentació Halal o dir que marxen de vacances a Síria o l’Iraq”.
Tot i que els Mossos d’Esquadra manifesten que “és necessària la detecció de tots els tipus d’extremisme dins les aules”, el contingut del document oficial i de les formacions donen a entendre que la vigilància respecte al possible radicalisme se centra en la comunitat musulmana. Es barregen indicadors que són expressions religioses, com pot ser la durícia al front o la rigorositat en l’alimentació, amb d’altres que estan estipulats com a punibles en la darrera modificació del codi penal espanyol, com és la consulta de les pàgines del Daesh. Per últim, es categoritza com a “activitats sospitoses” el fet de “marxar de vacances” a països que encara es troben atrapats enmig d’un conflicte bèl·lic o l’opció de consum d’una beguda o d’un producte cultural.
Simplificacions contraproduents
“A banda de ser unes formacions secretes, en les quals hi ha una total manca de transparència, és preocupant que siguin els Mossos i tècnics d’Ensenyament, que tenen molt poca experiència i viuen en un context de constant sospita al voltant de l’Islam, els que imparteixen aquesta formació als professors i als directors dels centres educatius de Catalunya”, assenyala Bargados, que considera que aquest tipus de programes són molt perillosos perquè “a banda d’estigmatitzar i criminalitzar tota una comunitat acaben creant la realitat que estan perseguint”, i això “pot tenir unes conseqüències socials molt elevades sobre els nens i les nenes”. Segons Bargados, “que un nano es converteixi en terrorista no només té a veure amb què no trobi feina, que els companys de classe li facin bullying, que algú li mengi el coco o que li diguin moro pel carrer, com ho simplificaven amb el cas dels joves de Ripoll, sinó que també té a veure amb què té internet i televisió i està veient com sistemàticament les polítiques internacionals d’occident fomenten la barbàrie als seus països d’origen. La radicalització és una combinació de molts factors, no es pot simplificar com s’està fent”.
Les formacions, però, donen a entendre que la vigilància se centra en la comunitat musulmana
Per aquest motiu, Bargados considera que els centres educatius haurien de ser espais on s’hauria de poder parlar i reflexionar amb una perspectiva crítica de tots els temes que ens afecten com a societat, des dels atemptats de la Rambla fins a l’actuació policial de l’1-0, sense por a ser controlats o vigilats. “La transformació d’un espai de confiança com és l’escola en un espai de vigilància i control és un panorama molt esfereïdor. L’únic que fa un programa d’aquestes característiques és criminalitzar els nanos migrants vulnerant drets fonamentals com són la llibertat de consciència i culte”, i conclou: “que les escoles s’assemblin cada cop més a les presons o a les fronteres és una cosa que haurien d’evitar”.
Alternatives des de les entitats
A començaments d’any, més de 300 representants de 172 organitzacions socials, institucions no governamentals i moviments socials de 22 països de la regió euromediterrània es van reunir a Barcelona per discutir sobre les mesures de prevenció i qüestionar la definició actual d’extremisme violent, amb l’objectiu d’incloure en aquesta categoria totes les formes possibles i evitar l’estigmatització de cap col·lectiu. D’aquesta primera reunió va sorgir un pla d’acció amb deu objectius, entre els quals destaca la creació de l’Observatori per la Prevenció de l’Extremisme Violent (OPEV), que es va presentar a Barcelona el passat 20 de novembre en un acte organitzat per Novact sota el nom “Sense drets no hi ha seguretat”. Segons Albert Caramés, membre de l’OPEV, “necessitem crear una agenda positiva i un relat alternatiu que respecti els drets humans i les llibertats fonamentals en els mecanismes de prevenció de tot tipus de violència extremista”, alhora que considera que “a Barcelona hauríem d’estar més preocupats per fenòmens com el feixisme o la islamofòbia, que són molt més presents en el nostre dia a dia”. Per tant, els principals objectius d’aquest observatori seran “fer pressió i incidir en les polítiques públiques de prevenció, donar recursos a la comunitat educativa mitjançant materials pedagògics i crear narratives alternatives sobre l’extremisme violent”.
Aquest model, però, no ha acabat de funcionar en altres països. Al Regne Unit, el Prevent Strategy, després de rebre crítiques des de l’activisme, va tenir la pretensió de ser una eina per a “la prevenció de tota mena de violència extremista”, però tot i això no ha aconseguit revertir l’efecte de vigilància i persecució intensiva sobre les comunitats musulmanes. Des de la seua implementació, s’ha vist com els casos activats per PREVENT i derivats al programa de tractament per desradicalitzar-se –CHANNEL– han augmentat any rere any, mantenint un percentatge més elevat de radicalisme islamista envers processos de radicalització per ideologies vinculades a l’extrema dreta. S’ha de dir que l’estratègia PREVENT no deixa d’estar emmarcada dins d’un programa estatal –The United Kingdom Strategy for Countering Terrorism– (CONTEST) més ampli de mesures antiterroristes creat en l’escenari sociopolític posterior als atacs del 7 de juliol de 2005 a Londres.
Article publicat al número 443 de la ‘Directa’
