Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

196 persones van arribar amb pastera a les Illes el passat 2018

El digital mallorquí 'Aguait' comptabilitza un any més les arribades de persones migrants que intenten accedir a les Illes amb embarcacions precàries, més conegudes popularment com a pasteres, des de les costes nord-africanes

Pastera a una cala de Mallorca / Arxiu

Durant l’estiu és quan s’incrementen les arribades de pasteres a les Illes carregades de migrants, coincidint amb l’arribada massiva de turistes, els quals són rebuts amb les mans obertes. En canvi, els primers ho fan clandestinament, sense fer massa soroll i jugant-se la vida per tenir una segona oportunitat a sols uns quilòmetres de casa.

Els números d’enguany són molt més reduïts que els que mostràrem l’any passat. El 2018 han arribat a les Illes 196 persones a bord de 19 embarcacions. Una disminució important respecte a l’any anterior en el qual, com vàrem detallar, arribaren 278 persones en 24 pasteres. Les dades de les quals disposam provenen de les fonts policials i dels mitjans de comunicació.

La primera embarcació coneguda que arribà a les Illes l’any passat fou a principis del mes de juliol a la zona de la platja dels Canutells, a Maó (Menorca). La barca fou trobada buida i tot seguit la Guàrdia Civil inicià una recerca que acabà amb la detenció de vuit persones sospitoses de ser-ne els ocupants. Sis d’elles varen ser localitzades a Maó i els altres dos a Ciutadella, quan es disposaven a prendre un vaixell en direcció Barcelona. Sembla que duien documents falsos.

El 2018 han arribat a les Illes 196 persones a bord de 19 embarcacions. Una disminució important respecte a l’any anterior en el qual, com vàrem detallar, arribaren 278 persones en 24 pasteres

Uns dies més tard, encara dins el mes de juliol, per la zona de Cala Figuera (Santanyí) un home va albirar una pastera amb 11 ocupants que es dirigia al litoral. Cridà la Guàrdia Civil, la qual executà el protocol d’intercepció de l’embarcació i la detenció dels seus tripulants. Entre les persones migrades s’hi comptaren tres menors d’edat. Durant el mes d’agost aquests joves foren notícia dues vegades per haver estat detinguts per alguns robatoris a la zona de la Platja de Palma. Com indica la llei, els menors amb una situació irregular al país queden, en aquest cas, sota la tutela del Consell de Mallorca. Així que foren enviats al centre Norai, que és una residència d’acollida de menors immigrants no acompanyats, però fugiren al cap d’uns dies i cometeren els actes delictius.

A principi d’agost, un particular va percebre prop des Vedrà (Eivissa) una pastera amb quatre persones i tot seguit ho feu saber a les autoritats. La Guàrdia Civil es mobilitzà per interceptar-ne els tripulants i seguí l’embarcació en helicòpter fins que aquesta tocà terra a Cala Salada (Sant Antoni). A la mateixa platja es detingueren dues persones, però els dos altres presumptes ocupants aconseguiren escapar i, malgrat la recerca policial, no foren localitzats.

Al setembre hi hagué un augment considerable d’arribades. A mitjan mes, en poques hores de diferència, es detectaren a Mallorca quatre embarcacions amb persones migrades. Tres d’elles foren localitzades pel SIVE (Sistema Integrat de Vigilància Exterior) de la Guàrdia Civil en aigües de Cabrera. Arrestaren un total de 38 persones, 5 dels quals eren menors. Poc després es localitzà una altra embarcació, buida, a Ses Salines. Aleshores, s’inicià la recerca de les possibles persones ocupants de la pastera, la qual conclogué amb vuit detencions de sospitosos trobats al voltant del municipi, un d’ells menor d’edat. Al cap d’uns dies s’executaren 4 detencions més relacionades amb aquesta mateixa pastera. El setembre encara ens deixà amb una nova llanxa localitzada al sud de Cabrera amb 12 passatgers, els quals foren arrestats.

Al setembre hi hagué un augment considerable d’arribades. A mitjan mes, en poques hores de diferència, es detectaren a Mallorca quatre embarcacions amb persones migrades

A l’octubre l’onada d’arribades del mes passat es mantingué en una ratxa de poques hores que es va resoldre amb quatre embarcacions localitzades i 47 persones detingudes. La primera pastera fou detectada pel radar SIVE a Cala Pi i portava 21 adults, 6 dels quals menors. La segona, aparegué prop de Cala Llombards, també localitzada per la Guàrdia Civil, amb 16 persones (3 menors). D’altra banda, en les hores següents es detingué un home a la zona de Cala Figuera com a presumpte sospitós d’haver accedit a l’illa per mitjà d’alguna d’aquestes embarcacions. Les altres dues pasteres arribaren a les Pitiüses. La primera d’elles atracà a la platja des Migjorn, a Formentera, on es trobà la llanxa abandonada a la cala. En poques hores, s’arrestaren quatre homes; dos al port de la Savina i dos més a Es Pujols. Dos homes més foren detinguts, però se’n desconeix el lloc on foren localitzats. La darrera embarcació es descobrí a la platja de s’Estanyol, al municipi de Santa Eulària del Riu. Poc després es detingueren dues persones menors a Cala Llonga. Els adults foren traslladats al CIE de Madrid.

Finalment, a principi del mes de desembre una onada de noves embarcacions arribaren al sud de Mallorca i a Eivissa en unes quantes hores de diferència. De fet, una primera remesa formada per quatre llanxes va ser interceptada amb certa antelació per avions italians que participen en la coneguda operació Índalo, un desplegament aeri per la detecció primerenca de persones migrades per mar i narcotraficants. Tres de les quatre embarcacions arribaren a Eivissa, mentre que l’altra arribà a aigües de Cabrera, on fou remolcada per la Guàrdia Civil. Es detingueren les 11 persones que hi anaven a bord, tres d’elles eren menors. De les pasteres que arribaren fins a la major de les Pitiüses, dues aconseguiren atracar a es Cavallet i l’altre tocà terra a la platja de Sol d’en Serra, al terme municipal de Santa Eulària. Malgrat la detecció preliminar, els cossos policials no pogueren evitar que les persones migrades desembarcassin a les platges. Un cop localitzades les pasteres abandonades, es va estendre tot un desplegament policial per trobar-ne els ocupants. La Guàrdia Civil comptà amb la col·laboració del Grup Especial d’Activitats Subaquàtiques (GEAS) i durant les següents hores es produïren 29 detencions. Dues persones foren trobades al Sol d’en Serra i els altres 27 sembla que entre la platja des Cavallet i sa Sal Rossa. Entre les persones detingudes hi havia sis menors d’edat. Els adults foren enviats al cap d’uns dies al CIE de València.

La segona tongada de pasteres tengué lloc l’endemà, amb l’arribada de dues embarcacions més. Una d’elles novament a la platja de Sol d’en Serra i l’altra atracà a es Codolar (Sant Josep). Es detingueren 18 persones, dues d’elles menors d’edat. Així mateix, aquestes persones no pogueren ser enviades, en un primer moment, a cap centre d’internament de persones estrangeres a causa de la manca d’espais i a la sobresaturació d’aquests centres. Així doncs, quedaren en llibertat amb un expedient obert de devolució al seu país a càrrec de la Creu Roja i altres ONG, que els proveïren allotjament, alimentació i roba, a l’espera de poder ingressar a algun CIE quan s’alliberessin places. Actualment, es desconeix la situació d’aquestes persones.

A principi del mes de setembre es trobà el cadàver d’un home ofegat al mar del Port de Pollença. Estava en un avançat estat de descomposició i podria haver estat arrossegat pels corrents marines durant mesos. El fet determinant, emperò, és que portava tres calçons posats. Això va fer concloure als investigadors que segurament es tractava d’una persona que havia intentat migrar, potser cap a l’illa, amb una de les embarcacions del tipus de les esmentades anteriorment, puix que és una pràctica que duen a terme per resistir les baixes temperatures durant la travessia. Aquesta troballa recorda la cara més fosca d’aquests trajectes. Reconeixem, comptam, els que han arribat, però no tothom assoleix a la seva destinació.


Tenir-ne 18 o no

Enguany hem pogut palesar la presència de, com a mínim, 32 persones menors que han arribat amb pastera a les nostres illes. Segons la legislació, quan un menor d’edat indocumentat entra a l’Estat espanyol la mateixa administració se’n fa càrrec i l’envia a un centre d’acollida fins que compleix els 18 anys. En aquest moment, el jove ha d’abandonar el centre i deixa de trobar-se sota la tutela de l’administració. Els joves que es veuen en aquesta situació queden, sovint, desemparats i sense recursos, al carrer.

Malgrat aquesta situació precària, la sort que ofereix als majors d’edat encara és menys esperançadora. Els adults són conduïts a un Centre d’Internament de Persones Estrangeres (CIE) a la Península, ja que no hi ha cap instal·lació d’aquesta naturalesa a les Illes. Aquests centres són durament criticats per diferents col·lectius a causa de continus episodis de vulneracions de drets que s’hi han produït.

Els adults són conduïts a un centre d’Internament de persones Estrangeres (CIE) a la península, ja que no hi ha cap instal·lació d’aquesta naturalesa a les Illes 

Així doncs, davant d’aquest panorama, entre els nouvinguts més joves, hi ha, freqüentment, la consigna de fer-se passar per menors d’edats a fi d’evitar l’ingrés als centres d’internament i de forçar la protecció de l’Estat. Davant el dubte de la minoria d’edat d’algunes de les persones interceptades a les pasteres, les autoritats delegen a un professional mèdic la determinació de l’edat real del jove. I el principal instrument que s’usa és la prova del canell. Aquesta prova consisteix en un estudi dels ossos per calcular l’edat del sistema esquelètic. Es realitza una radiografia del canell, de la mà i dels dits i s’intenten discriminar les plaques de creixement que són visibles a les persones joves i es comparen les marques segons un model.

S’ha de dir, emperò, que aquest procediment no és exempt de crítica. Per una banda, sembla que els resultats no són suficientment precisos per destriar la minoria de la majoria d’edat. Al 2011 es donà el cas d’un jove migrat que se sotmeté a tres proves òssies amb tres resultats diferents. La Defensora del Poble del moment, María Luisa Cava, denuncià les proves com a poc fiables i susceptibles de presentar grans marges d’error, entre altres problemes sistemàtics entorn d’aquests procediments. D’altra banda, alguns metges han afirmat la insuficiència de la prova en si mateixa i defensen procediments més globals. S’haurien d’afegir a la prova del canell, altres exàmens, com radiografies bucals, de clavícula i examinació dels genitals. Cal afegir, de tota manera, que la Fundación Raíces, entitat que vetlla pels infants i joves en situacions de risc d’exclusió o desigualtat social, denuncià fa uns mesos que és en alguns casos es vulnera la presumpció de minoria d’edat de molts dels menors estrangers no acompanyats (o que es nega credibilitat als documents expedits pels seus països d’origen) i que, en alguns casos, aquests joves són sotmesos a proves d’edat intrusives i denigrants, que sovint inclouen despullaments integrals per a l’exploració genital, amb uns resultats poc fiables.


Algèria-Mallorca

Qui arriba en pastera a les Illes Balears és home, jove i algerià. Sembla que totes les embarcacions esmentades en aquest article provenien d’Algèria, concretament havien salpat de la ciutat marina de Dellys. Aquest indret conformaria un dels punts més propers amb les Illes. Sols 260 quilòmetres separen Algèria de Mallorca. Enguany el bon estat de la mar i les condicions meteorològiques favorables haurien facilitat els trajectes.

D’altra banda, les autoritats creuen que les persones migrades no estan relacionades amb màfies o grups criminals. Són joves amb alguns recursos econòmics que es posen d’acord per realitzar conjuntament la travessia. De fet, les persones que foren detingudes a Formentera declararen que pagaren entre deu i dotze milions de dinars (moneda algeriana) pel trajecte, entre 73.000 i 87.000 euros, segons publicà el Diario de Ibiza. Freqüentment, la destinació final d’aquestes persones sol ser França.

En els darrers anys s’ha incrementat l’arribada de pasteres a les nostres illes, però aquesta situació s’ha d’emmarcar en el conjunt d’un procés més global. L’Estat espanyol és el país europeu que ha rebut (i rep!) més persones migrades per mar aquest any. Aquest fet s’explica pels tancaments de les rutes líbia i turca i de les polítiques antimigratòries que duen a terme Grècia i Itàlia. Cal esmentar l’acord entre la UE i Turquia per bloquejar els trajectes de migració i efectuar les deportacions en calent de les persones migrades per la costa turca. Avui dia, els accessos més efectius són pel Marroc i Algèria, a causa de la seva posició relaxada en el control de les fronteres. És una mesura de pressió que adopten aquests estats per forçar amb Europa un acord econòmic com en el cas turc.

 

Article publicat originalment a ‘Aguait