“Controlarem la sala segona des del darrere”. El whatsapp del portaveu dels populars al Senat espanyol, Ignacio Cosidó, pretenia tranquil·litzar els membres de la cambra alta després que es fes públic l’acord entre el PP i el PSOE per renovar el poder judicial el novembre passat. Qui havia de permetre “controlar des del darrere” la sala penal del Tribunal Suprem era Manuel Marchena. El pacte d’ambdues forces polítiques implicava que el magistrat deixés de presidir-la i es col·loqués al capdavant del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i del mateix Suprem. Finalment, arran del missatge filtrat, Marchena hi va renunciar i el suposat “control” es manté “des del davant”: l’exfiscal de l’aznaritat continua encapçalant el tribunal que jutja l’1-O i serà el ponent de la sentència.
Encapçalats per Marchena, seran set els jutges que seuran les dotze persones querellades a la banqueta del majestuós saló de plens del Suprem, coronat per la composició pictòrica La llei triomfant sobre el mal. D’aquests, almenys cinc han estat qüestionats per les defenses. Pel jurista José Pérez Royo, l’existència del whatsapp ja “és un cas força evident de pèrdua d’imparcialitat”, però a les defenses tampoc els semblen “imparcials” Andrés Martínez Arrieta, Juan Ramón Berdugo Gómez, Luciano Varela Castro ni Antonio del Moral García. Tots ells han estat recusats perquè van formar part de la sala d’admissió que va donar llum verda a tramitar la querella criminal. Advertint que cal examinar cada cas i el grau d’intervenció, el fiscal i exmagistrat del Suprem Jose Antonio Martín Pallín –qui precisament va ser rellevat per Marchena quan es va jubilar–, explica que aquesta situació en termes processals es denomina “contaminació objectiva”. De fet, hi ha sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans que en casos similars ha estimat que no hi havia imparcialitat.
Més enllà de la contaminació objectiva, sobre el tribunal planen un bon reguitzell de decisions polèmiques, amistats perilloses i un nítid biaix conservador. Només un dels components, Varela Castro, pertany a l’associació Jutges per a la Democràcia. La majoria estan alineats amb la conservadora Associació Professional de la Magistratura (APM) o amb l’escindida Associació de Jutges i Magistrats Francisco de Vitoria (AJFV). Un conservadorisme, recorda Martín Pallín, que “impera” al conjunt de la judicatura espanyola.
Fill d’un capità de la Legió, Marchena –capitanejant el tribunal– encarna aquest conservadorisme, tot i que és reconegut com a bon jurista per distintes sensibilitats; “formalment exquisit”, segons l’advocada Eva Labarta. Va haver de passar tota la infància a l’Al-Aaiun, al Marroc, on havien destinat el seu pare; però ja a l’Estat espanyol, va forjar la seva carrera judicial rere el fiscal general de l’Estat ultraconservador i membre de l’Opus Dei Jesús Cardenal. Com a magistrat, va acordar les il·legalitzacions d’Acció Nacionalista Basca (ANB) i del Partit Comunista de les Terres Basques (PCTB), i també va condemnar per desobediència el president del Parlament basc Juan María Atutxa i els exmembres de la Mesa Kontxi Bilbao i Gorka Knorr. A Catalunya, és qui va signar la condemna a tres anys de presó per a vuit activistes d’Aturem el Parlament, que havien estat absolts per l’Audiència Nacional espanyola. En relació amb el conflicte polític, Marchena –en aquest cas en tàndem amb Martínez Arrieta–, va arxivar la querella per violació de secrets, prevaricació i malversació contra l’exministre espanyol d’Interior Jorge Fernández Díaz i l’exdirector de l’Oficina Antifrau Daniel de Alfonso, arran de les converses enregistrades al despatx del ministre en les quals es conspirava per atacar líders dels principals partits sobiranistes.
A més d’una majoria recusada, “els set magnífics” –com els anomenen en alguns xats del poder judicial, segons el periodista Ernesto Ekaizer– tenen més trets en comú. Com Marchena, Antonio del Moral també va inaugurar la seva carrera judicial exercint de fiscal a la Secretaria Tècnica de la Fiscalia General de l’Estat espanyol. I el 2013, com a exfiscals i ja dins el Suprem, tots dos es van trobar per recollir la Gran Creu de l’Orde de Sant Ramon de Penyafort, un premi atorgat pel Consell de Ministres.
Marchena, que va enlairar la seva carrera sota els governs populars, va ser sorprès dinant amb l’exministre espanyol Ángel Acebes l’octubre de 2014, poc abans que fos imputat pel jutge Ruz
Vinculat a l’Opus Dei, del Moral va aconseguir arxivar la causa contra l’exalcaldessa de Jerez i diputada del PP María José García-Pelayo, investigada per haver concedit contractes a tres empreses de la trama Gürtel abans de la redacció de les condicions del concurs. En el mateix fil de la xarxa de corrupció, Marchena, que va enlairar la seva carrera sota els governs populars –a proposta d’Alberto Ruiz-Gallardón va ser nomenat president de la comissió parlamentària que va elaborar la reforma de la Llei d’Enjudiciament Criminal–, va ser sorprès dinant amb l’exministre espanyol Ángel Acebes l’octubre de 2014, poc abans que fos imputat pel jutge Ruz; una ampolla màgnum de vi francès Petrus de 2.000 euros i dos quilos d’angules eren alguns detalls de la taula dels comensals. No és l’únic vincle de Marchena amb els exministres d’Aznar: el magistrat va formar part del jurat del guardó La Ley, que atorga Wolters Kluwer. La fundació tenia com a president de la seva delegació a l’Estat espanyol l’exministre de Justícia del PP José María Michavila, que fins al 2015 controlava el 37% de la societat.
Marchena i del Moral també van coincidir –entre càrrecs de la policia, l’advocacia, la fiscalia i a magistratura que impartien classes i conferències– a Schola Iuris. L’institut jurídic madrileny va situar-se a l’ull de l’huracà perquè un grup de juristes, el 2012, va denunciar davant del CGPJ que la participació de determinats jutges posava en dubte el compliment dels règims d’incompatibilitats i prohibicions. L’empresa, propietat dels socis del comissari Villarejo –cervell de l’operació Catalunya–, feia confluir jutges com els del Suprem, que decidien sentències sobre la trama de corrupció Gürtel, amb professionals del dret que assumien la defensa de les persones imputades. Com a exemple, el 2013, el tribunal on eren tots dos –així com Juan Ramón Berdugo, també dels “set magnífics”– va ratificar la decisió d’un jurat popular d’absoldre l’expresident de la Generalitat Valenciana Francisco Camps en el cas dels vestits de la Gürtel. El CGPJ mai no en va dir res.
No tots els magistrats del tribunal dels set, però, han pogut gaudir dels silencis. Fa menys d’un any, tant Martínez Arrieta com Berdugo van rebre un seriós revés d’Europa: el Tribunal Europeu d’Estrasburg confirmava que els membres d’ETA Igor Portu –que va haver d’ingressar a l’UCI– i Mattin Sarasola van ser víctimes d’un “tractament inhumà i degradant” i condemnava l’Estat espanyol a indemnitzar-los. Tots dos magistrats, el 2011, havien anul·lat la condemna contra els quatre guàrdies civils perpetradors de les tortures, dictada per l’Audiència de Guipúscoa un any abans. Jaume Asens, actual tinent d’alcalde de Barcelona i aleshores vocal de la Comissió de Defensa del Col·legi d’Advocats, ja ho va qualificar “d’aberració jurídica”.
Tant Martínez Arrieta com Berdugo van rebre un seriós revés d’Europa: el Tribunal Europeu d’Estrasburg confirmava que els membres d’ETA Igor Portu i Mattin Sarasola van ser víctimes d’un “tractament inhumà i degradant” i condemnava l’Estat espanyol a indemnitzar-los
Més enllà dels noms –Marchena, Arrieta, del Moral, Berdugo, Ferrer, Varela i Palomo–, per l’advocada Labarta, que va portar la defensa de Francesc Homs al judici pel 9-N, hi ha un problema sistèmic: “El CGPJ és qui nomena els jutges i, al seu torn, és majoritàriament ultraconservador amb importants influències de l’Opus. Els jutges estan contaminats formalment per la sala d’admissió i realment per tota la resta”. Així mateix, Martín Pallín té clar que el sistema de selecció de la cúpula judicial és “aberrant i no existeix a cap país d’Europa”. Per l’exmagistrat del Suprem, s’ha de tornar al sistema inicial, anterior a la reforma de 1985, quan almenys dotze vocals del CGPJ, que escullen els del Suprem, eren elegits per integrants de l’esquelet judicial.
Sota el sistema vigent, als dotze independentistes els toca seure davant la mirada de qui constitueix avui dia el nucli dur del poder judicial a l’Estat espanyol: Manuel Marchena. Ho fan després d’una investigació que va durar dotze mesos, encapçalada per Pablo Llarena, qui un dia de 2012 va creure que el conflicte entre Catalunya i l’Estat espanyol tenia “una solució essencialment política”. Finalment, i en sentit contrari a aquelles paraules, la política és en mans d’un tribunal de set jutges i entre les quatre parets de la sala de plens, on cada any el rei espanyol presideix la cerimònia d’obertura de l’any judicial.
L'escenari
A la plaça de la Villa de París de Madrid s’aixeca la imponent façana principal del Tribunal Suprem, al costat d’un lateral de l’Audiència Nacional espanyola. A la segona planta es troba la sala de plens, on se celebrarà el judici. Està decorada amb marbres, capitells daurats, tela roja, la imatge d’un Crist –retirat per a la seva restauració– i un escut d’Espanya presidint-la. S’ha escollit per la seva dimensió i, precisament per això, s’hi han celebrat judicis de gran transcendència, com el cas Filesa, quan el jutge Arrieta va rebre Felipe González, en condició de testimoni, amb una encaixada de mans a les portes del Suprem, o contra Lluís Companys, el 1935. Però també les vistes públiques per la il·legalització de partits bascos, el recurs de cassació contra la sentència de l’11-M o el procés contra l’Estat pel segrest de Segundo Marey.
