Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Vox, l'ariet de l'estat contra l'1 d'Octubre

La formació d’extrema dreta liderada per Santiago Abascal fa pinça acusatòria conjuntament amb la Fiscalia General de l’Estat espanyol en una vintena de procediments judicials contra l’independentisme català

 

Conrad Bosch | @La_Directa
David Fernàndez | @HiginiaRoig

“Ja vam demanar quan tocava la presó incondicional per a [Marta] Rovira. Un cop més, teníem raó. Hi havia risc de fuga i de reiteració delictiva. La delinqüent s’ha fugat”, pregonava algú. “Les proves demostren que estem davant d’una organització delictiva i criminal perfectament organitzada, amb una desviació de fons públics i amb una finalitat claríssima de donar un cop d’estat, a més d’un delicte de rebel·lió”, sostenia un altre davant d’un micròfon.

No són frases extretes de cap intervenció pública del difunt fiscal general de l’Estat espanyol José Manuel Maza, ni l’extracte de cap interlocutòria del jutge Pablo Llarena. Tot i que diuen el mateix, són declaracions dels portaveus de la ultradretana formació Vox, que exerceixen l’acusació popular en la causa general contra l’independentisme oberta al Tribunal Suprem. Malgrat sostenir arguments idèntics, la primera cita és un tuit de Santiago Abascal –que cloïa reblant: “Rajoy i Soraya […] en són responsables”. La segona referència és una declaració de Javier Ortega Smith al programa radiofònic de Federico Jiménez Losantos. Abascal és el president de la formació. Ortega Smith n’és el secretari general i l’advocat que els representa en l’acusació popular. L’afirmació d’Ortega Smith i les interlocutòries de Llarena no difereixen gaire en el relat dels fets. Ultradreta, Fiscalia General de l’Estat espanyol i jutge instructor han emprat la mateixa tesi.

 

Una lapa al poder judicial

La formació, que per primera vegada s’asseurà en un parlament autonòmic, és una màquina afinada de querelles i denúncies. Ha presentat una querella contra el president de la Generalitat, Quim Torra, pels delictes d’encobriment, conspiració per a la rebel·lió i odi. Ha denunciat tot el govern a l’exili; la traductora de la demanda contra Llarena als tribunals belgues; el president del Parlament, Roger Torrent, i part de la Mesa per haver debatut la suspensió dels diputats; l’advocat Gonzalo Boye; els CDR per les pancartes contra Felip VI en l’aniversari del 17-A; la ministra espanyola de Justícia, Dolores Delgado (PSOE), per “prevaricació i per denegació d’auxili” en “negar-se” a defensar el magistrat Llarena. Fins i tot ha denunciat, amb l’associació de juristes Movimiento 24DOS, el jutge belga que va admetre la demanda contra Llarena, assegurant que el magistrat podria haver comès rebel·lió o sedició, segons va afirmar Pedro Fernández, vicesecretari jurídic de Vox i mà dreta d’Ortega Smith.

Però, sobretot, fou qui es va personar per primer cop, el maig de 2017, en la causa que va obrir el jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona arran de la denúncia d’un ciutadà anònim contra Santiago Vidal, després que El País publiqués un article on donava compte de les exposicions del jutge durant diferents xerrades. Amb el temps es va saber que el ciutadà anònim no era cap altre que Miguel Duran, exdirectiu de Telecinco, exdirector general de l’ONCE i advocat en exercici. Duran també va ser el candidat de Ciutadans a les eleccions europees de 2009, en una coalició més que polèmica amb el grup ultradretà Libertas, impulsat pel milionari irlandès Declan Ganley. A la causa s’hi sumaria Vox, de seguida, com a acusació popular. Molt més tard s’hi sumaria tot l’aparell judicial de l’Estat espanyol.

El partit d’Abascal ha intercedit en totes les actuacions del jutjat que investiga el referèndum 

La cosa no acaba aquí. Ortega Smith s’ha encarregat –amb el seu equip– de denunciar els últims presidents de la Generalitat, Artur Mas i Carles Puigdemont; s’ha personat com a acusació popular en les causes obertes contra el govern català expulsat amb l’article 155 a l’Audiència Nacional espanyola i al Tribunal Suprem; s’ha querellat contra TV3, Catalunya Ràdio i Santiago Espot (president de Catalunya Acció) i ha intercedit sistemàticament en totes les actuacions del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona, dirigides pel magistrat Juan Antonio Ramírez Sunyer –actualment mort. Aquest sumari va ser el que va permetre practicar les primeres detencions de càrrecs de la Generalitat, que després van motivar, arran de les protestes del 20 de setembre a les portes del Departament d’Economia, l’acusació de rebel·lió contra Jordi Cuixart i Jordi Sànchez i el posterior empresonament preventiu.

Fins a les eleccions d’Andalusia, el partit d’Abascal, que en declaracions a la premsa va afirmar que sempre va armat amb una pistola Smith & Wesson –“al principi per protegir el meu pare d’ETA; ara, els meus fills”–, no havia aconseguit una representació remarcable malgrat dues alcaldies: Cardeñuela Riopico (d’un centenar d’habitants, a la província de Burgos) i Barruelo del Valle (d’una seixantena d’habitants, a la província de Valladolid), i 22 regidories municipals en tot l’Estat espanyol obtingudes a les eleccions de 2015, a les quals s’han anat sumant trànsfugues del PP i Ciutadans. A les últimes eleccions al Congrés dels Diputats, celebrades el juny de 2016, 46.781 vots, el 0,2% del total.

Ara, el front als tribunals ha empès a l’arena pública una formació que des de la seva creació ha copsat els marges de la política parlamentària espanyola i que actualment amenaça amb irrompre en tromba a les institucions. Del no-res, Vox va convertir-se en la gran sorpresa de les eleccions al Parlament d’Andalusia en obtenir dotze escons, encapçalats per Francisco Serrano, un jutge prevaricador condemnat per alterar el torn de custòdia d’un menor perquè assistís a una processó de Setmana Santa a Sevilla i que es va burlar de les violacions en grup després d’una denúncia pública d’Inés Arrimadas.

Des de l’etapa de Fuerza Nueva, cap formació a la dreta del PP havia tingut tant poder i quota mediàtica

Des de l’etapa de Fuerza Nueva, cap formació a la dreta del PP havia tingut tant poder de convocatòria, notorietat pública i quota mediàtica. La darrera representació al Congrés de Diputats d’un partit d’extrema dreta va ser en la legislatura 1979-1982, quan la coalició Unión Nacional va obtenir un escó. El diputat va ser el notari i vell procurador de les Corts franquistes Blas Piñar López, cabdill del partit, que es presentava juntament amb Falange Española de las JONS, els Círculos Doctrinales José Antonio, Comunión Tradicionalista, Agrupación de Juventudes Tradicionalistas i la Confederación Nacional de Excombatientes.

 

Naixement i adhesions: des de dins del PP

Amb la pretensió de recollir el vot de la dreta desencantada amb les polítiques del PP, Vox va ser creat el desembre de 2013 per exmilitants del PP com Santiago Abascal, José Luis González Quirós, Ignacio Camuñas (antic ministre espanyol de Relacions amb les Corts del govern d’Adolfo Suárez) i José Antonio Ortega Lara (el funcionari de presons segrestat per ETA, amb carnet del PP entre 1987 i 2008). L’exdiputat català i exeurodiputat i vicepresident del Parlament Europeu Alejo Vidal-Quadras s’hi va afegir el gener de 2014, així com desenes de militants en el passat de Sociedad Civil y Democracia, el partit liberal fundat pel financer Mario Conde, condemnat pel cas Banesto. El partit es va presentar, amb Vidal-Quadras com a cap de cartell, als comicis europeus d’aquell juny, centrant el seu missatge en contra de l’existència de les comunitats autònomes. Va captar 246.833 vots (1,5%) i cap escó. Es van quedar a 1.500 vots d’obtenir un eurodiputat.

Vidal-Quadras va abandonar el partit ultra el 2015 després de ser desautoritzat per la cúpula quan va defensar una aproximació cap a Ciutadans i UPyD. Aquell mateix any, el partit ultracatòlic i foralista Derecha Navarra y Española, de Nieves Ciprés, de l’ala més dretana d’Unió del Poble Navarrès, va integrar-se a Vox. Jorge Campos, l’antic president de la fundació Círculo Balear, entitat al·ludida en una cançó del raper mallorquí exiliat Josep Miquel Arenas, Valtònyc, ha reconvertit l’entitat neogonellista –anticatalanista– en una marca política, Actúa Baleares, que ha esdevingut el referent de Vox a les Illes.

Article publicat la número 467 de la ‘Directa’

ARTICLES RELACIONATS:

Abascal i la seva “tropa”

El cos ideològic. Calvo Sotelo, Gustavo Bueno i la Via Strache

Les vinculacions de Vox amb el neofeixisme