Han patit cinc dies de compte enrere i dos anys d’incertesa des que Claudia Miqueles es va adonar que l’havien estafat: havia estat pagant un lloguer a un home que no pagava a la propietat i va arribar-li una denúncia per usurpació. El Sindicat de barri de Poble-sec l’ha acompanyat tot aquest temps i especialment des del 15 de març, quan el jutjat de primera instància número 4 de Barcelona va dictar l’inici de la data oberta de desnonament. Fins al 28 de març, Miqueles, amb cinc fills i un net, la família coneguda com a “Claudia y los siete”, podien ser desnonats qualsevol dia a qualsevol hora. Per impedir-ho, els matins davant casa seva, al número 63 del carrer Radas, es van omplir d’activitats la setmana passada: ioga, vermuts poètics, concerts, monòlegs, esmorzars i tallers de perruqueria i manicura. Els col·lectius i sindicats de barri van inaugurar aquest tipus de resistència el juliol de 2019, amb un programa d’activitats culturals continuades per evitar el desallotjament d’un edifici de Blackstone al barri del Raval. El Sindicat de barri ha convocat un brindis per celebrar la decisió.
Després de cinc dies amb l’ai al cor, el divendres a la tarda els jutjats van notificar oficialment a Miqueles i la seva família que el desnonament havia quedat suspès. “Han estat dies de tortura psicològica i física, i haver aconseguit aquesta petita victòria em fa feliç”, explica la veïna del Poble-sec. Així i tot, lamenta que moltes famílies “no guanyen” i queden desemparades al carrer. Si no hagués estat pel suport del Sindicat, subratlla, “hauria quedat en un racó invisible”. Fins a arribar aquí, Miqueles ha patit tres intents de desnonament que s’han aturat a porta i un als jutjats.
A més d’organitzar les activitats cada matí, el Sindicat havia estat exigint a l’Ajuntament de Barcelona que intervingués per trobar una solució i, finalment, es va comprometre amb la propietat a trobar un habitatge per a la família abans del 30 d’abril. Aquest compromís és el que ha aturat el desnonament enmig de la data oberta. Anaïs Vizcarro del Sindicat subratlla que la lluita de fons sempre és aconseguir que ningú abandoni casa seva, però en aquest cas ja estaven en temps de descompte.
Una gran tenidora que s’ha negat a negociar
La propietat del seu pis és una gran tenidora amb dues finques al centre de Barcelona, de vuit habitatges cada una, i a altres a ciutats com Mataró, Salou o Madrid; en total, més d’una vintena de pisos. Així i tot, Miqueles mai va poder negociar un lloguer social per mitjà de l’administradora Fincas Rodes. La propietat estava tancada en banda.
L’advocada ha defensat que se suspengués el desnonament acollint-se al decret 37/2020, aprovat el 23 de desembre pel govern espanyol, ja que el llançament és per impagament de lloguer i la família es troba en una situació de vulnerabilitat. A més, fins al 28 de gener, estaven en vigor els articles del decret llei 15/2019, que obligava els grans tenidors –fossin jurídics o físics– a oferir un lloguer social a les persones vulnerables abans de denunciar-les per impagament. Davant d’aquesta situació, el Sindicat de barri del Poble-sec continua denunciant que durant dos anys de procés l’Ajuntament no hagi iniciat cap procediment sancionador contra la propietat per incompliment de la llei.
A més d’aquests entrebancs, la veïna del barri del Poble-sec pateix una discriminació: com que no es troba en situació administrativa regular, no pot optar al sistema públic d’accés a l’habitatge protegit o social.
