Des que va començar la campanya de vacunació de la COVID-19, el 27 de desembre del 2020, a Catalunya s’han inscrit i s’ha format més de 7.000 professionals d’infermeria, segons va dir dimecres passat, 13 de gener, en roda de premsa el secretari de Salut Pública de la Generalitat catalana, Josep Maria Argimon. No obstant això, moltes d’aquestes infermeres manifesten que hi ha una manca de planificació i d’informació quant a horaris, contractació i salari. Mentre les xifres de vacunació estan per sota del previst inicialment, moltes de les treballadores encara no han pogut anar a vacunar per coincidència d’horaris o perquè estan esperant que les truquin.
“Fas la sol·licitud, omples un formulari dient quina disponibilitat tens i fas la formació, però no t’aclareixen qui et contracta, quin tipus de contracte et faran ni quina és la remuneració”, explica Dídac Prat, infermer que treballa a l’Hospital del Mar de Barcelona i que es va inscriure a la campanya de vacunació. A Prat el van convocar per anar a vacunar a la Vall d’Hebron, però no ho va poder fer perquè l’hora a la qual el requerien coincidia amb el seu horari de feina. La vacunació es fa fora de les hores de treball.
“Ens van dir que hauríem de vacunar fora de l’horari laboral i estem disposades a fer-ho, a doblar torns si fa falta, però el problema que ens estem trobant és que els horaris s’encavalquen”, explica la infermera Maider Quílez
“Ens van dir que hauríem de vacunar fora de l’horari laboral i estem disposades a fer-ho, a doblar torns si fa falta, però el problema que ens estem trobant és que els horaris s’encavalquen”, diu Maider Quílez, una altra de les infermeres que s’ha inscrit a la campanya. Quílez treballa en un centre d’atenció primària (CAP) de la regió sanitària Metropolitana Nord. Tal com explica, els horaris de vacunació estan tancats en torns de matí —de les 8 del matí a les 3— i de tarda —establert en un principi d’1 a les 8 del vespre i ara de 2 a 9. “Amb l’horari de vacunació nou igualment es trepitja una hora”, diu Quílez. Ella i les seves companyes de feina estan esperant que les avisin per a anar a vacunar, ja que encara no han rebut cap trucada. De moment s’estan organitzant internament. “Hem hagut de parlar amb els nostres caps perquè, el dia que hàgim d’anar a vacunar, ens deixin entrar mitja hora més tard a treballar o sortir mitja hora abans, cobrir-nos entre nosaltres, i que la persona del matí cobreixi la de la tarda i al revés”, explica aquesta infermera, que destaca que, per a les treballadores d’atenció primària, és una mica més fàcil tenir una previsió de l’horari en el qual podràs vacunar, en comparació amb els hospitals. “A l’hospital no és així. Jo quan estava allà no sabia on estaria l’endemà. Cal tenir en compte que l’horari d’infermeria ja és molt caòtic i que partim d’aquesta base”, afegeix.
Ni vacunes ni vacunadores
El 4 de gener es va fer pública una dada decebedora: al territori català només s’havien injectat 7.700 de les 60.000 vacunes que havien arribat des del dia 27 de desembre, és a dir, un 13% de les dosis rebudes. Aquest percentatge era molt inferior al que la Generalitat havia anat anunciant fins al moment. Des del Departament de Salut atribuïen el retard en la vacunació, a més dels problemes logístics —moltes neveres per transportar les vacunes van quedar atrapades al túnel de Calais durant el tancament fronterer amb el Regne Unit per l’inici del Brexit—, al fet que hi havia hagut manca de personal sanitari a causa de les vacances de Nadal. El personal d’infermeria va respondre de seguida a aquesta afirmació, que per les professionals del sector podia interpretar-se com una falta de compromís per part seva, tot assegurant que totes estaven fent el màxim d’hores, incloses hores extraordinàries, i que el problema era la falta d’organització del personal per part de l’administració. Segons dades actualitzades a 18 de gener, a Catalunya s’ha accelerat el ritme i s’ha vacunat a un total de 144.801 persones, segons el Departament de Salut de la Generalitat. “No crec que hi hagi cap infermer a Catalunya que no estigui treballant al màxim”, afirma l’infermer Dídac Prat.
El Servei Català de la Salut (CatSalut) va aprovar una sèrie de noves mesures per la situació d’emergència sanitària en plena pandèmia, concretades en la instrucció 07/2020, entre les quals es preveu que les direccions dels centres de salut puguin adaptar la jornada i els descansos a les necessitats assistencials del centre i el pla de contingència previst. Tal com recull el text, “això inclou la jornada ordinària i complementària d’atenció continuada, els torns de treball, el treball en dissabtes i dies festius, els descansos diaris i setmanals, i les vacances”. La mateixa instrucció recull també la possibilitat de determinar l’obligatorietat de la realització d’hores extraordinàries per força major, tant dels professionals contractats a temps complet com parcial no supeditades al límit de les 80 hores anuals que marca l’Estatut de Treballadors.
La ràtio d’infermeres a Catalunya és de 6,24 per 1.000 habitants, segons el Consell General de la Infermeria, enfront dels 8,8 de mitjana dels països de l’OCDE
La ràtio d’infermeres a Catalunya és de 6,24 per 1.000 habitants, segons el Consell General de la Infermeria, enfront dels 8,8 de mitjana dels països de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), organisme que situa la ràtio a l’Estat espanyol en un barem de 5,7. Segons diversos estudis, les ràtios incideixen directament en l’augment de risc d’evolució de la pandèmia de la COVID-19, circumstància que pretén pal·liar el projecte de llei anomenat Llei de seguretat del pacient, que s’està tramitat al Congrés dels Diputats, impulsat pel sindicat majoritari de professionals de l’àmbit de la infermeria a escala estatal, el SATSE. No obstant això, les treballadores assenyalen un altre problema rellevant: hi ha professionals que tenen estudis d’infermeria o medicina que duen a terme treballs de gerència o supervisió que no estan fent treball assistencial. “Veus als caps passejant-se. Per Nadal, per exemple, jo he treballat cada dia i ells estaven a casa, quan haurien d’estar vacunant. No és gent a qui faltin els braços”, assegura Prat.
Tot i que la instrucció de CatSalut parla de la “suspensió de la realització d’altres tipus d’activitats per a la dedicació total de la jornada a l’assistència sanitària”, des dels sindicats també sostenen que aquest aspecte no s’està omplint. “En la segona onada ja vam sol·licitar formalment a l’empresa i al Departament de Salut que tot el personal que no és netament assistencial i fa un altre tipus de treballs que, ara mateix, creiem que poden ser prescindibles, passessin a fer treball assistencial a tots els nivells”, explica Xavi Tarragó, auxiliar d’infermeria i president del comitè d’empresa per al sindicat IAC-CATAC de l’Hospital del Mar de Barcelona. Segons les dades publicades al web del centre, hi ha un comandament o càrrec intermedi per cada 14 treballadores. “En la primera onada és veritat que gent que no feia treball assistencial va començar a fer-ho, però no els comandaments”. En canvi, tal com confirma Tarragó, durant la pandèmia, sí que s’ha incorporat gent que estava en jubilació parcial i també es va recórrer a estudiants d’últim curs d’infermeria.
