“Som una plataforma veïnal que neix amb la voluntat de donar vida a l’àrea de Ribera-Salines, l’últim espai natural i agrícola que queda a Cornellà de Llobregat.” D’aquesta manera comença el manifest de la plataforma Ribera-Salines, que es presenta aquest 12 de juny al Patronat Cultural i Recreatiu de Cornellà de Llobregat, juntament amb un hort col·lectiu “planejat per lluitar contra l’especulació immobiliària, obert a totes les veïnes i de gestió comunitària i assembleària on poder dur a terme tota mena d’activitats relacionades amb l’agricultura, el medi ambient i la sostenibilitat”.
Amb aquest projecte, que ja ha comportat la presència policial i la identificació de dues activistes, el veïnat de Cornellà implicat amb les reivindicacions mediambientals pretén “donar vida” a l’esmentada zona agrícola i natural, “una zona fèrtil i no renovable” que connecta el nucli urbà de Cornellà amb el riu Llobregat i es troba “amenaçada amb danys irreversibles” des de l’any 2009 per l’Àrea Residencial Estratègica (ARE) Ribera-Salines, un pla urbanístic aprovat pel consistori dirigit des de 2004 per Antonio Balmón (PSC) que preveu la construcció de 2.497 habitatges, una nova estació de ferrocarril i diversos equipaments “sobre terrenys inundables”, alerten Roser, Víctor i Jaume, tres membres de la plataforma.
D’acord amb la consulta de diferents estudis publicats, les activistes asseguren que “existeix una inadequació del sòl per a construir-hi habitatges i equipaments pel fet de ser un dipòsit natural en zona inundable”. Segons l’article 9 del text refós de la llei d’urbanisme aprovada pel decret legislatiu 1/2010, “està prohibit urbanitzar i edificar en zones inundables i en altres zones de risc per a la seguretat i el benestar de les persones”, denuncien les activistes, que aprofiten per recordar els episodis d’inundacions dels anys 1962, 1971, 1994 o el temporal Glòria (2020).
El projecte d’Àrea Residencial Estratègica (ARE) Ribera-Salines preveu la construcció de 2.497 habitatges, una nova estació de ferrocarril i diversos equipaments “sobre terrenys inundables”, alerten des de la plataforma
En aquest mateix sentit, al document publicat l’any 2017 per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) sobre gestió dels riscos d’inundacions a Catalunya, que situa el municipi de Cornellà de Llobregat i altres municipis veïns de la plana deltaica del Llobregat com a zones amb un nivell “molt alt de risc d’inundacions”, es concreta que, tant la Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya de l’any 2000 com la Directiva d’Inundacions de l’any 2007 “obliguen els estats membres de la Unió Europea a assumir una política hidràulica molt més preventiva i a incloure l’urbanisme, el medi ambient i la protecció civil en la gestió dels riscos d’inundació”. Tot i això, l’equip redactor de la documentació ambiental del Pla Director Urbanístic de les Àrees Residencials Estratègiques de l’àmbit del Baix Llobregat assegura que “l’execució de les infraestructures hidràuliques (l’encapçalament del riu) i viàries (la ronda del Litoral) han aconseguit la protecció de la zona enfront de les pujades del riu, fent-la, d’aquesta manera, útil per a la urbanització”.
Gentrificació d’alta densitat
Un altre factor esgrimit per la plataforma Ribera-Salines contra l’execució del pla urbanístic fa referència a l’elevada densitat de població del municipi, una de les més altes de Catalunya amb 12.866 habitants per quilòmetre quadrat. “La urbanització de la Ribera-Salines reduiria encara més els espais verds de la ciutat, tot i els enormes beneficis que aquests aporten a la ciutadania, tal com s’ha posat en relleu durant la pandèmia”, denuncien les persones entrevistades en representació de la quarantena de veïnes que en algun moment han pres part en l’hort comunitari. “Els últims anys, Cornellà s’està convertint en una ciutat dormitori a causa dels preus abusius dels lloguers de Barcelona”, afegeix Víctor a tall de denúncia, mentre que la seva companya Roser puntualitza que “el creixement demogràfic municipal és conseqüència de l’arribada de nou veïnat des de Barcelona i altres municipis de l’àrea metropolitana, de gent expulsada pels elevats preus de l’habitatge a la capital catalana”. L’efecte dòmino ha provocat, al mateix temps, un moviment poblacional des de Cornellà i l’àrea metropolitana cap a altres comarques catalanes amb habitatge més assequible, situades a cinquanta o seixanta quilòmetres de distància, corrobora Roser a partir de l’experiència personal d’antiga veïna cornellanenca. “Moltes de les sol·licituds rebudes per l’Ajuntament de Cornellà són de veïnes d’altres municipis, no del jovent resident a Cornellà”, assegura Jaume, com el cas d’una amistat resident a Barcelona, que ha demanat un pis de protecció oficial al Pla de Ponent de Gavà. “La joventut és còmplice de la gentrificació sense voler-ho, per necessitat”, opina Víctor.
“Una de les estratègies de l’Ajuntament ha estat deixar degradar-se aquesta zona per justificar-ne la posterior intervenció amb l’execució del pla urbanístic”, argumenta Víctor. En conseqüència, el col·lectiu, que també s’ha adherit al manifest de la coordinadora comarcal en defensa del territori SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet, demana l’anul·lació de l’ARE Ribera-Salines, la protecció de la zona com a espai agrícola i natural amb una possible incorporació dins del Parc Agrari del Baix Llobregat. En aquest sentit, “el problema és que les famílies propietàries dels terrenys afectats pel pla ja no es dediquen a la pagesia i opten per fragmentar les parcel·les i llogar-les a diferents arrendataris a l’espera de cobrar les indemnitzacions corresponents a les expropiacions”, observa Jaume a partir de converses amb diferents pagesos de la zona, que en general “no veuen malament” el projecte d’hort col·lectiu.
Les ecologistes cornellanenques també demanen l’aprovació d’una moratòria urbanística a tota l’àrea metropolitana de Barcelona sobre terrenys naturals o agrícoles, fins que no s’aprovi el nou PDU metropolità, que “hauria de ser debatut prèviament amb un procés participatiu obert a tota la ciutadania implicada, per decidir la política urbanística i territorial, tant en l’àmbit local com en l’àmbit metropolità”.
Les ecologistes cornellanenques també demanen l’aprovació d’una moratòria urbanística a tota l’àrea metropolitana de Barcelona sobre terrenys naturals o agrícoles, fins que no s’aprovi el nou PDU metropolità
Per donar resposta a les necessitats d’habitatge, Jaume demana a les administracions que “prioritzin l’aprofitament dels pisos buits enfront de la construcció d’edificis nous”. Per a les tres integrants del col·lectiu veïnal cornellanenc, “les dades demostren que, si es fes un esforç per part de les administracions per rehabilitar els pisos buits, seria una possible solució per evitar aquest creixement descontrolat de les ciutats, però no els interessa perquè cerquen els beneficis de la construcció”. Segons les últimes dades oficials publicades, l’any 2011 hi havia a la comarca del Baix Llobregat un total de 31.381 habitatges buits.
Amb un creixement demogràfic comarcal de 36.185 habitants entre 2010 i 2020, i prenent com a referència que cada pis és habitat de mitjana per tres persones, només amb la construcció de l’esmentat parc d’habitatges gairebé es podria assumir una població tres cops superior a la de l’increment poblacional dels darrers deu anys. D’altra banda, i malgrat que hi ha previstos nous equipaments escolars a la zona, “no es preveu un nou centre d’atenció primària, sinó una ampliació de l’actual”, critica Roser, que afegeix que, a més de la pèrdua “irreversible” d’un espai de transició entre l’espai urbà consolidat i l’espai natural del riu, l’increment de població també suposarà “una petjada de carboni i una sobreexplotació dels recursos hídrics que pot posar en perill les reserves actuals i provocar la salinització de l’aigua subterrània i la desertització”.
Dos mil habitatges amb protecció oficial
D’acord amb l’anàlisi publicada el 31 de gener de 2011 per la geògrafa Montserrat Mercadé a l’Observatori de Projectes i Debats Territorials de Catalunya, portal de divulgació i recerca científica de la Societat Catalana d’Ordenació del Territori, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, “les àrees residencials estratègiques o ARE són un instrument derivat del decret llei 1/2007, de mesures urgents en matèria urbanística, que “tenen com a principal objectiu capacitar el govern de la Generalitat de Catalunya per tramitar de pressa la preparació de sòl per a la construcció d’habitatges assequibles”.
En concret, el Pla Director Urbanístic de les Àrees Residencials Estratègiques de l’àmbit del Baix Llobregat, dissenyat l’any 2007 i aprovat el 13 de març de 2009 per l’aleshores conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, “delimita i ordena l’àrea residencial estratègica Ribera-Salines del terme municipal de Cornellà de Llobregat”, segons el text publicat al número 5.410 del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, el 30 de juny de 2009. Segons l’esmentat estudi mediambiental, “el sòl residencial i terciari [de l’àrea de Ribera-Salines que la plataforma veïnal demana modificar perquè sigui un altre cop sòl rústic] ha de ser urbanitzat en unes condicions i a un cost que, al mateix temps que satisfaci l’augment de la demanda de sòl, asseguri el creixement ordenat de la ciutat. Tot això, garantint fins a un 80 % del nombre total d’habitatges a preu assequible, una correcta relació d’usos dins del barri, així com la formalització de la nova façana al riu a l’oest de la ciutat”. “A diferència del Prat, aquí no hi ha cap zona qualificada de terreny agrícola i la Ribera-Salines, a causa de les seves característiques, seria perfectament viable de ser requalificat com a sòl agrícola, observa Víctor.
El 4 de maig de 2010 es van crear catorze consorcis que impulsaven un total de setze ARE a Catalunya, inclòs el de Ribera-Salines, que afecta una superfície de 53,98 hectàrees equivalent al 7,8 % del total del municipi i que té previst un percentatge d’habitatge amb protecció oficial (HPO) del 80 %, és a dir, uns 2.000 habitatges, prèvia reparcel·lació o expropiació dels terrenys d’ús agrícola actuals. Segons el Sindicat de Llogateres, un HPO de 75 metres quadrats a l’àrea metropolitana de Barcelona té un preu de lloguer de 760 euros mensuals. Tenint en compte que el mes d’abril el municipi cornellanenc registrava un 13 % de taxa d’atur i que el sou mitjà en el conjunt de l’àrea metropolitana era, l’any 2015, de 24.589 euros anuals (1.785 euros/mes), les llogateres de l’ARE Ribera-Salines haurien de destinar el 42 % del sou a pagar el lloguer, quan el màxim recomanat pel Banc d’Espanya és el 35%.
L’any 2010 es van crear catorze consorcis que impulsaven un total de setze ARE a Catalunya, inclòs el de Ribera-Salines, que afecta a una superfície de 53,98 hectàrees equivalent al 7,8 % del total del municipi cornellatenc
Respecte a les dades relatives al salari mitjà comarcal, Víctor mostra un desacord absolut d’acord amb la seva experiència personal. “El percentatge del sou que destinem al lloguer acostuma a ser molt superior, en el meu cas entre el 45 % i el 50 % del sou”, apunta. Al marge d’això, l’activista tampoc no té gaire confiança en l’habitatge de protecció oficial. “Fa uns anys vaig estar intentant accedir a uns pisos aquí a Cornellà dels anomenats HPO i, com que la meva nòmina no arribava als mínims que havien estipulat, vaig quedar descartat. Això vol dir que era massa pobre per accedir als pisos dels pobres”, comenta, alhora que opina que “el preu de l’habitatge, sigui de protecció oficial o no, està molt per sobre de les nòmines dels cornellanencs, fet que farà que bona part dels nous veïns i veïnes que vinguin acabin venint de ciutats amb una renda mínima més alta”.
El precedent immediat de l’ARE Prat Sud
Una de les primeres accions del nou col·lectiu veïnal ha estat la plantada d’un hort comunitari en un dels terrenys afectats pel pla urbanístic, només un parell de mesos després de la breu experiència viscuda al municipi veí del Prat de Llobregat, on les activistes de la plataforma veïnal Ni un pam de terra van organitzar el projecte del Camp de la Bunyola, un altre hort col·lectiu per tractar d’aturar –sense èxit i penalitzat amb identificacions i sancions econòmiques a les activistes que pugen a un total de 1.351 euros– l’entrada de les màquines als camps de conreu pratencs afectats per la segona fase de l’ARE Eixample Sud.
Tanmateix, les activistes pratenques, amb el suport d’Ecologistes en Acció i les plataformes Zeroport i SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet, han tornat a convocar, el 12 de juny, una manifestació de protesta per demanar que s’aturin les obres i per demanar la protecció efectiva del delta del Llobregat d’altres agressions com una nova ampliació de l’aeroport.
A banda de l’hort col·lectiu, “on la gent està força implicada i engrescada” i amb el que pretenen implicar i conscienciar la gent que viu a prop, Jaume i la resta de membres de la plataforma Ribera-Salines no descarten futures convocatòries per mobilitzar a la ciutadania i opten, de bon començament, per fer difusió entre el veïnat i teixir aliances amb altres col·lectius i entitats de la ciutat i la comarca.
