El nou cas destapat per la Directa d’un agent del Cos Nacional de Policia espanyola infiltrat durant dos anys al moviment veïnal i l’antifeixisme de València ha desencadenat múltiples reaccions polítiques. Una de les primeres ha arribat per part del portaveu de Compromís al Congrés espanyol, Joan Baldoví, qui ha avançat per xarxes socials que demanarien la compareixença del ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, i ha afegit que “açò no es pot consentir en una democràcia”.
Poques hores després de la publicació, i a proposta de la CUP, la formació anticapitalista, Compromís, ERC, EH-Bildu, BNG, Junts, PDeCAT i Más País han registrat una sol·licitud de compareixença del ministre espanyol a la comissió d’Interior del Congrés així com del president Pedro Sánchez al ple del Congrés. L’objectiu, segons detallen en el text registrat, és que Grande-Marlaska doni explicacions en relació amb les informacions publicades “sobre l’agent de l’Estat infiltrat en el moviment popular de València sota el nom de Ramón Martínez Hernàndez, la identitat real del qual correspon a les inicials R.M.F.”. Només fa tretze dies que també diversos partits ja van demanar la compareixença del ministre pel cas del policia infiltrat als moviments socials de Barcelona.
Compromís ha confirmat que registraran preguntes al Congrés espanyol i, de moment, el senador Carles Mulet ja n’ha registrat al Senat
Compromís ha confirmat a la Directa que registraran preguntes a la mesa del Congrés –requerint que es responguin per escrit. De moment, el senador de la formació política, Carles Mulet, ja n’ha registrat al Senat espanyol, alhora que ha demanat la compareixença del ministre en aquesta cambra. Entre la bateria de preguntes, demana les raons per les quals “el Ministeri d’Interior es dedica a investigar els moviments antifeixistes mentre empara el comportament dels feixistes que continuen actuant impunement”. Així mateix, demana si els “actes d’incitació” han comportat alguna repercussió, com “sanció”, “detenció” o “lesió” contra les persones dels moviments socials objectes de l’operació. També pregunta pel cost que tot plegat té per a les arques públiques.
Així mateix, la diputada de la CUP Mireia Vehí ha presentat un escrit, amb data de 14 de febrer, on, entre diverses qüestions, pregunta si el president del Govern espanyol tenia coneixement dels fets, qui va autoritzar l’operació i per quina raó, quin cost ha tingut per a les arques públiques, qui ha falsificat la informació i els documents necessaris i si existeix una operació sota la supervisió del ministre d’introducció de múltiples espies a l’activisme social.
Esquerra Republicana des del País Valencià també ha elaborat una bateria de 46 preguntes dirigides al Ministeri espanyol, on, entre altres, demana quina era la motivació de la infiltració, si el govern tenia la intenció de controlar el moviment contra el PAI (un pla urbanístic a Benimaclet) i qui va decidir l’actuació policial. Així mateix, el partit demana explicacions sobre la inscripció de l’infiltrat a la Universitat de València amb un DNI fals i l’atorgament d’un número fals de la Seguretat Social. Com es tracta del tercer cas d’espionatge destapat per aquest mitjà des del mes de juny de 2022, Esquerra també pregunta quants infiltrats més reconeix el Ministeri als Països Catalans. En una piulada, també han advertit que “si algú pensa que està lliure de la repressió de l’Estat espanyol s’equivoca” i han explicitat el seu suport “als col·lectius afectats”.
Per la seva banda, Unides Podem no s’ha sumat a la sol·licitud de compareixença de Marlaska perquè asseguren que “no ho poden fer per l’acord de Govern”, però que demanaran explicacions i formularan preguntes per escrit al ministre espanyol. En aquesta línia s’ha manifestat la coordinadora autonòmica del partit i síndica a les Corts Valencianes, que ha interpel·lat el Ministeri d’Interior espanyol i la Delegació del Govern al País Valencià perquè expliquin “amb urgència” els motius pels quals van decidir infiltrar l’agent. A més, la diputada de Castelló per la formació, Marisa Saavedra, ha etzibat que “aquestes pràctiques d’espionatge i criminalització de l’activisme són pròpies de les dictadures”.
La Generalitat Valenciana no s’ha posicionat al respecte, argumentant que “no és una qüestió del seu àmbit competencial”.
