Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Les vinculacions de Vox amb el neofeixisme

Falangistes i exguàrdies civils han liderat l’expansió del partit a Catalunya i al País Valencià, cercant nova militància a l’entorn de les organitzacions neonazis

Manifestació espanyolista el 9 de setembre 2018 / Victor Serri

Una de les principals targetes de presentació de Vox és la seva desvinculació del franquisme. Sempre se n’ha intentat desvincular i passar pàgina. La controvèrsia generada per l’exhumació del cadàver de Franco –l’oposició a la qual és un pilar del partit– no ha suposat una llosa. Lluny de mostrar-se a favor del franquisme, ha demanat –truc semiòtic– la derogació de la llei de la memòria històrica. Amb tot, la imatge de Vox no és ni de naftalina franquista ni d’esquadrisme de carrer. Generacionalment s’ha allunyat del franquisme, però no pas del franquisme sociològic ni tampoc del neofeixisme modern: Blas Piñar Pinedo, net del Blas Piñar de Fuerza Nueva, va estar present, al costat de l’impulsor de l’extint Casal Tramuntana, Alberto Sánchez (Plataforma per Catalunya), a la presentació de Vox a Barcelona el 2014. Aquell any, Abascal i Ariadna Hernández, l’aleshores coordinadora d’aquesta formació a Barcelona –assídua a les activitats del neofeixista Casal Tramuntana–, van estar presents a l’acte de presentació de Societat Civil Catalana (SCC) a Barcelona.

En aquest punt és destacable el rol del català Jorge Buxadé, actual vocal del comitè executiu de Vox. A les eleccions catalanes de 1995, Buxadé va ser el número 7 de la llista de Falange Española de las JONS per Tarragona, i a les eleccions generals de 1996, va ser el número 8 de Falange Española Auténtica per Barcelona. També va ser secretari de la Fundació Joan Boscà, constituïda per la cúpula de SCC, i membre d’Empresaris de Catalunya, amb vocació de ser la patronal més unionista.

El vocal del partit Jorge Buxadé, advocat de l’Estat espanyol, va recórrer la consulta d’Arenys de Munt

De fet, Buxadé va afirmar ser membre de SCC al programa El Ring del Diario YA, un debat moderat per Javier Garcia Isac i acompanyat pel carlista Javier Barraycoa, el neonazi Josep Alsina (ambdós homes forts i visibles de l’organització ultradretana Somatemps) i l’aleshores secretari general de PxC Robert Hernando. Com a advocat de l’Estat espanyol, Buxadé va ser qui va recórrer la consulta sobre la independència de Catalunya d’Arenys de Munt de 2009 en nom del govern espanyol de José Luis Rodríguez Zapatero.

José Enrique Poveda, candidat a les municipals de 2015, va participar en un acte d’un grupuscle neonazi

Vox també ha evitat mostrar les relacions del partit –aparentment poques– amb l’escena neonazi de l’Estat espanyol. A Alacant, José Enrique Poveda, candidat a les eleccions municipals de 2015, va participar en un acte del grupuscle neonazi Lo Nuestro, un col·lectiu “patriota” creat a imatge i semblança d’Hogar Social Madrid (HSM) i la italiana CasaPound. L’entitat alacantina és coneguda per les seves accions de beneficència solidària “només per a espanyols sans”. Destaca per la seva estratègia de camuflatge ideològic i evolució estètica emmarcada més en les tendències europees de subcultura urbana juvenil que en la idiosincràsia pròpia de la ultradreta militant espanyola, més propera al crucifix, a l’àguila franquista i a la creu cèltica que a les imatges modernes i laiques més pròpies del feixisme italià o alemany i que en l’actualitat s’exemplifiquen en l’anomenat moviment nacionalista autònom.

El vincle de Vox amb el nacionalisme autònom no queda reduït al contacte de Poveda amb l’escena neonazi d’Alacant. A Madrid, els tentacles de la formació d’Abascal arriben directament a l’HSM. Es tracta d’un entramat d’entitats i personatges que han ajudat a legitimar l’HSM entre certs cercles filoburgesos, empresarials i fins i tot militars de la ultradreta madrilenya i el seu entorn sociològic i amb la família Piñar. Un entramat format per associacions de caràcter cultural, petit empresariat i veus radiofòniques. En un primer moment, a través de l’emissora de ràdio Cadena Ibérica, integrada per professionals de la tertúlia i periodistes procedents de l’òrbita d’Intereconomía i amb vincles amb el falangisme i el partit ultradretà Vox. Actualment, a Radio YA, on s’ha mudat més de la meitat de la plantilla de Cadena Ibérica, que arrossega problemes econòmics. Hi destaquen l’empresari Pedro Ángel López Barbolla, propietari de Cadena Ibérica i candidat a l’alcaldia de Guadalix de la Sierra per Vox a les eleccions municipals de 2015. La relació de López amb l’HSM ve de lluny. Ja en els inicis de l’HSM, López Barbolla va obrir els micròfons del seu programa dels dissabtes, el 27 de desembre de 2014, a Melisa Domínguez, que va compartir tertúlia a Radio Inter amb diversos falangistes com Nacho Larrea, Carlos Rodríguez, Jesús Muñoz o el participant en l’assalt a la Blanquerna, l’excandidat d’España 2000 Javier Marcos.

 

Els escamots antigroc

El repunt ultradretà espanyolista a Catalunya ha portat l’extrema dreta a disputar-se els escamots antigroc. Com va explicar la Directa al número 460, Plataforma per Catalunya, Democracia Nacional, reductes falangistes i especialment Vox competeixen, en una guerra soterrada, pel lideratge dels Grups de Defensa i Resistència (GDR), després que l’activitat d’aquests grupuscles espanyolistes hagi rebut l’impuls mediàtic i polític de Ciutadans.

El delegat de Vox a Suïssa, José Manuel Opazo, s’hi ha reunit i ha finançat els escamots antillaços grocs del Bages

El mes d’abril de 2018 naixien els GDR, amb Jaime Vizern –bagenc i simpatitzant de Vox– com la seva cara més pública. A poc a poc, els tentacles de Vox, de la mà de l’exguàrdia civil de Durango i empresari establert a Suïssa José Manuel Opazo, van estendre’s pel Bages monitorant l’activitat dels antillaços enquadrats en els GDR. Així aconsegueixen reclutar militants per a la formació d’Abascal. L’alt poder adquisitiu de la formació ultra explica, en part, la seva capacitat de penetració en l’activisme antigroc: flux constant de diners per a pancartes, escales, benzina per als vehicles i assessorament judicial enfront de procediments penals i sancions administratives.

Raúl Macià, condemnat per narcotràfic, va dir que era militant de Vox i es va fotografiar amb Ortega Smith

En nombroses ocasions l’activitat dels GDR ha derivat en l’agressió física, com és el cas de l’atac que va acabar amb set persones ferides a finals de juliol a Manresa –capitanejat per Raúl Macià i Óscar González, on entre les víctimes hi va haver un menor. Macià, extremadament violent i amb lligams directes amb partits d’ultradreta, és una figura clau de l’entramat arrencallaços. En xarxes socials va assegurar que era militant de Vox i es va fotografiar amb Ortega Smith. Empresonat per haver trencat les condicions del tercer grau durant el compliment d’una condemna de 9 anys de presó per robatori i tràfic de drogues, és considerat un “pres polític” de l’espanyolisme i la ultradreta l’ha convertit en un heroi que fa front a l’independentisme.


Dos milions d’euros en donacions i 11.000 militants

La direcció de Vox ha repetit durant els últims mesos que, si poden permetre’s aquest desplegament als tribunals i les fiances per constituir-se en acusació popular, “és gràcies a les donacions de ciutadans anònims i també a les simpaties que desperten les seves idees entre determinats bufets que renuncien a cobrar-los les minutes”.

Tant és així que Vox gairebé ha quadruplicat els ingressos procedents d’afiliacions i donacions en tan sols un any: dels 463.000 euros que va percebre el 2017 als gairebé 1,2 milions d’euros que acumula enguany. Segons les dades de la formació, han passat de 1.400 a 11.040 militants en cinc anys. El digital Público apuntava recentment que Vox ha rebut gairebé dos milions d’euros en donacions des de la seva creació. El 2014, poc després de la seva fundació, el partit ultra va rebre 964.000 euros d’origen fins ara desconegut. L’exdiputat de Ciutadans Jordi Cañas apuntava a Catalunya Ràdio que Vox és una operació política amb finançament de les elits espanyoles.

Vox oferia el 2015 un descompte del 50% a la seva militància per cursar el Màster en Governança, Màrqueting Polític i Comunicació Estratègica de la Universitat Rey Juan Carlos, un títol que depenia de l’Institut de Dret Públic de la URJC –l’organisme que dirigia el polèmic màster de la presidenta madrilenya dimitida Cristina Cifuentes– i de l’escola de lideratge Vonselma Education.

Article publicat al número 467 publicación número 467 de la Directa