El vídeo forma part de la sèrie audiovisual "L'ofici de resistir", quatre capítols al llarg dels quals parlem amb una dissenyadora de mobles de fusta, un esmolet, una creadora de productes amb garrofa i un cisteller que reivindiquen les feines artesanals adaptades als nous temps
La crisi econòmica del 2008 la va portar d’ensenyar català a interessar-se per l’agricultura ecològica i tirar endavant el seu propi projecte, centrat en un fruit que els darrers anys també s’ha reconvertit. És la garrofa: anys enrere, un aliment per al bestiar o un recurs per combatre la fam en èpoques de penúries i, avui, molt valorada per les seves qualitats nutricionals en l’auge de les dietes saludables.
Els garrofers són un cultiu molt estès al litoral dels Països Catalans, i la península Ibèrica concentra la producció garrofera més gran del planeta. Clara Martín va anar a fer masoveria a Bràfim, a la plana agrícola de secà de l’Alt Camp, una zona particular del territori perquè és l’única que reuneix tots els cultius de secà tradicionals de la mediterrània, i on predominen els garrofers. D’allà va sorgir el seu primer i principal producte, la crema de garrofa, feta a partir de la tavella -l’embolcall o beina-, i amb ingredients de cultiu propi i de productors locals, en una aposta decidida per la proximitat.
“Si algú la tasta, dirà que al que més s’assembla és a la xocolata”, comenta, però la semblança no va més enllà del gust, perquè les condicions socials i ecològiques d’obtenir un producte i l’altre estan ben allunyades. Reivindica que hauríem de deixar la xocolata i consumir garrofa per guanyar sobirania alimentària, i també pels avantatges mediambientals del cultiu dels garrofers, ja que són resistents a la sequera, eviten la desertització i retenen un alt volum de diòxid de carboni.
El projecte s’ha anat ampliant i també s’ha unit a altres iniciatives locals per dinamitzar la Plana de Secà de l’Alt Camp. Tot això amb l’impuls d’un fruit que fa uns anys era desprestigiat, i que ara, segons Clara Martin, obre oportunitats perquè més joves puguin dedicar-se a la pagesia, i guanyar-se les garrofes.
