Ernst Lubitsch va ser un dels grans realitzadors de comèdia al Hollywood clàssic. D’alguna manera, el tarannà divers de dues de les seves pel·lícules sobre triangles amorosos il·lustren les afectacions de la censura establerta l’any 1934 a la indústria del cinema estatunidenc. A la comèdia Una dona per a dos, estrenada el 1933, era possible que tres persones es decidissin a conviure i compartir els amors a un idealitzat París bohemi. Al drama Ángel (1937), comercialitzat quatre anys després, aquesta solució ni tan sols pot expressar-se.
La protagonista d’Ángel és Maria, la muller d’un alt diplomàtic a una Europa d’entreguerres que comença a apuntar cap a un nou conflicte. Maria és una dona frustrada perquè conviu amb un marit centrat en la feina. Ella dubta sobre el futur del seu matrimoni, però un flirteig romàntic amb un desconegut acaba de trasbalsar-la. Els secrets i petits enganys que se’n deriven, que podrien haver inspirat una comèdia vodevilesca, es mantenen en el terreny del drama moderadament torturat, moderadament glamurós.
El talentós guant de seda del cineasta alemany recobreix de suavitat el puny de ferro de la imposició censora i d’unes opressions ben reals
Lubitsch i el seu equip ofereixen algunes solucions visuals d’una inventiva remarcable. Amaguen o ajornen alguns dels moments més intensos, barregen el refinament extrem i un enginy entremaliat amb topalls evidents. Perquè els autors no podien defugir l’exigència estructural de reservar tres camins possibles als personatges femenins: la vida socialment acceptable (l’àngel de la llar), la sortida criminal (les dones fatals)… i els viacrucis narratius amb què les figures intermèdies purguen el pecat de la seva indefinició. La història del film encaixa amb aquesta tercera via, però Lubitsch i companyia són compassius i no dissenyen un camí massa farcit de càstigs. A més, aconsegueixen materialitzar el desenllaç quasi obligat (la tornada a l’ordre matrimonial) amb una delicadesa extraordinària que té quelcom de pertorbador: el talentós guant de seda del cineasta alemany recobreix de suavitat el puny de ferro de la imposició censora i d’unes opressions ben reals.
