Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

L’Hospitalet de Llobregat, saturat per les bicicletes compartides de Mobike

Menys d’un any després de la implantació del ‘bike sharing’ sense ancoratge fix de la companyia xinesa, són moltes les veïnes de la segona ciutat més gran de Catalunya les que protesten contra un model de mobilitat que “suposa l’ocupació de l’espai públic per part d’una empresa privada” i que “vulnera el dret a l’accessibilitat i a l’ús de la via pública”

 

Roger Jiménez | @RogerValldeneu

El 31 d’agost de 2018, l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat concedia una llicència d’un any de prova pilot a Mobike perquè comencés a operar a la ciutat. Es tracta d’una empresa xinesa fundada el 2015, que ofereix un servei de bicicletes compartides o bike sharing mitjançant una aplicació que es pot descarregar al telèfon mòbil. Es tracta d’un model que ja funciona en l’actualitat a 200 ciutats de tot el món, com ara París, Londres o Ciutat de Mèxic.

D’aquesta manera, amb les primeres 200 bicicletes escampades pel carrer, l’Hospitalet es converteix en la tercera ciutat de l’Estat espanyol, després de Madrid i Saragossa, en fer servir aquest model de bicicleta compartida. El sistema destaca sobretot pel fet que no cal un ancoratge a l’hora de deixar-la aparcada, perquè la roda del darrere ja queda bloquejada. És el sistema free floating, que vol dir que es pot deixar el vehicle en qualsevol lloc. I és precisament en aquest punt on radica l’avantatge sobre altres models que fan servir ancoratges però, al mateix temps, el que genera conflicte i polèmica. El resultat és a la vista de qualsevol: bicicletes mal aparcades a les voreres que impedeixen o dificulten el pas dels vianants.

Durant la presentació oficial de la concessió de la llicència, el 18 de setembre de 2018, la batllessa de l’Hospitalet, Núria Marín, assegurava que l’Ajuntament no “es podia permetre tenir bicicletes aparcades a qualsevol lloc”

Durant la presentació oficial de la concessió de la llicència, el 18 de setembre de 2018, la batllessa de l’Hospitalet, Núria Marín, assegurava que l’Ajuntament no “es podia permetre tenir bicicletes aparcades a qualsevol lloc”, tot apel·lant al civisme de les usuàries. “Caldrà fer pedagogia entre la ciutadania”, afegia, sense especificar res més i sense aclarir què farien les autoritats municipals davant d’un mal ús del servei. Durant la mateixa presentació, el director general de Mobike España, Hunab Moreno, deia que les bicicletes mal aparcades es traurien “al moment, de manera immediata”.


Aparcaments de bicicletes improvisats

Cap d’aquestes promeses no s’ha complert i la reacció de les veïnes no s’ha fet esperar. El 18 de desembre de 2018, l’Associació Sumem, juntament amb altres dotze entitats, quatre associacions de veïnes i la Federació Ecom, moviment associatiu que aplega més de 140 entitats d’arreu del país relacionades amb persones amb mobilitat reduïda, signaven un comunicat conjunt on denunciaven la situació i exigien una resposta immediata a l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat. El comunicat demanava la implantació d’ancoratges com a una possible solució del conflicte.

“El model de negoci de l’empresa Mobike permet aparcar on vulguis sense la necessitat d’ancorar les bicicletes i això genera un perill per a les persones amb discapacitat física, a més de molèsties per al conjunt de la ciutadania”, específica el comunicat, que denuncia que “ni l’Ajuntament ni l’empresa estan garantint el compliment de les normatives municipals sobre accessibilitat”. I adverteix del risc que comporta el fet que “l’empresa pretén gairebé multiplicar per cinc el nombre de bicicletes sense haver controlat l’impacte de la quantitat actual”. Les entitats signants del comunicat arriben a la conclusió que “la vulneració del dret a l’accessibilitat i a l’ús de l’espai públic a l’Hospitalet està essent greument vulnerat per una empresa privada de bicicletes compartides i també per la inacció de l’Ajuntament”.

Dues bicicletes de Mobike ‘aparcades’ al costat d’una parada d’autobús a la Gran Via

 

“Defensem l’ús de la bicicleta com a mitjà ideal de transport ecològic i saludable, però el model de bicicletes compartides d’aquesta empresa genera una situació de perill per a les persones amb discapacitat física”, assegura Arturo Portela, president de l’Associació Sumem. Portela afegeix que “suposa l’ocupació de l’espai públic per part d’una empresa privada, fet que vulnera el dret a l’accessibilitat i a l’ús de la via pública que totes les veïnes haurien de tenir garantit”.

Davant del fet que ni l’Ajuntament ni l’empresa estan garantint el compliment de les normatives municipals sobre accessibilitat, Portela explica que exigeixen “una solució d’emergència”, que passa, explica, per la intervenció de la Guàrdia Urbana en els casos d’aparcaments indeguts o la retirada immediata de les bicicletes per part de l’empresa, com ja s’està fent a Ciutat de Mèxic. “La inacció per part de les autoritats municipals suposa un greuge per a les veïnes, en especial per a les que tenen problemes de mobilitat, i una clara vulneració de drets sobre l’autonomia de les persones”, conclou Portela.

L’educador social i veï de l’Hospitalet, Òscar Martínez, ha estat una de les veus més crítiques amb la prova pilot de Mobike a la ciutat, amb la publicació de centenars de piulades a Twitter de denúncia des del moment en què va començar l’activitat de l’empresa xinesa als carrers de la segona població amb més habitants de Catalunya. Segons Martínez, “no es pot tolerar l’ús i abús de la via pública per part de cap empresa privada, encara menys si es tracta de deixar tirades desenes de bicicletes enmig del carrer, en qualsevol lloc i a qualsevol hora del dia”.

Martínez afirma que les veïnes de l’Hospitalet han estat les més actives de l’Estat espanyol a l’hora de protestar contra aquest “desgavell”, tot i que també hi ha hagut queixes a Saragossa i Madrid

Martínez afirma que les veïnes de l’Hospitalet han estat les més actives de l’Estat espanyol a l’hora de protestar contra aquest “desgavell”, tot i que també hi ha hagut queixes a Saragossa i Madrid. Concretament a Madrid, “algun col·lectiu veïnal i diverses entitats del barri de Chueca ja han fet pública la seva oposició o crítica al model de bicicleta compartida de l’empresa xinesa”. En contacte amb veïnes de l’Hospitalet i també de Barcelona, Cornellà, El Prat i altres poblacions limítrofs del Baix Llobregat, el tuitaire hospitalenc ha engegat una campanya de protesta a través de les xarxes socials, amb un grup de veïnes que han establert contacte virtual en coincidir amb la publicació de fotografies de les bicicletes de Mobike mal aparcades.

Antonio Fernández, veí de l’Hospitalet amb discapacitat visual, lamenta que des de fa cinc mesos encara té més dificultats a l’hora de desplaçar-se pels carrers de la seva ciutat: “la presència massiva, indiscriminada i aleatòria de bicicletes pertot arreu em fa més complicada la circulació per les voreres. Si no n’hi havia prou amb les terrasses dels bars, les motocicletes i moltes altres traves, ara cal afegir-hi les bicis”. Comparteix tant la forma com el fons del comunicat de Sumem, Ecom i la resta d’entitats i també reclama la intervenció de “les persones responsables de la convivència i el benestar de tota la ciutadania, dels representants de totes les veïnes, en especial de les persones amb discapacitat física”.

Antonio Fernández, veí de l’Hospitalet amb discapacitat visual, lamenta que des de fa cinc mesos encara té més dificultats a l’hora de desplaçar-se pels carrers de la seva ciutat

 

Les usuàries de la bicicleta compartida, les ciclistes urbanes, ho veuen de manera diferent, tot i que coincideixen a l’hora de denunciar les males pràctiques d’algunes (o més aviat moltes) persones.


L’empresa responsabilitza les usuàries

Per la seva banda, Mobike España, l’empresa encarregada de la gestió de les bicicletes compartides a l’Estat espanyol, defensa el model i assegura que ha encetat una campanya de sensibilització de les usuàries, sobretot a l’hora de deixar ben aparcades les bicicletes. En una entrevista publicada el 26 d’octubre de 2018 a l’Heraldo de Aragón, Moreno manifestava que “malgrat que la proves pilot de Saragossa està obtenint uns resultats molt positius, volem millorar punts com la convivència i el civisme dels usuaris”. Afegia que una de les prioritats de l’empresa era promoure un bon ús entre les persones usuàries del servei, amb especial incidència en una forma responsable d’aparcament dels vehicles.

A la pàgina web de l’empresa hi ha un apartat destinat a fomentar les bones pràctiques d’aparcament, amb recomanacions d’ubicacions per estacionar, les anomenades Mobike hub. Segons les recomanacions publicades, en cas que les usuàries no trobin els aparcaments seleccionats per l’empresa, aleshores les poden deixar a “qualsevol suport públic destinat a les bicicletes o a qualsevol ubicació pública accessible que no sigui un impediment per al trànsit dels vianants o de la resta de vehicles”.

En la mateixa entrevista, el director general de la franquícia espanyola assegurava que Mobike havia començat a treballar en aquest sentit amb diverses entitats, com l’Ajuntament de Saragossa o la universitat de la mateixa ciutat, i que tenien previst el llançament immediat de l’esmentada campanya de sensibilització.

El Servei de Mobilitat i Via Pública assegura que s’ha multiplicat per quatre el nombre d’usuàries de la bicicleta al municipi i minimitza les repercussions negatives de l’experiència

Una altra de les parts implicades, l’Ajuntament de l’Hospitalet, fa una valoració positiva de la prova pilot al cap de quatre mesos de l’inici d’aquesta. El Servei de Mobilitat i Via Pública assegura que s’ha multiplicat per quatre el nombre d’usuàries de la bicicleta al municipi i minimitza les repercussions negatives de l’experiència: “el nombre de queixes, al voltant de cinc cada mes, implica que no és un problema greu”. No fan cas a la polèmica existent a altres ciutats ̶ a Ciutat de Mèxic, l’ajuntament ha començat a retirar bicicletes de la via pública ̶ i defensen el bon servei de l’empresa a l’Hospitalet i a molts altres indrets del món.

Els representants municipals encara van més enllà i desmenteixen que hi hagi una acumulació de bicicletes a les voreres dels carrers de la capital del Baix Llobregat, tot defensant que “ens hem d’acostumar al free floating” com a part d’aquest sistema de mobilitat sostenible. I diuen que, a més, s’han anat habilitant, de manera gradual, aparcaments de bicicletes a la ciutat.

Malgrat la bona valoració del consistori, a l’Hospitalet hi ha, les primeres setmanes del 2019, nombroses bicicletes de color taronja mal aparcades, a sobre de la vorera i, en molts casos, de manera que destorben o no permeten el pas dels vianants. I això sembla que tot just acaba de començar… Durant l’any de prova pilot a l’Hospitalet, que s’acaba el mes de setembre, hi ha previst el desembarcament de sis-cents vehicles més fins a assolir la xifra rodona de mil bicicletes.

El 29 de gener de 2019, Sumem i Ecom van traslladar diverses propostes a la Síndica de Greuges de l’Hospitalet, com l’ancoratge o la retirada de les bicicletes de l’espai reservat als vianants per evitar problemes d’accessibilitat. Ambdues entitats coincideixen quan defensen l’ús (i el bon ús) dels vehicles de pedals. Segons Portela, “bicicletes sí, sempre, però no de qualsevol manera. La comoditat i utilitat del servei no hauria de ser sinònim d’incomoditat i molèsties per a la resta de la gent. Una adequada i àmplia xarxa d’ancoratges ˗i també de carril-bici˗ és el que caldria fer a l’Hospitalet”.

La realitat és que cada dia arriben, via xarxes socials, apocalíptiques i surrealistes imatges d’una plaga en forma de centenars de bicicletes Mobike que tenyeixen de taronja els carrers de Ciutat de Mèxic, on l’empresa xinesa opera des dels primers mesos de l’any 2018 (i on les autoritats municipals han començat a retirar les bicicletes mal aparcades). S’haurà de veure quin camí se seguirà a l’Hospitalet: el de les voreres plenes d’obstacles amb dues rodes on pràcticament no hi ha lloc per als vianants o un model de bicicletes compartides regulat i adaptat a les necessitats de la ciutadania, respectuós amb l’entorn i el veïnat.