Poeta, novel·lista, traductora i assagista, Maria-Mercè Marçal és una de les figures importants de la literatura catalana postfranquista. És un foc, un llac, un vidre, un llindar. Fins a trobar-la m’havia passat temps buscant poesia com la seva –paraules que m’obrissin des d’endins, fonent parts de mi en llegir; la lectura, sempre un fet personal, íntim. Nascuda el 1952 a Ivars d’Urgell, va estudiar Filologia Clàssica a la Universitat de Barcelona i va arribar a ser catedràtica de català. Es va passar la vida promovent i preservant l’idioma, però també tenia altres coses per defensar.
Implicada en el període de la transició i l’inici del moviment feminista, constantment trencava convencions de l’època, lluitant contra el patriarcat i la injustícia. El primer poemari que va publicar el 1982, Sal oberta, és potser el primer llibre en català que parla de com és l’experiència del part de primera mà. El mateix any publica Terra de mai, un poemari de sextines que narra, també per primera vegada en la literatura catalana, l’experiència d’estimar una persona del mateix gènere. La identitat femenina, l’amor, la solitud, la incomunicació, la maternitat i la rebel·lió són sempre presents en la seva obra, i formen la base des d’on s’expandeix el seu llenguatge. En unes de les línies més conegudes del seu primer llibre, Cau de llunes (1977), Marçal escriu: “A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel”.
La identitat femenina, l’amor, la solitud, la incomunicació, la maternitat i la rebel·lió són sempre presents en la seva obra, i formen la base des d’on s’expandeix el seu llenguatge
L’últim llibre de poemes que va escriure abans de morir es diu Desglaç (1984-1988). Jo el vaig trobar perquè Edicions 62 en va publicar l’any 2018 una edició, com ja han fet amb altres llibres marçalians, amb una portada lila elegant que fa patxoca. El poemari està dividit en tres apartats: “Daddy”, “Ombra de presa”, i “Contraban de llum”. La primera part és una reflexió sobre el sistema patriarcal; la segona és més fosca i hi apareixen el dolor, el gel, la Guerra i la mort, i en la tercera es planteja el significat de l’amor. És un llibre preciós que s’ha de llegir lentament perquè es vagi fonent al nostre interior, desglaçant l’esperit rebel que portem dins.
