La construcció d’un complex hoteler de 575 habitacions, repartides en quatre blocs –tres hotels apartament i un hotel– de fins a set altures; 94 places d’aparcament i diversos espais d’oci i treball –bars, terrasses, oficines, sales de reunions o una biblioteca– ha fet activar la mobilització del veïnat del barri de Sant Antoni, ubicat a la Saïdia, districte limítrof al centre històric de València. Des que alguns mitjans locals se’n feren ressò, el passat mes de juliol, el barri ha estat immers en un procés d’organització i formació veïnals. Jornades de recollida d’al·legacions, assemblees i xerrades informatives s’han convocat amb l’objectiu d’aturar el complex, però, a poc a poc, han fet créixer l’oposició contra el que consideren l’arrel del problema: els processos de turistificació i gentrificació que amenacen la idiosincràsia arquitectònica i social de la Saïdia. Mostra d’aquest rebuig serà la manifestació convocada aquest dissabte, 11 de desembre, pel veïnat, el col·lectiu la Saïdia Comuna i la xarxa EntreBarris de València, sota el lema “Veïnat, sí! Ni hotel ni turistificació del barri”.
Seguint un traçat circular, la marxa partirà des de la placeta de 18.429 metres quadrats on Inversiones Gran Valencia 2005 SL pretén alçar el complex hoteler –situada en l’illa que confronta amb els carrers Sagunt, Sant Bru, Llum Casanova i Pare Urbà–, i passarà per tres blocs que, recentment, han deixat de tenir un ús residencial per a destinar-se al negoci turístic. La primera aturada serà el mercat de Sant Pere Nolasc, on alguns edificis dels carrers limítrofs ja han acaparat les mirades inversores. És el cas, per exemple, del número 7 del carrer Alfambra. “El volen convertir en un edifici de pisos rusc i han expulsat algunes persones que estaven ocupant”, assegura Nacho Collado, membre de la Saïdia Comuna i EntreBarris i advocat de la cooperativa El Rogle. L’itinerari continuarà fins al bloc de deu habitatges ubicat al número 44 del carrer Ruaya, d’on ja han hagut de marxar nou de les deu llogateres que hi residien. Abans d’arribar de nou a l’inici del recorregut, s’assenyalarà un tercer immoble víctima de l’especulació urbanística, el número 4 del carrer Fray Pere Vives. D’aquest, 22 famílies van ser expulsades en 2018, després de l’adquisició de l’immoble pel grup immobiliari Grupo Vértice –en mans del conegut gestor immobiliari andalús Francisco Antonio Sesé Roca, exconseller del València CF– i l’empresa inversora Inversiones Blue Santorini SL.
La resta de llogateres van abandonar les seues cases quan Abadia Explotaciones Hoteleras SL, una empresa destinada al lloguer immobiliari propietat de la família valenciana Gómez-Lechón, va adquirir l’edifici, fa dos anys i mig aproximadament
Carlos Taboada és l’únic veí que hi resisteix al número 44 del carrer Ruaya, on viu des de fa vint anys amb un lloguer de 135 euros al mes. La resta de llogateres van abandonar les seues cases quan Abadia Explotaciones Hoteleras SL, una empresa destinada al lloguer immobiliari propietat de la família valenciana Gómez-Lechón, va adquirir l’edifici, fa dos anys i mig aproximadament. “Ens van oferir una quantia econòmica perquè marxàrem, però jo la vaig rebutjar. Els diners estan bé, però el que necessite és un habitatge a un preu assequible”, explica. Fins fa uns mesos, Taboada només ingressava un subsidi de 400 euros, una ajuda insuficient per a cobrir les seues necessitats, i ha acabat acumulant un deute amb la propietat. Ara, està denunciat per impagament i s’enfronta a una ordre de desnonament, que s’ha anat aturant per mitjà del decret de mesures urgents per fer front a l’impacte econòmic i social de la COVID-19. “El que volen és tirar-me, perquè soc l’únic que queda en l’edifici. Han tapiat totes les portes”, denuncia. I reflexiona: “Si pagara les mensualitats, em lliuraria uns mesos, però després em posarien una demanda per qualsevol altra cosa”.
Només girar el cantó del carrer Ruaya en direcció al carrer Visitació, s’alcen uns altres edificis que també han passat a mans d’Abadia Explotaciones Hoteleras SL. Al bloc número 35 de Visitació, viu el fill de Taboada, Ares, amb una història idèntica a la del seu pare. “He viscut tota la meua vida ací, però en desembre se m’acaba el contracte i ja no me’l renoven”, conta. Els llogaters sospiten que l’empresa pretén construir un apartament hotel —un tipus d’edifici d’apartaments destinat a l’allotjament temporal que és gestionat amb un sistema de reserves com el dels hotels— amb una entrada pel carrer Visitació i una eixida per Ruaya, per a la qual cosa es necessitarien els dos immobles. Un altre veí, Salva Catalá, matisa que l’arribaren a oferir fins a 6.000 euros perquè abandonara el pis, una oferta que en principi va acceptar, però finalment “els compradors d’aquell moment es van tirar enrere”, recorda Catalá, qui també ha rebut una denúncia d’Abadia per impagament de lloguer. “És cert que vaig deixar de pagar, però perquè no sabia quina era la nova propietat i no rebia cap informació”, confessa. Entre aquests blocs, just al cantó entre ambdós carrers, es troba el número 33, que, segons Catalá, també ha sigut adquirit per la mateixa mercantil. “Aquests edificis eren d’una gran família adinerada, els Bargues. Hi han hagut diverses ofertes de compra i, finalment, se’ls ha quedat tots Abadia”, explica. Una informació que constata Daniel, veí de la Saïdia Comuna que, junt amb algunes veïnes més, ha elaborat un recull dels immobles amenaçats. Fins ara sumarien un total d’onze edificis, dels carrers Alfambra, Almassora, Fray Pere Vives, Manyà, Pepita, Ruaya i Visitació, així com de l’avinguda Constitució. “Tenim molts exemples d’edificis que s’estan quedant buits i que els estan restaurant. Tot açò farà canviar un barri residencial, amb tendes, bars i restaurants de barri que, en un futur, es poden perdre”, rebla Daniel amb rotunditat.
Abadia Explotaciones Hoteleras SL està presidida per l’empresari valencià Fernando José Gómez-Lechón Moragues, qui rep l’assessorament de diversos consellers, membres de la família, com Federico i Amparo Gómez-Lechón Serrano o Gustavo Gómez-Lechón Moragues. Aquesta nissaga és coneguda per la seua amistat i relacions comercials amb algunes de les famílies més adinerades del País Valencià, com la de Juan Roig, president de Mercadona. En l’any 1997, tal com va publicar el diari El País, Gustavo Gómez-Lechón Moragues va participar en una xarxa de testaferros que buscava captar accions per a Francisco Roig, expresident del València CF, a través de diversos treballadors d’una entitat bancària gallega, familiars i amics. Més recentment, en 2019, la família Gómez-Lechón va tancar la venda de la Galeria Jorge Juan, l’espai comercial ubicat al costat del mercat de Colón de València, al fons d’inversió Atitlan, de Roberto Centeno –gendre de Juan Roig– i Aritza Rodeno.
Als casos d’habitatges d’ús turístic detectats i a l’hotel del barri de Sant Antoni se suma un nou hotel-residència universitària, projectat en un solar de més de 10.400 metres quadrats ubicat en el número 9 del carrer Ruaya. Amb un pressupost de més de 7,1 milions d’euros, l’empresa promotora, Global Ossian SLU, pretén construir 254 habitacions, repartides en tres plantes; aparcament, piscina i diverses zones comunes, com sales de cinema, lectura i un gimnàs. Els orígens del projecte es remunten fins al 2012, any en què es va tramitar i concedir la llicència d’obra nova, però les obres mai van arribar a iniciar-se. En gener de 2019, amb l’objectiu de construir un edifici d’ús terciari hoteler, es va sol·licitar una nova llicència, l’aprovació de la qual es va anar ajornant fins al passat novembre a causa de les modificacions que exigia l’Ajuntament perquè l’hotel-residència s’ajustara a la legalitat.
En data de 2019, l’Ajuntament de València confirmava que dels 11.974 pisos d’ús turístic existents només n’hi havia inscrits 5.732
Lluny d’acabar-se la llista de projectes turístics, des de la Saïdia Comuna també destaquen l’alberg de deu habitacions situat en el carrer Poeta Monmeneu, número 15. Per a aquest, l’Ajuntament de València no hauria tramitat cap llicència, segons ha confirmat a aquest mitjà el departament de premsa de la regidoria d’Espai Públic, en mans de Lucía Beamud (Compromís). Tot i això, l’alberg apareix anunciat al portal hotelmix.es, on s’adjunten una vintena de fotos de les habitacions, de dos metres quadrats; i d’una zona comuna.
No són casos aïllats. “Ha sigut esclatar la pandèmia i hem començat a comprovar la turistificació. Tot està en construcció, s’estan expulsant les veïnes per a fer hotels i, de sobte, el barri deixa de ser tranquil”, expressa Collado. De fet, en els darrers anys, la publicació d’anuncis en portals immobiliaris de blocs d’habitatges residencials a la venda en el districte de la Saïdia ha estat un degoteig. Segons dades de la Generalitat Valenciana, a la ciutat de València, en desembre de 2021, hi ha donades d’alta 5.571 vivendes d’ús turístic (VUT), de les quals almenys 141 es troben ubicades al districte de la Saïdia. A aquestes, però, cal afegir els apartaments turístics que, tot i no disposar de la llicència corresponent, desenvolupen l’activitat. En data de 2019, l’Ajuntament de València confirmava que dels 11.974 pisos d’ús turístic existents només n’hi havia inscrits 5.732, per tant, 6.242 es trobaven fora de la legalitat. En relació amb les llicències d’activitat per a hotels, a principis de novembre, el consistori tenia un total de 67 sol·licituds, de les quals s’havien tramitat i concedit 4 a la capital del Túria.
Arribada de turistes, expulsió del veïnat
L’assemblea de la Saïdia Comuna es va crear fa tres anys amb l’objectiu inicial d’aturar els intents de desnonaments que amenaçaven les famílies més vulnerables d’un barri on la renda mitjana anual per unitat de consum se situa en els 16.927,07 euros, segons dades de l’Oficina Estadística de València. “Teníem algunes notícies d’inversions en apartaments turístics, però era una cosa secundària”, recorda Pedro Lloret, membre del col·lectiu. Casos com el de Fray Pere Vives van anar articulant la lluita veïnal contra l’especulació urbanística i els processos de gentrificació i turistificació, així com conscienciant dels efectes que té la compra d’edificis sencers per reformar-los i oferir-los a un major preu.
Per la seua localització, just al nord de Ciutat Vella; i pels serveis que ofereix, comerços a l’abast o bones connexions de transport públic, la Saïdia reuneix les condicions ideals per a convertir-se en un nou pol d’especulació. Tradicionalment, aquest districte, com moltes altres àrees de la ciutat de València, ha sigut un barri on el veïnat en règim de lloguer pagava entre 200 i 300 mensuals pels seus pisos. Tanmateix, en els darrers anys, la saturació turística en barris limítrofs, com Ciutat Vella o Russafa, ha provocat que les mirades inversores es traslladen cap a altres nuclis urbans, on el veïnat ha començat a patir els efectes de la gentrificació i turistificació: una forta conversió d’habitatges turístics, més rendibles econòmicament que els de llarga estança, i el conseqüent augment del preu del lloguer i expulsió del veïnat, l’augment del nombre de bars i restaurants en detriment dels comerços de proximitat, una precarització laboral, la destrucció del teixit social existent o la contaminació acústica i ambiental.
Lloret posa el focus en les dificultats d’accedir a l’habitatge i l’augment del preu de lloguer. “Es revaloritza un barri per als turistes. Augmenta la demanda i, per tant, també el lloguer”, incideix. Les dades en donen fe. En els últims cinc anys, el veïnat de la Saïdia ha experimentat un creixement notable dels preus de l’habitatge i, especialment, d’aquells destinats al lloguer. Segons les dades publicades al portal immobiliari Idealista i recollides per la Saïdia Comuna, la pujada sofrida és d’un 50 %, el que suposa haver arribat a una mitjana de 800 euros de lloguer mensual. “El barri de Sant Antoni té unes rendes mitjanes, però el districte també inclou Marxalenes, amb situacions socials més agudes, i aquests processos les agreugen”, afegeix Lloret, qui també destaca els canvis en la morfologia i les dinàmiques del barri.
“Una veïna va dir que havia fet un estudi de mercat. Els números li donen, però si manté el seu negoci des d’una altra perspectiva, ja no generant activitat per al barri, sinó generant activitat per al turisme”. Així exemplifica Collado la pèrdua dels serveis de proximitat. “Poden tancar –continua– ferreteries o tendes de barri per crear espais per llogar bicis”. Al llarg de les assemblees i xerrades organitzades els darrers mesos ha quedat patent que la desaparició dels teixits comercials i veïnals és un dels impactes que més preocupa al veïnat d’un districte que ja pateix una manca de dotacions per cobrir les necessitats bàsiques. “No tenim centres cívics, centres culturals, biblioteca, centres per a la gent major o, simplement, espais on trobar-se i relacionar-se. Hi ha una infradotació, sobretot, en relació amb els espais relacionats amb la creació de vida”, critica l’advocat.
Cristina Centeno, veïna del barri i creadora de Videografies de la Saïdia, un projecte audiovisual desenvolupat per un grup de persones integrants de la Saïdia Comuna per tal de reactivar els vincles comunitaris, explica que tots els testimonis de les veïnes entrevistades coincideixen a descriure el barri com a “un poble”. “És un espai veïnal familiar –continua– on les relacions comunitàries són molt importants dins de la voràgine de la ciutat”. Tanmateix, totes reconeixen que “els vincles i les relacions s’estan perdent”. “Existeix una identitat de barri que es vol mantenir, som moltes les que volem continuar en un barri per al veïnat i no per al turisme. Al final, els processos de mercantilització el que volen és expulsar-nos”, conclou Centeno.
Polítiques contra l’expulsió
En ple debat contra la gentrificació i turistificació a la ciutat de València, l’Ajuntament no ha pogut fer-se el sord. Des de la regidoria d’Habitatge i Espai Públic, fins que s’aprove la modificació del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU), encara en procés, han plantejat una moratòria que afectaria quatre districtes de la ciutat —l’Eixample, Extramurs, la Saïdia (parcial) i El Grau (parcial)—, amb l’objectiu que durant un període de dos anys no es tramiten més llicències i declaracions responsables d’obres i activitats per a hotels, hostals, pensions i apartaments turístics en règim d’explotació hotelera, habitatges turístics i habitatges turístics-professionals en l’àmbit de les quatre zones determinades. La moratòria, però, segons expliquen des de la regidoria, no afectaria les sol·licituds presentades amb anterioritat a la data de publicació de la moratòria ni aquells immobles que tinguen assignat un ús terciari específic per la normativa vigent.
Les membres de la Saïdia Comuna veuen amb bons ulls la moratòria, però la consideren insuficient. Defensen, en primer lloc, poder aplicar-la, sense cap limitació, en tota la superfície dels districtes afectats per la turistificació, així com elaborar una anàlisi dels projectes turístics que estan en marxa i dels barris on es plantegen per reconsiderar-los en funció de les necessitats reals del veïnat. Collado, qui es mostra molt més contundent, també exigeix que aquest tipus de moratòries entren en vigor de manera immediata. “No es pot anunciar per guanyar notorietat pública i que després no passe o que passe d’ací a sis mesos, perquè durant eixe temps tindràs una allau de llicències. Açò és un error d’estratègia immens”. I conclou: “S’ha de fer el que siga per a aturar-los, ja siga posant entrebancs a la llicència, exigint informes ambientals o, directament, comprant o expropiant els solars per evitar que açò es produïsca”.
