Entre l’edifici del número 209 del carrer de Roger de Flor de Barcelona i la Casa Orsola, situada entre el carrer de Calàbria i el de Consell de Cent de la mateixa ciutat, hi ha moltes coses en comú. Ahir van desallotjar Carlos i la seva mare de 72 anys del primer bloc, perquè la nova propietat s’ha negat a renovar contractes des que el va adquirir, el 2017. Avui, amb el suport del Sindicat de Llogateres, el veïnat del segon immoble ha fet una roda de premsa per denunciar que des que Lioness Inversiones va comprar la finca han començat a rebre burofax informant-los de la no renovació dels lloguers. La diferència és que de Roger de Flor pràcticament han expulsat ja totes les llogateres, mentre que l’edifici modernista del segle XIX està en la primera fase del que ha esdevingut un modus operandi de fons d’inversió i grans empreses immobiliàries: comprar, expulsar, reformar i vendre o llogar a preus molt més elevats.
“Ens ha tocat la loteria de l’especulació”, lamenta Tono Hernández. Des de fa nou anys viu en un dels 27 habitatges de l’edifici i podria ser el primer a marxar perquè és el primer a qui se li acaba el contracte, el pròxim 31 de desembre. Tot i que ja va rebre el burofax, que no dona cap marge per a la negociació, Hernández reforça el condicional “podria” perquè assegura que no serà així: “No marxarem i lluitarem perquè ens renovin els lloguers”. Actualment, d’entre els 27 habitatges i quatre locals comercials de l’edifici, n’hi ha nou, inclosa una papereria de barri, els contractes dels quals finalitzen els pròxims mesos i ja han rebut el burofax, sis amb contractes que expiren entre 2022 i 2027, quatre pisos que ja estan buits i vuit més de renda antiga.
Actualment, entre els 27 habitatges i quatre locals comercials de l’edifici, n’hi ha nou els contractes dels quals finalitzen els pròxims mesos i ja han rebut el burofax, sis amb contractes que expiren entre 2022 i 2027, quatre pisos que ja estan buits i vuit més de renda antiga
Precisament, el veïnat de renda antiga explica que els han vingut a picar a la porta per comunicar-los que a partir del mes de març començaran obres per fer uns trasters al soterrani, fer-hi arribar l’ascensor –que quedaria sense funcionar un temps– i reformar la façana interior d’illa. Hernández lamenta que l’única resposta “literal” que han obtingut de la propietat sigui “és la llei del mercat”: “Ens han dit que si pensem que podem viure a l’Eixample de Barcelona amb el que estem pagant…”, lamenta. Concretament, ell paga 786 euros al mes per 70 metres quadrats i la idea, segons va dir-li l’anterior propietat, és convertir el seu i la resta d’habitatges en pisos de luxe.
Emparat per l’ampliació de les mesures estatals arran de la pandèmia fins al 22 de febrer de 2022, Hernández i el veïnat que quedi sense contracte abans, podran acollir-se a una pròrroga de sis mesos del lloguer. A la finca hi habita un noi invident de 40 anys per a qui és molt important conservar l’entorn on ha viscut tota la vida, una parella de 80 anys que hi porta tota la vida o Elisenda, que viu amb la seva parella i el seu fill de 24 anys i que aqueden sense contracte el pròxim mes de març. “Ens estan expulsant de la ciutat i estan desfent el teixit del barri”, denuncia Elisenda.
Quan els contractes expirin, asseguren que no es mouran de casa i continuaran fent efectiu el pagament de les rendes mensuals, consignant el lloguer als jutjats. L’objectiu és la renovació dels lloguers per a tothom, com van aconseguir les veïnes del número 126 del carrer Rocafort de Barcelona a finals de novembre, amb el suport del Sindicat de Llogateres. Després de plantar-se a les oficines de les Finques Teixidor i exigir una taula de negociació amb l’empresa propietària Marvi Eixample, es va arribar a l’acord de signar quatre renovacions a set anys al mateix preu.
Del telemàrqueting i amb una sicav
A l’inici de curs, l’antiga propietat, Arrendaments Crimesa, va vendre la finca a Lioness Inversiones SL, administrada per Albert Ollé Bartolomé a través de Corporación Financiera Valora XXI, amb la que també controla Emergia Contact Center, especialitzada en telemàrqueting. De fet, Ollé va començar la seva carrera en aquest sector amb la fundació el 1989 de Difusió Telemarketing Grup (DTG), que es va convertir en la primera empresa de màrqueting telefònic pel que fa a facturació estatal. El 2000 es va fusionar amb la multinacional nord-americana Teletech i Ollé en va assumir la presidència europea durant un temps. Entre altres, l’empresari va ser membre del ple de la Cambra de Comerç de Barcelona i conseller general de La Caixa.
Lioness Inversiones té entre les seves participades, pràcticament al 100%, Ness de Inversiones, una sicav, és a dir, una societat d’inversió de grans patrimonis que només paga l’1% de l’impost de societats
Lioness Inversiones té entre les seves participades, pràcticament al 100%, Ness de Inversiones, una sicav, és a dir, una societat d’inversió de grans patrimonis que només paga l’1% de l’impost de societats. També controla la meitat d’Eurobenefit, una empresa dedicada al sector immobiliari. El grup va comprar l’immoble fa uns mesos i ja ha començat a enviar burofax al veïnat advertint que no tenen cap intenció de renovar els contractes. Des del Sindicat de Llogateres asseguren que si han pogut fer seure a negociar fons voltors com Blackstone o Goldman Sachs, també ho aconseguiran amb Lioness i Ollé: “lluitarem fins al final perquè les veïnes es quedin a casa”. També han fet una crida al govern de la Generalitat a què la llei d’arrendaments urbans (LAU) catalana garanteixi una renovació dels contractes obligatòria i automàtica.
