Un mar de tarongers s’estén entre les carreteres i camins que uneixen els pobles de la comarca del Camp de Morvedre. Erigides entre els cultius, algunes alqueries vigilen els camps infinits. Vicenç Sanhermelando contempla cada dia aquest paisatge des que era ben menut. Va nàixer i viu a Canet d’en Berenguer, a deu minuts en cotxe del mont Picayo de Sagunt, on treballa dues fanecades de tarongers. “És poca cosa, però me l’estime molt”, confessa. A diferència d’altres, el seu camp no acabarà sota plaques solars, però no pot evitar sentir-se consternat pel futur d’una bona part del patrimoni històric i natural de la comarca.
Un total de 364 hectàrees de sòl d’alt valor agroecològic en les partides de Montíver i Gausa de Sagunt és la superfície que ha escollit l’empresa Power Holdco Spain —filial de Volkswagen— per a instal·lar tres plantes fotovoltaiques associades a la gigafactoria de bateries elèctriques, ja en construcció, en el polígon industrial del Parc Sagunt II.
Des que a l’estiu de 2020 la Generalitat Valenciana va aprovar el decret 14/2020, que regula i accelera la implantació de nous parcs eòlics i fotovoltaics, els projectes fotovoltaics en zones agrícoles i forestals han aparegut com bolets. De manera paral·lela, en contra de cada planta solar s’ha organitzat un col·lectiu o plataforma veïnal per protegir el territori i el model de vida arrelat a la terra, exigir un desenvolupament respectuós de les renovables, i oferir alternatives al model impulsat per l’oligopoli energètic. Per exemple, la creació de cooperatives o comunitats energètiques o la instal·lació de plaques sobre teulades o cobertes d’edificis ja existents. Aquesta mesura s’ha començat a implantar arreu de molts països. El passat juliol, la mateixa Volkswagen va inaugurar en l’Estat francès un pàrquing amb 50.000 panells solars instal·lats en la seua coberta.
Les hectàrres dels sostres de Parc Sagunt II, d’altres polígons pròxims, de depuradores o de centres comercials sumen quasi el doble que les del terreny agrícola que demana Volkswagen
Fins ara, al País Valencià, cap proposta d’aquest tipus s’havia desenvolupat de manera que es poguera demostrar la seua viabilitat tècnica i econòmica. La Plataforma en defensa del territori del Camp de Morvedre, formada per més d’una vintena d’entitats, ha elaborat un estudi sobre el nombre de teulades de zones industrials o en desús a Sagunt capaces d’albergar panells solars per a subministrar energia renovable a la fàbrica de bateries elèctriques. Els metres quadrats dels sostres de la gigafactoria i de la resta d’empreses de Parc Sagunt II, de les cobertes de les indústries més pròximes, com la siderúrgica Sidmed, la cimentera Lafarge-Holcim o el magatzem logístic de Mercadona; així com de depuradores i infraestructures de sanejament, instal·lacions portuàries, centres comercials, aparcaments, pedreres i graveres en desús, vies de comunicació i terrenys erms sumen un total de 6.671.000 metres quadrats (667,1 hectàrees), un poc menys del doble de les hectàrees de terreny agrícola en producció que demana Volkswagen per a la seua macrocentral solar.
Segons l’estudi de la Plataforma, la implantació de plaques solars sobre cobertes que sumen una superfície de tres milions de metres quadrats (aproximadament, la meitat de l’àrea que ocuparà el polígon logístic Parc Sagunt II) podria generar entre 200 i 230 megawatts de potència per a l’autoconsum de la mateixa gigafactoria, fins a 80 megawatts més del projectat.
L’estudi també planteja la creació d’una comunitat d’energies renovables entre les empreses que cedisquen les seues teulades per a instal·lar plaques solars. “Podria ser un important revulsiu per a tota la indústria de la comarca, ja que es protegeria el territori i, a més, la integració de la producció d’energia de proximitat permetria preus més baixos per totes les empreses del municipi, la qual cosa suposaria una millora de la competitivitat”, reflexiona la Plataforma en l’estudi.
Alternativa viable
“La nostra proposta és totalment viable, tant tècnicament com econòmicament”, assegura José Antonio López, membre de l’equip tècnic de la Plataforma. “L’única diferència —continua— està en el procés de negociació”. López fa referència al fet que, en cas d’utilitzar terrenys agrícoles, Volkswagen no ha de negociar amb cadascú dels llauradors afectats, que poden arribar a ser centenars, ja que el model agrícola es basa en minifundis. El motiu: el passat desembre, el Govern valencià va atorgar a la gigafactoria i les plantes fotovoltaiques associades la condició de “projecte territorial estratègic” (PTE). La classificació porta implícita la declaració d’utilitat pública i interès social del projecte, per la qual cosa l’administració ha iniciat un procediment d’expropiació forçosa de les terres.
En canvi, si els panells solars s’instal·len en teulades d’indústries o centres comercials, Volkswagen hauria d’arribar a acords amb els empresaris. “Tothom sap que és molt més fàcil expropiar o negociar amb llauradors sense relleu generacional, que amb el president de Mercadona”, etziba Pablo Jiménez, portaveu de la Plataforma.
“La nostra proposta és totalment viable, tant tècnicament com econòmicament”, assegura José Antonio López, membre de l’equip tècnic de la Plataforma
El desenvolupament de centrals fotovoltaiques en entorns industrials, urbans i rústics degradats és una de les reivindicacions històriques d’entitats com l’Observatori de la Sostenibilitat i la Plataforma Aliente – Aliança Energia i Territori, que en l’any passat elaboraren un estudi que també demostrava la viabilitat de la proposta. Al conjunt de l’Estat espanyol, existeixen superfícies suficients per a instal·lar 181 gigawatts (GW), que produirien més de 272.037 GW cada hora a l’any, quantitat “que sobrepassa el consum anual d’energia elèctrica” a l’Estat espanyol durant l’any 2021, segons dades de l’informe.
La investigació revela que hi ha 308.308 hectàrees en teulades de zones industrials, abocadors, mines abandonades, hivernacles o zones limítrofes a infraestructures d’autovies i autopistes “que podrien substituir la implantació de panells sobre ecosistemes productius o de valor per a la biodiversitat”. El Mediterrani és, de fet, la zona que acumula àrees antropitzades i industrials més grans, susceptibles de la instal·lació de plaques: Andalusia, amb un 41%, Catalunya (25%) i el País Valencià (20%).
En declaracions a la Directa, el regidor d’Urbanisme, Medi Ambient i Transició Energètica de l’Ajuntament de Sagunt, Javier Raro (PSOE), afirma que és coneixedor d’aquest tipus de propostes, però, a parer seu, són “complicades” per la fragmentació del projecte. “La planta es va dissenyar amb una superfície determinada, aleshores, qualsevol alternativa és complicada d’executar, perquè es necessita una macrozona”, matisa. La postura del regidor es contradiria amb el mateix decret 14/2020, que estableix: “amb caràcter general, es procurarà […] la construcció de centrals fotovoltaiques sobre les envolupants de les edificacions, incloses les seues cobertes o sostres; i unes altres construccions auxiliars a aquestes, com les pèrgoles destinades a estacionament o ombra”.
Amb tot, Raro assegura que l’Ajuntament va estudiar “tot el terreny municipal” i unes altres “possibles ubicacions”, “però l’opció per la qual va optar l’empresa va ser Montíver i la resta d’alternatives es van rebutjar”. Per a ell, l’arribada de la gigafactoria és “una gran notícia”, “una inversió positiva per a la nostra terra que, a més, ve acompanyada d’una planta per a fabricar energia renovable i […] que, en general, compta amb el vistiplau dels agricultors propietaris”, conclou.
La crisi que arrossega el camp, a causa de la manca de rendibilitat i de relleu generacional, empeny moltes llauradores a acceptar sense piular l’expropiació de les seues terres
La crisi que arrossega el camp, a causa de la manca de rendibilitat i de relleu generacional, empeny moltes llauradores a acceptar sense piular l’expropiació de les seues terres. El testimoni de Ximo Pons, llaurador jubilat de Sagunt, ho avala. S’ha dedicat “tota la vida” a produir i vendre cítrics. L’agricultura ha estat la seua font principal d’ingressos, però ara no té cap mena de dubte en vendre les seues 22 fanecades. “Perquè la terra no val una merda”, justifica a la Directa. Recorda que, fa trenta anys, podia guanyar “al voltant de 6.000 euros per fanecada, i ara ni 1.000”. “Els costos de producció són molt grans i no tens una venda assegurada. Hi ha anys que ho he perdut tot i he tingut pèrdues”, lamenta Pons.
En la mateixa línia s’expressa Miquel Amigó, jove agricultor de Puçol que fins que va trobar un treball “més segur”, descriu, treballava les 50 fanecades que va comprar el seu avi als anys cinquanta. “El sentir majoritari sempre és no vendre, però les empreses s’aprofiten de la crisi en l’agricultura i al final et conformes amb els diners que prometen”, rebla amb rotunditat. Segons conta Amigó, Volkswagen va oferir als seus avis 9 euros per metre quadrat, però, finalment, han aconseguit fixar una quantia de 20 euros.
Informes desfavorables
El passat 23 de març, la Generalitat Valenciana va declarar la macroplanta “projecte prioritari energètic”, amb la finalitat de “facilitar i accelerar la implantació”, tal com es llegeix en la resolució emesa. El projecte inicial compta amb tres plantes, repartides al nord i sud-oest del riu Palància, en les partides de Montíver i Gausa, catalogades per la Generalitat com a “Zones de Molt alta Capacitat Agroecològica”.
Cal recordar que les multinacionals presenten i tramiten les macrocentrals de manera fragmentada i amb una potència de 50 megawatts per a cada planta, perquè d’acord amb la legislació vigent, és a l’Estat a qui li pertoca decidir sobre les iniciatives de més de 50 megawatts, és a dir, les de més dimensions i, per tant, major impacte; mentre que les plantes amb una potència inferior necessiten només l’aprovació de la Generalitat.
El projecte acumula diversos informes en contra de l’Ajuntament de Sagunt i del govern anterior de la Generalitat a causa de les afeccions a terrenys d’alt valor agroecològic
En una segona fase, Volkswagen preveu duplicar la potència de 150 megawatts amb la instal·lació de plantes fotovoltaiques a menys de 10 quilòmetres de la factoria de bateries en règim de contractes PPA. José Antonio López, de l’equip tècnic, explica que les plantes Acord d’Energia de Compra (PPA, per les seues sigles en anglès) permeten la compravenda d’energia a llarg termini i a un preu prefixat entre el productor i el consumidor, independentment de la distància que haja de recórrer l’energia fins al lloc de consum. Pablo Jiménez considera que es tracta “d’una catifa roja per a Volkswagen”: “no diuen quantes plantes PPA construiran, no posen cap límit, per tant, pensem que es podria donar un cas de competència deslleial”.
Per ara, segons constata el regidor d’Urbanisme i Medi Ambient, l’única planta que tira endavant és la situada en la partida de Montíver. La de Gausa hauria quedat paralitzada, després de la pressió exercida per l’Associació de Veïns del Mont Picayo, una urbanització de xalets de luxe ubicada als peus de la muntanya. “Estem a l’espera de rebre la confirmació oficial”, informa el regidor.
Tot i l’avanç de la tramitació, el projecte acumula diversos informes en contra per part de l’Ajuntament de Sagunt i el govern anterior de la Generalitat, a causa de les afeccions a terrenys d’alt valor agroecològic. Si ens atenim al Decret 166-2001, de creació de l’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana; la Llei valenciana d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge; i l’informe de l’Advocacia de la Generalitat publicat en novembre de 2020 en relació amb el projecte fotovoltaic de Volkswagen, tots convergeixen en la necessitat de preservar “la quantitat més gran possible” de sòls amb elevades capacitats agroecològiques, “no estant a priori permesa la implantació de plantes fotovoltaiques”. Per aquesta mateixa raó, en desembre de 2022, l’Ajuntament de Sagunt informava desfavorablement la macroplanta fotovoltaica.
Als informes en contra, una vegada s’òbriga el termini d’exposició pública de la fotovoltaica, se sumaran les al·legacions de la Plataforma, integrada en la Coordinadora per una Ubicació Racional de les Renovables. Per ara, el pròxim 30 de novembre, a les sis de la vesprada, al centre cívic del port de Sagunt, la Plataforma presentarà l’estudi sobre les ubicacions alternatives. “Volem que siga la ciutadania qui elegisca el model energètic. Volem un model més horitzontal i transparent, no en mans de l’oligopoli energètic i que pose en risc la sobirania alimentària”, defensa el portaveu Pablo Jiménez. Comparteix aquesta mirada crítica l’ambientòleg Andreu Escrivà: “El gran problema és que la transició energètica està liderada per les empreses de sempre, […], que volen canviar d’endoll, però no de sistema; reciclar-se i continuar guanyant diners”. “Estem tractant de sostenir un sistema insostenible sense questionar ni canviar les relacions de poder i sense decidir cap a on volem anar”, postil·la.
