El 2025 acaba amb la notícia del desallotjament de 400 persones d’un antic institut de Badalona que havien convertit en el més pròxim a una llar. En vespres de la nit de Nadal, amb una de les pitjors onades de fred de l’any, l’alcalde del PP de Badalona, Xavier Garcia Albiol, va donar l’ordre de tirar-los sense alternativa residencial. Li donava el mateix que fora un edifici abandonat, que hagueren de dormir al carrer en circumstàncies perilloses, que perderen el poc que tenien. Racisme i fatxenderia institucional amb la complicitat dels seus votants.
Per desgràcia, de Garcia Albiol, fa anys que no es pot esperar res distint, el dolent és que, l’endemà, quan un rector va voler acollir a gran part d’aquests migrants en la seua parròquia, un grup de veïns es va oposar i es van concentrar per a impedir que dormiren sota sostre. No van ser amb passamuntanyes ni res, sinó a la vista de tots. Sense gens de vergonya de ser un miserable que espenta a persones sense recursos a viure davall d’un pont mentre ells celebren les festes, calents a les seues cases i amb quantitats ingents de menjar. Els mateixos de “fica’ls a la teua casa”, quan algú vol fer-ho, no li ho permeten. Perquè no volen que existisquen, els volen lluny o morts. I abans es deia des de la vergonya i l’anonimat, ara ser una mala persona està ben vist i se celebra.
Anys i anys lluitant per a reduir la jornada laboral, per a conciliar, per a tindre un sou digne i, de sobte, els capitostos ixen a exigir tornar a l’assot i en lloc d’escopir-los en la cara els aplaudim
No és l’únic exemple del fet que ser un canalla a cara descoberta no ruboritze a ningú hui dia. Els empresaris, que antany feien les seues males pràctiques amb la boca xicoteta i d’amagat, ofereixen entrevistes on, pràcticament, parlen que abans tenien condicions esclavistes i que ara els treballadors volen tindre drets i això els impedeix guanyar més. No sols no se n’ix a cremar els establiments d’aquests fanfarrons, sinó que joves amb menys dies cotitzats que Abascal responen basat. Anys i anys lluitant per a reduir la jornada laboral, per a poder conciliar, per a tindre un sou que ens arribe per a una vida digna i, de sobte, els capitostos ixen a exigir tornar a l’assot i en lloc d’escopir-los en la cara els aplaudim i els donem la raó. Gràcies, senyoret.
Influencers que des d’Andorra o els EUA parlen de pagar menys impostos i compten amb milions de visualitzacions. A Andalusia i Madrid s’exposa clarament com fan de la sanitat un negoci sense importar-los la salut dels ciutadans i no passa res. Vox està a l’alça amb un discurs que, clarament, parla de retallar drets a les minories i fins i tot perseguir-les. Grups feixistes que es manifesten a plena llum del dia i a la vista de tots pel centre de les ciutats sense que ningú els talle el pas. Responsables de la catàstrofe ambiental més gran de València que insulten a les víctimes, menteixen descaradament i segueixen amb sou públic sense cap rubor. Ser un mediocre, ser mala persona, ser un malparit, és ara un valor polític i s’aplaudeix i es vota. Els nazis, els racistes, els masclistes ja no s’oculten. Es vanaglorien d’això mentre reben suport d’un votant i una premsa dòcil.
En aquesta època de bons propòsits, només demane que en 2026 aconseguim que ser un miserable torne a fer vergonya
En aquesta època de bons propòsits, només demane que en 2026 aconseguim que ser un miserable torne a fer vergonya. Que tornen a l’ostracisme social del qual mai haurien d’haver eixit. Que un nazi no torne a passejar per les nostres ciutats sense que se li plante cara. Que els racistes no puguen presentar-se a eleccions i molt menys que siguen fets costat. Que els empresaris tornen a sentir por cap als treballadors i no superioritat. Que no es premie al mesquí, al malvat. Com va dir Gisèle Pelicot, que la vergonya canvie de bàndol.
