228 víctimes mortals. Zero responsables. És el balanç de la magnitud de la barrancada cinc mesos després. Al llarg d’aquest temps, centenars de milers de persones han eixit al carrer en fins a cinc manifestacions i desenes de protestes arreu del territori per a exigir l’assumpció de responsabilitats per la gestió “deficient” de la dana i les seues conseqüències. A l’acció social se suma la jurídica: fins a nou acusacions populars estan personades en la investigació de la catàstrofe dirigida per la magistrada titular del jutjat d’instrucció número 3 de Catarroja (l’Horta Sud), Nuria Ruiz Tobarra. L’última a afegir-s’hi ha estat la Plataforma Mai Més, moviment ciutadà nascut arran de la dana i format per quasi 500 persones afectades, juristes, advocades, geògrafs, perits o periodistes que lluiten perquè el comptador dels responsables deixe d’estar a zero.
Inicialment, “havíem previst presentar la nostra pròpia querella penal contra els responsables polítics de la catàstrofe, però ens ha sorprés positivament l’actuació del jutjat de Catarroja i la seua jutgessa. Aleshores, hem considerat que era millor sumar-nos a la causa i evitar el joc polític de distracció per part de la Generalitat”, explica Francesc Miralles, jurista i un dels impulsors de la Plataforma. Les juristes i advocades que formen part de Mai Més comparteixen al peu de la lletra el plantejament jurídic de la magistrada. En els autos dictats fins al moment, apunta que la seua investigació se centra en “els homicidis i lesions comesos per imprudència greu”. “Els danys materials —afirma la jutgessa— no es podien evitar”, mentre que “les morts sí”.
“Des d’un principi hem estimat el delicte d’homicidi imprudent, lesions i danys, perquè les morts eren evitables. El govern valencià tenia prou informació per a enviar l’alerta molt abans”, defensa Miralles
“Des d’un principi hem estimat el delicte d’homicidi imprudent, lesions i danys, perquè les morts eren evitables. El govern valencià tenia prou informació per a enviar l’alerta molt abans i recomanar que el veïnat de les poblacions afectades es refugiara en les primeres o segones plantes”, defensa Miralles. En efecte, cinc dies abans de l’arribada de les fortes pluges al País Valencià, l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) va començar a informar de l’arribada del fenomen meteorològic advers. Però no va ser fins a les 20.12 hores de la vesprada del 29 d’octubre quan, des del servei de Protecció Civil, es va remetre a tota la ciutadania un missatge d’avís en què es recomanava evitar qualsevol classe de desplaçament en les comarques de València. Aleshores, milers de persones ja estaven atrapades als seus cotxes, cases o llocs de treball, pujades a les teulades de tendes o gasolineres, esperant el rescat dels serveis d’emergències que en molts casos no podien arribar-hi. Barrancs i rius desbordats van col·lapsar carreteres, principalment a les comarques de la Plana d’Utiel-Requena, la Foia de Bunyol, la Ribera i l’Horta Sud.
“Exemples que es podria haver actuat molt diferent, en tenim molts”, manifesta Miralles. Recorda l’actuació del govern de Ximo Puig abans i després de la dana de 2019, quan es “va convocar al Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi) 48 hores abans del temporal, es van suspendre les classes i es van desenvolupar tota una sèrie d’accions de preparació”. El temporal va deixar la xifra de cinc víctimes mortals, més de 200.000 afectats i pèrdues materials valorades en almenys 1.500 milions d’euros.
Encara resulta més paradigmàtica l’actuació del govern de Mazón davant l’alerta hidrològica a les comarques de Castelló a principis d’aquest mes de març. En contrast amb la dana del 29 d’octubre, aquesta vegada, Emergències a penes va tardar mitja hora a enviar el missatge instantani a la ciutadana per mitjà del sistema Es-Alert des que l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) activara l’avís roig per precipitacions en l’interior sud de Castelló. El text del missatge, a diferència de l’enviat el 29 d’octubre, instava la població que viu en zones inundables a buscar “zones altes” o pujar a un “pis superior”. També demanava no creuar àrees amb risc d’inundació ni romandre en “llits i les seues proximitats”. “No haver pres aquesta mena de decisions quan tocava és una imprudència que ha provocat molts homicidis. Les morts eren totalment evitables perquè hi havia tot un conjunt de mesures que es podien haver pres”, rebla amb rotunditat el jurista.
Per a Miralles, la manca de prevenció i actuació té uns responsables “clars”, amb noms i cognoms. Els tres representants del servei d’emergències de la Generalitat que van estar presents al Centre de Coordinació Operativa Integrat del 29 d’octubre: la llavors consellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas; i el secretari autonòmic de Seguretat i Emergències i director de l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències, Emilio Argüeso; i en última instància, el màxim responsable jeràrquic, el president Carlos Mazón. “Salomé Pradas i Emilio Argüeso són els responsables jurídics i serà fàcil demostrar la seua responsabilitat penal. En relació amb Mazón està més complicat, perquè ell no és el responsable jurídic, sinó jeràrquic, la qual cosa implicaria, probablement, una condemna menor. El que queda clar és que també té una responsabilitat, perquè fins que ell no arriba, no es donen les ordres”, exposa.
“Hem d’intentar provar què va passar el 29 d’octubre, des que tenen tota la informació de la situació d’alerta i decideixen no actuar. Volem que aquesta vegada no quede cap dubte que qui no va actuar o ho va fer de manera negligent”
Un condemna per un delicte d’homicidi imprudent podria comportar una pena de presó d’entre dos i quatre anys. “En tenim precedents jurídics”, assevera Miralles. Fa referència al cas de la riuada que va inundar un càmping a Biescas (Osca) en 1996. “El Tribunal Suprem va reconéixer la responsabilitat de les administracions en permetre construccions en zones inundables”, recorda. O també el cas de la riuada de Finestrat (la Marina Baixa) de 2011, quan va morir un matrimoni per les inundacions. Dos exalcaldes i un exregidor de Seguretat van ser condemnats a dos anys de presó per homicidi imprudent. “Ara hem d’intentar provar què va passar el 29 d’octubre, des que tenen tota la informació de la situació d’alerta i decideixen no actuar. Volem que aquesta vegada no quede cap dubte que qui no va actuar o ho va fer de manera negligent i ha de pagar les conseqüències”.
En les pròximes setmanes, Argüeso i Pradas declararan com a investigats, mentre que Vicent Mompó, president de la Diputació de València, i Pilar Bernabé, delegada del Govern, ho faran com a testimonis per haver estat presents en el Cecopi.
“Temps d’agonia política”
La història del PP valencià mai ha estat exempta de polèmica, amb líders com Alberto Fabra, Rita Barberà, Francisco Camps o Eduardo Zaplana; i una agenda política caracteritzada per les retallades en serveis bàsics, com la sanitat o l’educació públiques, i les concessions de macroprojectes faraònics com la Fórmula 1. Sobre les seues esquenes, també recauen les 43 víctimes mortals i 47 persones ferides en l’accident de metro de València. “Quan pensàvem que ja res podia superar la gestió nefasta del PP, apareix Mazón en El Ventorro [restaurant on va dinar Mazón el dia de la dana]” —reflexiona Miralles—, mentre que una riuada devastava més d’un centenar de municipis.
A parer del jurista, Mazón és un “zombi”, que “té la ciutadania, i fins i tot la premsa més conservadora en contra seua”. Però ni la manca de suports, les excuses, contradiccions o manipulacions han aconseguit que dimitisca. Segons un informe pericial encarregat pel diari El Salto, la imatge del president entrant al Cecopi la vesprada del 29 d’octubre és “tècnicament falsa”. Amb aquesta foto, situava la seua arribada al centre d’emergències a les 20:28 hores, tot i que prèviament havia mantingut la versió d’haver arribat “passades les set de la tarda”. El canvi es produïa després que la jutgessa demanara a la Generalitat que informara sobre quines autoritats hi estaven entre les 16:00 hores i les 20:11 hores, just abans d’enviar l’alarma. Una altra irregularitat és la presumpta manipulació de l’àudio de la conversa que va mantenir Aemet amb Mazón el dia de la dana. Segons la denúncia de l’agència de meteorologia presentada en Fiscalia, l’àudio que va difondre el PP estava “tallat” per tal de donar a entendre que Aemet no estava facilitant tota la informació sobre el que podia passar.
“Prefereixen que pensem que Mazón s’alia amb la ultradreta que pensem que és un corrupte i que demanem la seua dimissió. I a Vox també li interessa, perquè així posa el seu discurs en l’agenda mediàtica”
Mazón no s’ha deixat veure en les Falles i segueix la mateixa estratègia en les festes de la Magdalena de Castelló. En la seua agenda pública no consta cap visita als principals municipis afectats i només s’ha reunit amb quatre víctimes de la dana que no representen a cap associació de damnificades. “Continua amagat perquè la gent li està exigint responsabilitats. Cada dia s’han organitzat intifalles i protestes al carrer. La gent demana la seua dimissió i cada vegada està més acorralat”, afirma Miralles, qui albira sense cap mena de dubte l’objectiu que persegueix el president: “No dimiteix perquè vol mantenir la seua condició d’aforat i perquè, segons estableix l’estatut d’expresidents, una vegada passen els dos anys de mandat, tenen assegurat un sou de 75.000 euros a l’any en el Consell Jurídic Consultiu, per tant, vol aguantar almenys fins al juliol, que es compliran dos anys de legislatura”. “Hi ha un interés econòmic i també una qüestió d’ego”.
Mazón intenta salvar-se políticament amb el suport de la formació d’extrema dreta Vox, abraçant les seues tesis en matèria de migracions, llengua i emergència climàtica. L’acord amb el qual PP ha aconseguit el vot de Vox per aprovar els pressupostos de 2025 inclou “polítiques racistes i negacionistes”, considera Miralles. Entre les mesures destaca l’eliminació de les subvencions a organitzacions socials que “donen suport a la immigració il·legal” o un “pla de retorn d’immigrants irregulars”. També demana la supressió dels projectes inclosos en l’Agenda 2030 de la Unió Europea per a un desenvolupament sostenible, així com trencar amb el Pacte Verd Europeu, el paquet d’iniciatives cap a una transició ecològica i per mitigar els efectes del canvi climàtic liderat per la presidenta de la Comissió Europea, Úrsula Von der Leyen, companya de partit de Mazón. Així mateix, exigeixen retallar el pressupost de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i les subvencions a entitats que treballen en defensa de la llengua, la igualtat o la recuperació de la memòria històrica.
Miralles llegeix el pacte com a “una cortina de fum”. “Ara mateix, al PP li va bé que es parle de l’acord amb Vox. Prefereixen que pensem que Mazón s’alia amb la ultradreta que pensem que és un corrupte i que demanem la seua dimissió. I a Vox també li interessa, perquè així posa el seu discurs en l’agenda mediàtica”. “Venen temps d’agonia política —afegeix— fins que no els fem fora”.
Gran mobilització
L’aliança del president de la Generalitat amb el partit de Santiago Abascal per a aprovar els pressupostos es produeix poques setmanes abans de la celebració del congrés del Partit Popular europeu en València. Alberto Núñez Feijóo va intentar endur-se l’esdeveniment a Madrid “per evitar la pressió ciutadana” —considera Miralles—, però no ho ha aconseguit. Des de la Plataforma Mai Més vaticinen que serà un esdeveniment “clau”, amb tota l’atenció mediàtica d’Europa posada en València. “No podem desaprofitar l’oportunitat de posar en evidència el govern d’ultradreta i negacionista que patim”, defensen. És per això que es preveu organitzar una gran mobilització el dia 29 d’abril que “faça visible com d’acorralat està Mazón, com la societat valenciana li exigeix responsabilitats i que s’evidencie davant d’Europa que el Partit Popular dona cobertura a un govern que nega el canvi climàtic i ha sigut responsable de la pitjor tragèdia recent del nostre territori”.
A més de “determinar les responsabilitats penals per la gestió de la dana i aconseguir justícia i reparació per a les víctimes”, Miralles emfatitza que la finalitat de la Plataforma també és treballar en la prevenció, reparació i mitigació dels efectes del canvi climàtic, així com en la protecció del territori valencià. És per això que busquen generar debats públics de la mà de les organitzacions i entitats ecologistes del País Valencià per “pressionar a les administracions públiques per a adoptar polítiques efectives contra el canvi climàtic i de persecució judicial contra polítics i empresaris que amb les seues accions generen danys irreparables al medi ambient”.
