Cada any, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), moren set milions de persones a causa de la contaminació atmosfèrica, un dels principals problemes de salut a les ciutats. En 2020, es va batre un nou rècord i 40,5 milions de persones es van desplaçar dels seus països pel canvi climàtic. La temperatura ha pujat més d’un grau centígrad de mitjana en tot el planeta en els darrers cent cinquanta anys per l’emissió de gasos d’efecte hivernacle. L’Estat espanyol és un dels territoris on més s’ha disparat, superant en algunes zones el límit establert en l’Acord de París, en què s’acordava no sobrepassar els 1,5 °C. Aquest és el context en què la Generalitat Valenciana reconeixia l’estat d’emergència climàtica i començava a tramitar la llei de canvi climàtic i transició energètica. Més de dos anys després i de 700 al·legacions a la llei, aquest divendres el moviment ecologista del País Valencià, convocat per Fridays For Future, es mobilitza a Vinaròs, València i Alacant per exigir una norma que “pose la vida al centre i no avantpose els beneficis econòmics a la justícia climàtica”.
A finals de l’any 2019, la Conselleria d’Agricultura i Emergència Climàtica, en mans de Mireia Mollà (Compromís), va iniciar el procés per redactar la llei de canvi climàtic, la qual s’espera aprovar definitivament a finals de 2022. Es tracta d’un document de 88 pàgines i 151 articles que té com a objectius principals reduir un 40% les emissions de diòxid de carboni (CO₂) en 2030 i declarar la neutralitat d’emissions en 2050, tot i que les institucions europees ja han advertit que serà necessari reduir almenys un 55% les emissions entre el 2021 i 2030. En matèria de consum d’energia, es fixa una reducció del 35,4% en 2030 i que el 42% de l’energia consumida en 2030 procedisca de fonts renovables —en 2019, es trobava en un 7,4%, segons l’últim informe de dades energètiques del País Valencià.
La llei té com a objectius principals reduir un 40% les emissions de diòxid de carboni (CO₂) en 2030 i declarar la neutralitat d’emissions en 2050, tot i que les institucions europees ja han advertit que serà necessari reduir almenys un 55% les emissions entre el 2021 i 2030
Per establir aquests percentatges, la Conselleria ha pres com a any base —data que serveix de referència per a calcular la reducció de gasos d’efecte d’hivernacle— el fixat pel Protocol de Kyoto, l’any 1990. Aquesta ha estat una de les principals raons per titllar l’avantprojecte de la llei —aprovat en agost de 2021— de “poc ambiciós” i “desfasat” per part del moviment ecologista del País Valencià. “Tornar al 1990 no arregla res. Entre l’any 1990 i ara, ja s’han incrementat en un 40%, per tant, s’hauria de reformular la llei des del principi”, reivindica Francesc Herrera, membre de Fridays For Future a València. Comparteix la mirada crítica Santiago Gasset, d’Acció Ecologista-Agró i un dels autors de les al·legacions que va presentar el col·lectiu: “L’avantprojecte té moltes insuficiències. En general, manca de concreció en metes i indicadors per dur a terme un control per part de la ciutadania”.
La norma traça diversos eixos des d’on definir les estratègies per lluitar contra l’escalfament global: la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, l’eficiència energètica, l’aposta per les energies renovables i l’autoconsum, la promoció del transport sostenible, una adequada ordenació de l’urbanisme i el territori o mesures impositives en el marc de la fiscalitat verda. Tanmateix, segons denuncien des d’Ecologistes en Acció, es conforma només amb “fomentar, impulsar i promoure, quan és urgent actuar, exigir i prohibir”. Per exemple, en la línia de les polítiques de reducció d’emissions, s’obliga a grans i mitjanes empreses a complir una sèrie d’indicadors per a assolir l’objectiu d’una reducció del 40%, però, tal com van al·legar Ecologistes en Acció i Acció Ecologista-Agró, “s’incorporen molts condicionants que poden ajornar qualsevol mesura” o en alguns sectors, com l’industrial, els objectius són “merament indicatius i no existeix un règim disciplinari per a elles”, puntualitzen. I afegeixen des d’Acció Ecologista-Agró: “La reducció d’emissions que es preveu es fa a mida de les empreses i particularitats de cada sector”. N’és un exemple que la llei preveu un sistema de compensació amb què les empreses podran substituir una part de les seues obligacions en la reducció d’emissions.
Macroprojectes eòlics i fotovoltaics en “qualsevol tipus de sòl”
Un altre dels eixos principals de l’avantprojecte és l’impuls de les energies renovables, amb la finalitat d’instal·lar fins a 10.000 megawatts per a complir amb els objectius de transició energètica en 2030. Tot i que es destaca la importància d’implantar progressivament el consum d’energia renovable en totes les edificacions, així com l’autoconsum i la creació de comunitats energètiques locals, la futura llei no posarà punt final a la ubicació de macroprojectes eòlics i fotovoltaics en zones agrícoles o d’alt valor ambiental, una de les principals denúncies del moviment ecologista. L’article 48 de la norma estableix que són zones de desenvolupament prioritari “qualsevol tipus de sòl on les instal·lacions d’energia renovable tinguen consideració d’ús admès”, la qual cosa, per a les organitzacions ecologistes entrevistades, suposa donar carta blanca a qualsevol macroparc eòlic i fotovoltaic, així com contradir les normatives estatals i europees sobre protecció d’espais per raons paisatgístiques, ambientals o patrimonials.
En la mateixa línia que el decret llei 14/2020, per a accelerar la implantació d’instal·lacions d’energies renovables, l’avantprojecte també contempla agilitzar els projectes de menys de 100 quilowatts sense exigir una autorització administrativa prèvia ni el permís de construcció de la infraestructura. A més a més, de manera paral·lela, sota l’argument de la crisi energètica derivada del conflicte entre Ucraïna i Rússia, el president de la Generalitat, Ximo Puig, ha anunciat l’aprovació d’un decret llei en els pròxims dies per a “agilitzar al màxim” la instal·lació dels macroprojectes de renovables que hi ha damunt la taula. Des de la Coordinadora per la Ubicació Racional de les Energies Renovables, consideren que “no existeix un full de ruta concret i clar ni una aposta de futur per la resiliència i el benefici de la societat”. Per la seua part, Herrera exigeix “una regulació molt més estricta de les zones on es pot o no implantar energies renovables”, i defensa que la norma hauria de servir per aturar les grans infraestructures que amenacen el territori, com les línies de molt alta tensió o l’ampliació del port de València; així com tancar la central nuclear de Cofrents, que enguany complirà 38 anys i té llicència fins al 2030.
Pel que fa a la construcció o ampliació d’infraestructures ferroviàries, portuàries o aeroportuàries, només un article, el 79, en fa referència i únicament estableix que les empreses promotores hauran de prendre mesures per a “reduir el ris climàtic”, calcular “les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle generades” i executar polítiques per a “avançar cap a la neutralitat en carboni”. Res més. Cap restricció que impossibilite les noves construccions o ampliacions, malgrat que, segons dades d’Ecologistes en Acció, el trànsit marítim és responsable de fins a un 40% de la contaminació atmosfèrica a les ciutats costaneres de la Mediterrània i l’aeri causa entre el 5% i el 8% de l’escalfament global.
De manera paral·lela, sota l’argument de la crisi energètica derivada del conflicte entre Ucraïna i Rússia, el president de la Generalitat, Ximo Puig, ha anunciat l’aprovació d’un decret llei en els pròxims dies per a “agilitzar al màxim” la instal·lació dels macroprojectes de renovables que hi ha damunt la taula
Els vaixells i els avions, doncs, continuaran tenint un pes important en les polítiques de transport, un dels eixos de la futura llei que, tot i ser estratègic en la reducció de l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle, presenta diverses mancances. Des d’Ecologistes en Acció denuncien que ni es quantifique ni es contemple una disminució del transport de mercaderies per carretera i el seu traspàs al ferrocarril o el fet que no s’establisca un nombre mínim d’habitants que obligue a declarar zones de baixes emissions. Així mateix, exigeixen millorar el transport públic, un paquet de mesures per a promoure l’ús de la bicicleta, la creació d’un model urbanístic de proximitat, el qual aprope els llocs de treball i els serveis als llocs de residència; i una moratòria en la construcció de noves infraestructures viàries, com l’ampliació de la carretera CV-60 a la Safor.
Per la seua part, la Conselleria d’Agricultura i Emergència Climàtica destaca les càrregues impositives que s’implantaran per a vehicles contaminants —el repte és que a partir de 2040 cap matriculació podrà ser de vehicles contaminants— o per a grans superfícies generadores de gran mobilitat. Per exemple, la Generalitat gravarà les superfícies de més de 2.500 metres quadrats pel nombre de vehicles que accedisquen a l’espai, per compensar les seues emissions. Les recaptacions aconseguides mitjançant els impostos i les sancions aniran a parar a un fons amb la finalitat d’acompanyar la ciutadania i sectors econòmics en una transició ecològica “justa”.
Des d’Ecologistes en Acció, consideren que també es podrien recaptar fons de les empreses de vessament i incineració de residus —la llei es marca l’eliminació progressiva dels abocadors i la defensa de l’economia circular— i del canvi d’usos del sòl, per tal de desincentivar la conversió de terrenys a urbanitzables; o dels impostos a la ramaderia intensiva. En el sector primari, l’avantprojecte també s’expressa en termes molt generals i només estableix un llistat de principis per reduir les emissions procedents de la gestió de fem, disminuir la distància del transport de matèries primeres o la promoció dels productes ecològics.
El turisme, blindat
L’activitat turística, segons dades d’Ecologistes en Acció, suposa un 8% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Una xifra que, a parer de l’organització, hauria de traduir-se en polítiques “més contundents” per pal·liar la contaminació que genera aquest sector. En canvi, en l’avantprojecte només un article, el 69, en fa referència i cap mesura fixa uns indicadors o prohibicions específiques, sinó que marquen la línia de “promoure un model de turisme sostenible” a través de l’avaluació d’impactes, la sensibilització de les treballadores i turistes o la planificació dels serveis bàsics en les zones més turistificades, com abastiment d’aigua potable, la gestió dels residus o la depuració d’aigües residuals.
Les propostes del moviment ecologista en aquest sector, en canvi, impliquen una sèrie de modificacions estructurals, com l’eliminació dels envasos i productes d’un sol ús, el consum de productes de proximitat, ús d’energia renovable o limitar la mercantilització de l’espai públic “per a millorar la qualitat de vida de la ciutadania i la naturalitat dels ecosistemes”. En l’àmbit urbanístic, també defensen una moratòria a tota nova construcció de complexos residencials i turístics i afrontar un canvi “radical” en la gestió turística del litoral, tenint en compte la vulnerabilitat dels municipis costaners als temporals i pujades del nivell del mar. “El turisme és una indústria que té uns efectes nocius en el medi ambient i aquesta llei no li posa quasi restriccions”, manifesta Herrera. “És un model —continua— paràsit que hem de deixar enrere, perquè només beneficia els grans operadors turístics”.
Manca de participació ciutadana
Una de les novetats de la futura llei de canvi climàtic és l’aprovació d’un Consell Assessor i de Participació del Medi Ambient, l’òrgan que permetrà assessorar les institucions i entitats públiques i privades perquè es complisquen els objectius de la norma. Tot i que l’avantprojecte preveu que hi participen organitzacions i entitats del teixit científic, social i ambiental, des de Fridays For Future reclamen una major transparència i participació pública tant el procés d’aprovació de les polítiques per fer front al canvi climàtic com durant la seua execució.
Tal com explica Herrera, la llei està subjecta a la creació de diversos organismes i plans mediambientals, com el Pla Valencià Integrat d’Energia i Canvi Climàtic, la qual cosa, segons adverteix, pot suposar un endarreriment de la seua posada en pràctica, així com una falta de transparència. “Hi ha molts articles, però no s’acaben de redactar accions concretes i fins que comencen a funcionar els organismes poden passar anys, quan el que necessitem és passar a l’acció i canviar el model econòmic per complet”, conclou Herrera.
