Fa més de 600 dies que Silvia Aquiles va perdre la custòdia dels seus fills. Aquesta mare i ara activista contra la violència masclista, va denunciar el seu exmarit el 2015 per presumptes abusos sexuals cap als menors de la casa, però és ella qui n’ha estat apartada. El 2020, el jutjat de primera instància número 18 de Barcelona li’n va retirar la custòdia, ja que, segons el seu criteri, Aquiles “no exerceix de forma adequada la guarda dels menors” i impedeix que els nens “recuperin el vincle amb el seu pare i es relacionin normalment amb ell”. La interlocutòria va dictaminar que la nena, de 7 anys, passaria a ser tutelada per la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) i que el nen, de 4 anys, seria custodiat pel pare.
El periple judicial d’Aquiles va començar fa sis anys, quan la filla gran tenia 3 anys i el fill petit tenia 4 mesos. La menor li va explicar que el pare li havia fet tocaments de tipus sexual i la mare la va portar a la Unitat Funcional d’Abusos a Menors (UFAM) de l’Hospital Sant Joan de Déu. “Hi ha moltes dones que s’inventen històries per separar-se del marit”, manifesta que li van dir allà.
Davant “la injustícia que suposava la situació”, Aquiles va marxar de casa amb els seus dos fills i va denunciar al seu marit. Un any més tard, la mateixa UFAM va elaborar un informe a petició judicial que concloïa que no existien indicis per provar l’abús i que la petita feia aquestes declaracions influïda per la mare.
Un estudi de la Fundació Anar revela que la majoria d’abusos sexuals a menors són perpetrats pel pare de la víctima
No obstant això, el 2018, la mare va aconseguir una sentència favorable que protegia els fills del pare i que suspenia les seves visites als menors. Tanmateix, es va arxivar la via penal contra el pare per falta de proves. De fet, la majoria de casos d’abús infantil a l’Estat espanyol acaben en sobreseïment, segons una investigació de Save the Children. Es calcula que el 70 % de les denúncies no arriben a judici. Un estudi de la Fundació Anar revela que la majoria d’abusos sexuals a menors són perpetrats pel pare de la víctima.
Amb tot, la protecció als menors va durar poc, ja que el pare va presentar un recurs on reclamava la custòdia dels petits. Un any més tard, el 2019, una jutgessa de l’Audiència de Barcelona va designar una coordinadora parental per “pacificar el conflicte”, que segons la mare, va impossibilitar que pogués parlar amb el seu fill per telèfon. “No existeix un procediment legal per designar aquesta figura, que ni tan sols està reconeguda”, es lamenta. “El 2020, em van treure els fills. La jutgessa va fer cas a Serveis Socials i a la coordinadora parental i va declarar que ni tan sols podria visitar a la meva filla. Al meu fill, em van dir que el veuria una vegada cada quinze dies durant una hora en un punt de trobada tutelat”.
Una síndrome creada l’any 1985
Silvia Aquiles explica que Serveis Socials va emetre un informe en què deien que els nens estaven en risc greu de patir la síndrome d’alienació parental (SAP). Ens recorda que aquesta “falsa” síndrome està reconeguda com a violència a la llei catalana del dret de les dones a erradicar la violència masclista i la llei espanyola de protecció integral a la infància i l’adolescència envers la violència.
“El maltractament infantil està invisibilitzat. Aquesta síndrome pretén amagar-ho. Complica la vida a la mare que vol defensar els seus fills i perpetua que el pare en pugui continuar abusant. És una síndrome que es va inventar un home obertament pedòfil”, considera. “És violència contra la dona, perquè utilitzen als nens, fent-los mal, per a també fer-nos-ho a les mares. Ens arrenquen els nostres fills de les mans, ens retiren les seves custòdies. És un calvari”, conclou.
“Aquesta síndrome amaga el maltracte infantil, complica la vida a la mare i perpetua els abusos”, considera Sílvia Aquiles
La SAP és un trastorn sense base científica que va encunyar l’estatunidenc Richard Gardner el 1985. El va descriure com un conjunt de comportaments dels infants que sorgeixen arran d’haver estat manipulats psicològicament per un progenitor per posicionar-se en contra de l’altre. Aquesta síndrome s’emmarca en disputes per la custòdia, sovint en casos en els quals la mare ha denunciat una situació d’abusos sexuals contra l’infant. Hi ha divorcis de famosos, amb violència cap als fills, que han mediatitzat la SAP en els darrers anys, com el de Woody Allen amb Mia Farrow i el d’Antonio David amb Rocío Carrasco. En tots dos casos, els pares acusats s’han fonamentat en l’argumentari de Gardner per desacreditar les mares.
“A l’antiga Roma, el pare era el pater familias, propietari dels seus fills i de la seva dona, i podia exercir sobre ells la violència que volgués. En l’actualitat, passa el mateix, però de forma encoberta, fent servir síndromes com el de Gardner, que s’ha estès a escala mundial”, argumenta Silvia Aquiles. “Quan una mare denuncia abús infantil intrafamiliar l’etiqueten de mala mare. Se t’acusa de manipular els fills, d’instrumentalitzar-los”, diu. “L’únic que he demanat sempre és que escoltessin els meus fills. No vull ni tan sols que m’escoltin a mi. Fa tres anys em van donar la raó, però el sistema és pervers i em van treure la custòdia. Les mares ens sentim indefenses. Per ser dones, per ser pobres, per ser migrades. Els pares, els jutges i les institucions tenen totes les de guanyar”.
Dues de les institucions amb més influència al món pel que fa als trastorns mentals, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i l’Associació Americana de Psicologia (APA), rebutgen l’existència d’aquesta síndrome. És per això que no apareix en les llistes de trastorns patològics de cap manual psicològic, ni en el CIE-10 de l’OMS ni en el DSM-5, publicat per l’Associació Americana de Psiquiatria.
Fins i tot el Consell General del Poder Judicial ha desaconsellat emprar aquesta síndrome com a argument jurídic
Fins i tot el Consell General del Poder Judicial, l’òrgan de govern dels jutges espanyols, ha desaconsellat emprar-la com a argument jurídic, però encara es fa servir. A finals de 2020, l’ONU va fer públic un escrit en què demanava explicacions a l’Estat espanyol per un cas molt similar al de Silvia Aquiles.
Irune Costumero va ser desposseïda de la seva filla de cinc anys pels Serveis Socials de la Diputació Foral de Biscaia, ara fa tres anys. El text descriu el tracte que reben les mares i els fills per part de la justícia com a “tracte cruel, inhumà i degradant”. Fa menys d’un mes que la justícia basca ha donat la raó als funcionaris que van acusar Costumero d’influir sobre la menor en contra del pare. Ara portarà el cas al Tribunal Suprem.
Informes de les unitats de salut, al punt de mira
El cas d’Aquiles va arribar al Parlament de Catalunya la mateixa setmana que van retirar-li la custòdia. La diputada d’En Comú Podem Marta Ribas va denunciar a l’hemicicle la vulnerabilitat de les mares que denuncien el progenitor per abusos sexuals. “La sensació és que estem mantenint un sistema que no serveix, un sistema que no diagnostica abusos en els casos on hi ha evidències, que no protegeix el menor com deuria, que culpabilitza a la mare i que genera desconfiança. I que amb informes inicials d’aquest tipus, sorgits d’unitats de salut, genera una bola de neu”, va expressar la diputada.
La diputada d’En Comú Podem Marta Ribas va recordar al Parlament català la vulnerabilitat de les mares que denuncien al progenitor
Amb això, el govern català es va comprometre a erradicar aquesta teoria pseudocientífica o qualsevol dels seus derivats de les institucions i organismes públics. La consellera de Salut de la passada legislatura, Alba Vergés (ERC), va admetre que aquest és un “àmbit molt delicat”, però que són “històries que venen de lluny”. També va explicar que s’havien fet reunions amb els professionals de la UFAM de l’Hospital de Sant Joan de Déu, el primer centre on va anar Silvia Aquiles en cerca d’ajuda i que ha estat durament criticat per les mares afectades i les entitats.
Així mateix, aquella no va ser la primera vegada que el Parlament de Catalunya va posar la UFAM al punt de mira. El 2017, Antoni Comín, llavors conseller de Salut per Junts pel Sí, també es va comprometre a revisar el protocol de detecció d’abusos sexuals dels hospitals catalans arran de les queixes de la diputada Gemma Lienas sobre les “gravíssimes deficiències” de la unitat de Sant Joan de Déu.
