L’escalada repressiva de l’Estat turc sembla no tenir límits, i actualment és el Partit Democràtic dels Pobles (HDP) un dels actors polítics que més la pateix. La formació esquerrana i prokurda es troba al centre d’una ofensiva judicial que arrossega des de la seva fundació l’any 2012. Des d’aleshores, Turquia ha detingut centenars dels seus membres, i d’altres han patit la inhabilitació.
Però l’embat va a més. El 17 de març, el fiscal en cap del Tribunal Suprem turc va presentar una demanda davant del Tribunal Constitucional per tal d’il·legalitzar l’HDP, i demanava prohibir tota activitat política de 687 dels seus representants. El mateix dia, el Parlament turc revocava l’acta del diputat Ömer Faruk Gergerlioglu. Poc després, un jutjat d’Istanbul condemnava a l’excopresident del partit, Selahattin Demirtas, ja condemnat des del 2016, a tres anys i sis mesos de presó per injúries al president.
La fiscalia defensa el procés judicial per prohibir l’HDP argumentant que té vincles amb el Partit dels Treballadors Kurd (PKK), al qual Ankara considera una organització terrorista.
Erdogan s’alia amb la ultradreta
L’HDP és el tercer partit del Parlament de Turquia i va guanyar les eleccions a gran part de les regions orientals del país. Es tracta d’una coalició d’esquerres que defensa obertament la lluita kurda i els drets de totes les minories. En el costat radicalment oposat hi ha el Partit d’Acció Nacionalista (MHP). Aquesta organització d’extrema dreta és la quarta força parlamentària i aliada del Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP) d’Erdogan. No integra directament el seu govern, però li dona suport des del Parlament. Aquest element és clau, perquè és just l’MHP qui més ha demanat la il·legalització de l’HDP.
Aquest pas podria servir per debilitar l’oposició a Erdogan davant de les eleccions generals previstes per al 2023
El seu líder, Devlet Bahçeli, fa temps que exigeix a la justícia que emprengui accions legals contra el partit prokurd. I un cop més, el sistema judicial l’ha escoltat. El fiscal general, Bekir Sahin, iniciava el procediment per acabar completament amb l’HDP emparant-se en l’article 14 de la Constitució que afirma que “cap dels drets i llibertats s’exercirà en forma d’activitats destinades a vulnerar la integritat indivisible de l’Estat”.
Aquest pas podria servir per debilitar l’oposició a Erdogan davant d’unes pròximes eleccions generals el 2023, molt rellevants simbòlicament pel líder islamista, ja que coincideixen amb l’any del centenari de la creació de la República de Turquia. L’aliança parlamentària entre l’AKP i l’MHP ha perdut influència social, i les últimes enquestes assenyalen que el conjunt dels dos partits no arribaria al 40% en intenció de vot. Segons algunes analistes, l’augment de la retòrica repressiva s’emmarca en aquest context.
Il·legalització en marxa
“La il·legalització d’HDP es dona per feta,” ja que “es tracta d’una decisió política i no judicial”, considera Deman Güler, lletrat turc pels drets humans i membre del Col·legi d’Advocats d’Esmirna.
Segons detalla, els membres del Tribunal Constitucional són escollits a dit pel govern, així que “ningú pot dir que es tracti d’un procés lliure i democràtic”.
Des de L’HDP es van afanyar a criticar aquest pas endavant en la repressió política d’Erdogan i van posar l’accent en la inexistent separació de poders de Turquia. “El govern de l’AKP ha convertit el poder judicial en un instrument subsidiari i partidista, que ara utilitza com a pal per a dissenyar la política”, va condemnar l’organització. “Com que no han pogut dominar-nos ni ideològicament ni políticament a les urnes, ara ens pretenen eliminar per via judicial”, reblaven en un comunicat.
L’ofensiva judicial ha despertat la solidaritat de partits i col·lectius d’esquerres d’arreu del món, i socis de Turquia a l’OTAN com els Estats Units o la Unió Europea s’han mostrat preocupats per la pèrdua de garanties democràtiques que implica.
Buit difícil d’omplir
L’HDP és el partit que avui en dia aglutina als kurds de Bakur –Kurdistan turc– per la via institucional, i la seva il·legalització deixaria un buit difícil d’omplir. La inhabilitació de per vida de més de 600 dels seus afiliats “té com a objectiu impedir que es creïn nous partits”, argumenta Faruk Doru, representant del grup a Europa. Segons explica, la població kurda tampoc votaria el Partit Republicà del Poble (CHP), organització opositora socialdemòcrata, ja que ni tan sols reconeix la seva lluita. Güler, en canvi, creu que si la il·legalització prospera, “els kurds faran un altre partit, només canviaran de nom i seguiran la seva lluita”.
Precisament aquesta ha estat una de les estratègies utilitzades històricament pel moviment kurd. Des del 1990, el Tribunal Constitucional ha vetat un mínim de sis partits considerats afins a la seva lluita. És una xifra alta, si es considera que aquesta institució ha il·legalitzat a un total de 26 forces de tot l’espectre polític des de la seva creació, el 1963.
El 2015, l’HDP va aconseguir superar la barrera del 10% dels vots i va entrar al Parlament turc amb vuitanta escons
L’HDP va néixer com a paraigües de diversos partits polítics i organitzacions socials, amb l’objectiu de reconèixer els drets de tot individu o grup al marge de la seva llengua, religió, ètnia o diferència sexual i en contraposició a l’ultranacionalisme islàmic del govern d’Erdogan. El 2015, va aconseguir superar la barrera del 10% dels vots i va entrar al Parlament amb vuitanta diputats. La seva presència institucional va accelerar l’estratègia repressiva de l’Estat.
Poc després de la seva entrada a l’hemicicle parlamentari van detenir la copresidenta Figen Yüksekdag i el seu homòleg Selahattin Demirtas. Aquest últim es troba en presó preventiva des del 2016, tot i que el Tribunal Europeu de Drets Humans s’ha pronunciat en dues ocasions a favor del seu alliberament.
Des de la seva creació, l’HDP ha estat el clar guanyador en la majoria d’eleccions municipals de les zones de majoria kurda del país. Tot i això, el nombre d’alcaldes expulsats dels seus càrrecs i substituïts per administradors propers a l’entorn del president han estat quasi un centenar. Per altra banda, la xifra de detingudes relacionades amb l’HDP no és clara, encara que probablement supera de llarg el miler. Fa poc, han seguit els arrestos i les batudes policials.
La ironia dels drets humans
Però no es queda aquí el retrocés democràtic de l’Estat turc en els últims dies. Aquest març també va ser arrestat el copresident de l’Associació de Drets Humans a Turquia (IDH), Öztürk Türkdoğan. La ironia és que es va produir poc després que Erdogan presentés el seu Pla d’Acció sobre Drets Humans.
“Volem millorar la llibertat d’expressió, organització i religió”, va expressar el president dues setmanes abans. El pla, entre altres coses, pretén “agilitzar els judicis, revisar els delictes relacionats amb la premsa i amb internet i vigilar el compliment dels drets humans a les presons”. Per a gran part de la ciutadania semblava una broma de mal gust.
Aquest pla ha estat construït i finançat directament per la Unió Europea, assegura Güler. Segons el lletrat, “el govern no té cap intenció” de progressar en el respecte cap als drets humans, i “utilitza el projecte per ser vist com un executiu democràtic” de cara a la comunitat internacional.
Retirada de la Convenció d’Istanbul
Aquest març, el Govern d’Erdogan també va retirar a Turquia de la Convenció d’Istanbul contra la violència masclista. Segons va argumentar, aquest pacte internacional “normalitza l’homosexualitat”.
L’executiu afirma que la legislació nacional ja reconeix els drets de les dones, i la decisió ha estat molt aplaudida pels sectors més conservadors. “Es tracta d’una convenció que ens van imposar els infidels per a fomentar la perversió”, afirmava un religiós afí a l’AKP.
El mes de març, el govern d’Erdogan va retirar Turquia de la Convenció d’Istanbul contra la violència masclista
La resposta dels col·lectius feministes no es va fer esperar en un país a on, tot i no haver-hi dades oficials, es calcula que el 2020 van ser assassinades més de tres-centes dones per violència masclista. Milers de persones van sortir al carrer per protestar una mesura criticada per diverses ONG i pels països signants de la convenció. L’Assemblea de Dones turca ho va considerar com un “cop d’estat del patriarcat hegemònic”.
Contra les dones, contra l’oposició o contra la lluita d’alliberament kurd, el govern turc va fent més passes cap a la dreta. La seva aliança amb l’MHP i la possibilitat de perdre la majoria a les pròximes eleccions ha fet disminuir encara més les garanties democràtiques a Turquia.
