El vídeo forma part de la sèrie audiovisual "L'ofici de resistir", quatre capítols al llarg dels quals parlem amb una dissenyadora de mobles de fusta, un esmolet, una creadora de productes amb garrofa i un cisteller que reivindiquen les feines artesanals adaptades als nous temps
Christina Abey va encaixar amb la fusta ja de ben petita, quan el seu desig era construir una caseta de fusta al mas on vivien amb la seva família a Rupit (Osona). La vocació professional per la fusteria se li va despertar fent una formació a Escòcia, i després es va llançar a muntar el seu propi taller amb només 20 anys.
La seva condició de dona i jove no encaixava en l’imaginari popular del fuster, que se sol escriure i pensar sempre en masculí. “En alguna ferreteria m’havien dit: ‘Ja saps el que busques, nena?'”, recorda. Però a la llarga això l’ha enfortit i, amb l’experiència a l’esquena, ho veu com un valor afegit, perquè “et coneixen més que si ets un home més”, un fet que reivindica amb el seu nom com a marca i l’etiqueta Wood Woman Made.
Les seves peces es distingeixen per no tenir cap clau ni element metàl·lic, tot està ajuntat a partir d’encaixos -la tècnica més antiga per fer mobles de fusta-, i per estar construïdes amb fustes autòctones, com les de roure, faig o noguera. Aquesta filosofia, lamenta, no és la que ha seguit els darrers anys la indústria, que “diu fusta a materials que no ho són” i genera una elevada quantitat de residus.
Per tot això, els ritmes de treball tampoc són -ni poden ser- els mateixos, i en el lloc que al mercat hi ocupa l’eficiència ella hi posa la perfecció. “Potser hi perdo, però vull que la peça sigui perfecta, si més no per mi”, confessa, i busca transmetre als clients tot el que això suposa, repensant què entenem pel valor que hi ha darrere les coses. Un valor, per ella, són el cap, les mans i el cor.
