Consumir és una acció que bona part dels éssers humans practiquem cada dia. A les societats capitalistes el consum ocupa un paper central, i esdevé una manera d’interactuar amb el món. Gran part de l’oci que practiquem quotidianament està lligat al fet de consumir. Assaborir un café en una terrassa del nostre barri. Beure’s una cervesa amb les amigues. Prendre alguna cosa gaudint d’un concert o en un festival. Anar a una cafeta organitzada des dels moviments socials. En major o menor mesura, tot implica un consum. Posades a consumir, amb quin tipus de productes volem fer-ho?
Al repte de trobar productes sostenibles, ecològics, responsables i de proximitat, coherents amb l’oci que s’ofereix des de diversos espais polítics, s’hi sumen cada vegada més projectes, alhora que s’incrementa el ventall d’empreses que els produeixen i els ofereixen. L’alimentació sostenible i de proximitat ja és una realitat als espais d’oci alternatius; mentre que en el terreny de les begudes encara som lluny de deixar de banda les grans marques comercials de café, refrescos o cervesa, entre d’altres, elaborats majoritàriament per multinacionals.
Local i refrescant
Els refrescos van néixer a les farmàcies el segle passat, com ungüents que ajudaven a millorar xicotetes afeccions. El primer que es va popularitzar fou el sifó, i més tard arribaren la soda, la gasosa i els sabors de cola, taronja o llima. A la dècada dels cinquanta, a l’Estat espanyol hi havia vora 5.000 productores diferents arreu del territori, que encara distribuïen les begudes amb carro, bicicleta i, més tard, en moto, a tavernes, bars i domicilis particulars.
El creixement desmesurat de multinacionals com Coca-Cola o Pepsi, amb gran diversificació de productes, suposà el tancament de la majoria de xicotetes fàbriques dedicades als refrescos. En l’actualitat han sorgit noves iniciatives que suposen una alternativa enfront d’aquest monopoli. És el cas de Frixen, Malferida, La Fantástica Soda o Tecomate, refrescos de sabors fets al territori, amb productes naturals, sense químics, amb menys sucres que les begudes convencionals i que suposen una alternativa més saludable.
Tecomate va néixer en Barcelona l’any 2016 per tal d’oferir una beguda diferent a les persones que no beuen alcohol
Tecomate va néixer en Barcelona en 2016 de la mà de tres amigues de l’Assemblea de Joves de la Taxonera –al districte d’Horta-Guinardó. Està elaborat a partir d’ingredients naturals, com ara el mate, per tal d’oferir una beguda diferent a les persones que no beuen alcohol, i així no haver de caure en les grans marques. És tan baixa en sucres que no arriba al mínim per a pagar l’impost sobre les begudes ensucrades. Començaren de manera amateur i poc després es van constituir com a cooperativa. “Oferim una beguda feta amb una lògica distinta, de proximitat i en el marc de l’economia social i solidària”, explica Martí Queralt, un dels socis.
En la mateixa línia va nàixer La Fantástica Soda, una marca de refresc alternativa que es produeix en Cullera (Ribera Baixa) a base de sucs naturals. Gonzalo Alabau portava des de 2009 al món de la cervesa artesana, però aquest any ha canviat de sector, i junt amb dos amics més han creat aquest nou refresc: “La meua filla em demanava Coca-Cola i jo sempre li deia que no, que això era verí, i pensava quins altres refrescos podia comprar i, finalment, vam decidir fer-los nosaltres”.
Begudes artesanes
Les cerveses artesanes són un altre exemple de transformació que s’està experimentant al món del beure. Cada vegada són més populars i es poden trobar més fàcilment. Aquest és el cas de la cervesa Lluna, que va néixer de forma cooperativa a Alcoi (Alacant), al sud del País Valencià, l’any 2008. Realitzada amb ingredients naturals, sense químics ni plaguicides, compta amb el segell de producte artesà del Parc Natural de la Font Roja, ja que l’aigua que empra en la seua elaboració prové d’aquest espai natural.
A més de trobar-la a la seua ciutat natal, s’ha estés pel País Valencià i és fàcil de trobar a establiments com el Centre Social Terra Bar o la taverna Al-Paladar en Benimaclet (València), o al Pou de Beca en la Vall d’Alba (Plana Alta), per posar-ne alguns exemples. Són establiments que aposten per menjar i beure de manera responsable: salut per a les persones i respecte per al medi ambient.
Les Contrabandistes ha rebut el suport de la Fundació Esperanzah o d’entitats com Cal Cases, Frescoop o Dies d’agost
En aquest sentit ja caminen Les Contrabandistes, una cooperativa que agrupa sis cooperatives productores de cervesa, entitats culturals i de l’economia solidària. Capfoguer, de Santa Coloma de Gramenet; Cornèlia, de Cornellà de Llobregat; Rosa de Foc, de Vallbona d’Anoia; La Bordeta, de Barcelona; Júpiter, del Pont d’Armentera, i Lo Vilot, d’Almacelles, són les cerveseres contrabandistes. Han rebut el suport de la Fundació Esperanzah o d’entitats com Cal Cases, Frescoop o Dies d’agost, que treballen des de l’economia social i solidària en projectes d’habitatge, consum o comunicació respectivament.
Aquesta iniciativa ofereix la cervesa que ja elaboraven les sis productores associades i una de pròpia que han creat col·lectivament i que han anomenat La Tribu. A més, com a novetat, disposen de tot un seguit de serveis logístics per a muntar “festivals i esdeveniments conscienciats i amb una contradicció menys”, expliquen des de Les Contrabandistes. El grup de música Txarango, soci també de la cooperativa, incorporarà en la seua pròxima i esperada última gira –ajornada per la pandèmia– la infraestructura de barres, neveres i tiradors de La Tribu, amb la intenció que “nous grups que vinguin darrere nostre puguin trobar aquest tipus de projectes alternatius i no els que nosaltres ens vam trobar”, destaca Àlex Pujols, baixista de Txarango.
Café conscient
Arreu del món s’assaboreixen cada dia vora 2.000 milions de tasses de café, la beguda més consumida després de l’aigua. Grans multinacionals com ara Nestlé treuen cullerada amb aquest negoci, que no és sostenible per a la natura ni per a les comunitats que conreen els cafetars.
Iniciatives com ara Café Rebeldía promouen el consum de café ètic, provinent de cooperatives zapatistes de Chiapas
Per a trencar aquest cercle, iniciatives com ara Café Rebeldía promouen el consum de café ètic, provinent de cooperatives zapatistes de Chiapas, que garanteix “la digna relació salari-treball a les comunitats indígenes”, explica Carina García, membre de l’Associació Solidària Café Rebeldía – Infoespai. Mitjançant la Xarxa Europea de Comercialització de Productes Zapatistes es compra el café verd a tones, que després es distribueix per tot el territori. “Barcelona i París fan la compra conjuntament per a estalviar amb el port. Quan arriba ací es guarda al magatzem d’AlterNativa3 (Terrassa, Vallès Occidental) i és allà on es torra i s’empaqueta”, detalla García. Malgrat que no totes les cooperatives compten amb la certificació de producció ecològica, perquè els suposa una despesa inassumible, “les relacions de confiança que hem teixit, la seua pròpia certificació és el que garanteix que el producte no ha estat manipulat i no s’ha utilitzat cap químic”, afegeix. La totalitat dels beneficis obtinguts per la venda d’aquest producte van a les comunitats zapatistes.
A Pozzuoli, Nàpols, des de la cooperativa de café Lazzarelle plantegen una altra manera de fer café. Elles compren el gra verd de xicotetes productores mitjançant Shadilly, una cooperativa que treballa en diversos territoris del sud global per tal de revertir els biaixos socioeconòmics del nord-sud. Lazzarelle és una cooperativa creada l’any 2010 amb dones de fora i de dins de la presó de Pozzuoli, una de les més grans d’Itàlia. Elles fan café seguint l’antiga tradició napolitana, donant valor al treball artesà i generant inclusió social.
La cooperativa creu en la possibilitat real de reinserció i motiva les dones a ser agents actius del seu propi canvi mitjançant el treball. “Fins ara, més de 56 dones han passat per la cooperativa. Abans de treballar ací moltes no havien tingut cap contracte de treball regular. Ací s’aprén un ofici, però també es pren consciència de quins drets tenim i quines possibilitats”, diuen des de la cooperativa. La seua producció artesana del café és fins a deu vegades més lenta que la industrial, però des de Lazzarelle defensen aquesta manera de treballar, ja que per elles garanteix que el café no perd cap de les seues propietats ni els seus aromes. Distribueixen el café internacionalment.
Amb tot, comprovem que el simple fet de fer un glop té importants conseqüències en el nostre sistema econòmic i laboral. Decidir si ho fem amb un producte o un altre és apostar per un consum conscient o no. Des d’una perspectiva ètica i política, cada dia més projectes ens acosten els productes de fabricació local, que generen xarxes de suport arrelades al territori. A partir d’aquí, el repte el tenim com a consumidores, si volem transformar les nostres societats i beure’ns el món.
