Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Dues-centes defensores de la vida, assassinades a Amèrica Central en un dècada

L'informe 'Datos que nos duelen, redes que nos salvan' de la Iniciativa Mesoamericana de Defensores dels Drets Humans (IM-Defensores) posa xifres a la persecució que es viu a l'Amèrica Central des del 2012

La presentació de l'informe es va fer a Lafede i hi van intervenir Montse Benito, Marusia López, Yessica Trinidad, Morena Herrero, Ana Margarita Vigil i Claudia Paz y Paz | Berta Camprubí

El 21 de juny, a la sala gran de Lafede.cat, es va celebrar la presentació de l’informe Datos que nos duelen, redes que nos salvan de la Iniciativa Mesoamericana de Defensores dels Drets Humans (IM-Defensores), amb una taula plena de dones “defensores de la vida i de la vida digna”, tal com les va introduir Montse Benito, activista feminista de Ca La Dona i membre de l’acabada de crear Taula Catalana pels Drets Humans i la Pau a Amèrica Central. La primera dada, colpidora: 200 defensores de drets humans assassinades des de 2012 al subcontinent americà. La segona dada agreujant la primera: en el mateix període 228 defensores han sobreviscut a intents d’assassinat.

L’informe, carregat de xifres devastadores, però també d’anàlisis esperançadores que ressalten la creació de xarxes de suport i espais de cura i protecció, busca “visibilitzar la força de les organitzacions que estan en primera línia davant la violència de la guerra contra els territoris i els cossos de les dones, davant la lògica extractivista”, continuava Benito.

Marusia López, una de les impulsores de la IM-Defensores, va començar la presentació de les dades de l’informe amb la llista dels noms de les 200 dones assassinades en una dècada. Silenci absolut en una sala plena de gent diversa. Pells de gallina i algun singlot d’emoció.

Corresponsabilitat europea

López explicà que de les 35.000 agressions sistematitzades en aquesta dècada de feina exhaustiva de la seva organització, el 45% han sigut perpetrades per actors estatals. “No és producte d’estats fallits, sinó de l’ús facciós dels estats per reprimir els pobles, per salvaguardar les oligarquies nacionals i multinacionals: és el necrocapitalisme que fa de la violència una manera de fer negoci”, afirmà l’activista hondurenya. No va deixar de denunciar la corresponsabilitat dels estats europeus que exporten models de Lleis Mordassa i permeten l’activitat de les seves multinacionals vulnerant drets humans de comunitats i destruint territoris.

Moltes de les agressions s’han perpetrat contra dones que defensen el dret a la veritat i dones que defensen el dret al territori i als béns naturals

Les agressions s’han perpetrat en major mesura contra dones que defensen el dret a la veritat (23%), dones que defensen el dret al territori i als béns naturals (15%) i dones que defensen el dret a la informació i la llibertat d’expressió (14%). Moltes d’aquestes agressions s’han produït dins mateix de les organitzacions socials en les quals militen les defensores, i no és casual que el mes de l’any en què més agressions es registren sigui el març. “Totes són violències estrictament patriarcals”, assegurà López.

Així mateix, cal destacar també l’augment de la transfòbia en els últims anys: dels 58 assassinats de defensores documentats entre 2020 i 2022, un 40% van ser contra defensores trans, amb un total de 23 transfeminicidis que van incloure tortures.

“El pacte de cuidar-nos”

Davant totes aquestes violències viscudes per les dones en el marc de la societat, de les seves comunitats i els seus col·lectius i també dins les seves llars, diferents organitzacions de defensores de drets humans, en un inici d’Hondures, de Guatemala, d’El Salvador i de Nicaragua, es van unir en aquesta iniciativa fa ja una dècada i van impulsar “el pacte de cuidar-nos”. “La IM és una xarxa que literalment ens salva, ens permet veure la vida d’una altra manera perquè moltes companyes senten que ja no poden més, ja que les violències s’acumulen als nostres cossos”, va afirmar Yessica Trinidad, lideressa de la Xarxa de Defensores de Drets Humans d’Hondures.

Defenosres drets humans
La presentació va acabar amb abraçades sentides i peticions de fotografies a les defensores dels drets humans |Berta Camprubí

Per la seva banda Morena Herrero, de la Xarxa Salvadorenca de Defensores de Drets Humans, va ressaltar la importància de registrar elles mateixes aquestes dades i no ONG internacionals. “Registrar ens serveix per adonar-nos que tot allò vivim de manera quotidiana, que ja tenim normalitzat, en realitat són agressions. Ens treu de la vivència individual per convertir-nos en un actor col·lectiu i, segurament, aquestes xifres són un subregistre”, afirmà Herrero. Al seu país, governat des de fa cinc anys per un president, Nayib Bukele, reelegit el passat mes de febrer de forma inconstitucional, les dones més agredides han sigut les periodistes i comunicadores. A Hondures, en canvi, són les defensores del territori, i és que segons afirma Yessica Trinidad, “amb el nou govern -de la progressista Xiomara Castro- no ha canviat la lògica d’obertura a inversions estrangeres extractivistes”.


Els efectes de tanta violència

L’aplaudiment emotiu d’algunes persones de l’audiència quan va començar a parlar l’advocada i política nicaragüenca Ana Margarita Vigil va sorprendre la sala. Acusada de “conspiració contra la integritat nacional” pel govern de Daniel Ortega, ha estat recentment alliberada després de vint mesos a la presó i no fa massa semblava tot un miracle que pogués participar en la presentació d’aquest informe a Barcelona. Commoguda, Vigil va parlar dels impactes que tenen totes aquestes violències, des de l’assassinat de companyes, fins a la persecució, la presó, l’exili o els ciberatacs, sobre els cossos de les dones. “Ens posem malaltes. En les llistes d’assassinades potser haurien d’aparèixer també les dones que han mort per càncer; càncers que són fruit del cansament, l’estrès o l’angoixa”, opinava Vigil.

“En les llistes d’assassinades potser haurien d’aparèixer també les dones que han mort per càncer; càncers que són fruit del cansament, l’estrès o l’angoixa”, va dir Ana Margarita Vigil

“Un dels efectes més demolidors és la culpa. És un dels grans triomfs dels règims. Tot i ser feministes, sentim culpa envers el que pateixen les nostres famílies, sobretot les nostres filles. Per exemple, persones a qui se’ls nega el passaport per ser familiars meves, que acaben sent apàtrides, i això està passant a moltes companyes defensores”, denunciava la lideressa nicaragüenca. Segons l’informe, l’impacte més fort de les agressions contra les defensores és la limitació dels seus drets i llibertats fonamentals com ara la lliure expressió, associació, mobilització, participació política, educació i salut. L’informe també registra 466 casos personals i 377 col·lectius de desplaçaments forçats interns o fora dels seus països fruit de la persecució.

L’última de les defensores centreamericanes a intervenir va ser l’exfiscal general de Guatemala Claudia Paz y Paz, originadora dels processos judicials contra aquells que van perpetuar crims de lesa humanitat durant la guerra, entre ells el dictador assenyalat de genocidi Efraín Ríos Montt. Paz va concloure dient que “cal continuar registrant i denunciant per saber la magnitud de la violència, per detectar patrons, per assenyalar els qui està matant, i per no normalitzar-ho”. La presentació va acabar amb abraçades sentides i peticions de fotografies a aquestes dones que defensen el territori de totes des de primera línia.

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU
Error, no Advert ID set! Check your syntax!