El 15 d’octubre de 1987 era dijous i, com cada dijous, el funcionariat públic compartia una sessió d’esport. El president Thomas Sankara, que havia posat en marxa ambicioses polítiques contra el neocolonialisme, la destrucció del territori i les desigualtats econòmiques i de gènere, també hi participava. Una vegada acabada l’activitat física, el cap d’estat revolucionari es va desplaçar al Consell de l’Entesa (centre neuràlgic de la revolució a Burkina) per assistir a una reunió. Només començar, es van sentir trets a l’exterior.
Segons el testimoni d’Alouna Traoré, Sankara sabia que ell n’era l’objectiu, per la qual cosa va sortir sol de l’edifici, amb les mans alçades. Confiava que així salvaria la resta d’assistents. Només havia fet unes passes quan va caure al terra tirotejat, vestit encara amb el xandall que havia portat durant la sessió d’esport col·lectiu. També van executar totes les persones que es trobaven a la reunió, excepte Traoré.
Durant els 27 anys que va durar el govern de Blaise Compaoré –sorgit del cop d’estat d’aquell 15 d’octubre– es va bloquejar la investigació dels tretze assassinats d’aquell episodi. Només es va poder reobrir el procés el 2014, després de la insurrecció popular que va provocar la fugida del president Compaoré a la Costa d’Ivori en helicòpters francesos.
Tanmateix, la investigació no podia tancar-se fins que l’Estat francès hagués lliurat tota la documentació “classificada” que tenia sobre el cas. Això va succeir a l’abril i, finalment, el 17 d’agost es va fer públic que la vista judicial començarà l’11 d’octubre. Compaoré n’és el principal acusat, d’un total de tretze. Els delictes: atemptat, assassinat i ocultació de cadàvers.
Però el crim fundacional del règim de Compaoré no és l’únic que es troba sota investigació. El 13 de desembre de 1998 van assassinar el periodista Norbert Zongo, i el principal acusat és François Compaoré, germà de l’expresident. El procés es troba a l’espera de l’extradició que, després de molta pressió, el govern de l’Estat francès ha accedit a dur a terme. En aquests moments es troba suspesa cautelarment pel Tribunal d’Estrasburg.
A més, a l’agost es va anunciar que el judici per la repressió a les mobilitzacions de l’octubre del 2014, en les quals van morir més de trenta manifestants, està llest per començar. Per acabar, també està previst el procés d’apel·lació pel cop d’estat fallit del setembre de 2015, liderat pel cap de la guàrdia presidencial de Compaoré. Es tracta de Gilbert Diendéré, condemnat ja a vint anys de presó i que també serà jutjat per l’assassinat de Sankara.
En definitiva, el poble burkinès es troba davant d’un arxipèlag judicial que gira al voltant de la figura de Blaise Compaoré i que té relació directa amb alguns dels esdeveniments que més han impactat en la seva història recent. No obstant això, aquests processos no s’estan desenvolupant en un espai estanc: la realitat sociopolítica del país es troba en un punt de gran convulsió que influenciarà en com s’avança al llarg del procés de memòria i justícia.
En els darrers mesos s’ha aguditzat fins a nivells sense precedents la crisi de seguretat generada per diversos grups armats –als que s’anomena “gihadistes”– a la regió del Sahel. Això ha provocat que s’alcin veus reclamant que es permeti que individus com Compaoré o Diendéré continuïn en llibertat per ser enviats al front. En paral·lel, el govern burkinès assegura estar aprofundint en el procés de “reconciliació nacional”, escenificat el mes de maig amb la visita del ministre Diabré a Compaoré per “negociar” el seu retorn.
L’equip legal de la família de Thomas Sankara recorda que l’anomenada “reconciliació nacional” no pot substituir la justícia
L’equip legal de la família Sankara recorda que l’anomenada “reconciliació nacional” no pot substituir la justícia. L’organització Balai Citoyen va encara més lluny i assegura que es tracta d’un pacte entre elits polítiques per “fomentar la impunitat” i no de la resolució d’un problema social que consideren inexistent. Cal destacar que el partit de l’actual president, Roch Kaboré, sorgeix d’una escissió del partit de Compaoré –escenificada només uns mesos abans de la insurrecció– i que, per tant, un gran nombre dels elements del govern post transició havien format part del règim.
Ara per ara, sembla que el judici pels assassinats del 15 d’octubre se celebrarà, però són nombroses les veus que denuncien que amb això no n’hi ha prou: hi ha molts delictes greus que no s’estan investigant, de la mateixa manera que no s’estan tenint en compte els indicis que apunten que els serveis secrets de l’Estat francès i dels Estats Units d’Amèrica van estar directament implicats en l’assassinat de Thomas Sankara.
