Al carrer d’Albert Porqueras de Lleida acapara 41 habitatges d’obra nova, 19 en un bloc del carrer Sant Jaume de Granollers, una trentena a l’avinguda Diagonal (al barri de Provençals del Poblenou, a Barcelona), una altra trentena al carrer Clavell de l’Aldea, una vintena al carrer d’Anna Tugas de Badalona, tres plantes al carrer de la Barceloneta d’Alcarràs i tres més al carrer Nou de Sant Antoni d’Olot. Entre les finques amb més valor de mercat sota la seva possessió, que coincideixen amb les més grans, també hi ha dos edificis a Sant Cugat del Vallès, situats al carrer de Josep Tarradellas i al carrer de Josep Irla. Aquests són només alguns exemples d’entre els 5.550 habitatges que, pel cap baix, acumula el fons d’inversió Blackstone a 306 municipis de Catalunya, concentrats en blocs o dispersos arreu de les trames urbanes i rurals.
Barcelona lidera la llista d’actius residencials sota l’òrbita del fons d’inversió, amb 891 habitatges; i en segona posició sobresurt l’Hospitalet de Llobregat, amb 496
Per mitjà d’una minuciosa investigació i el rastreig de tretze empreses, aquest mitjà —a la Directa 545— ha pogut quantificar per primera vegada l’imperi residencial a Catalunya d’un dels fons d’inversió més grans del món, capitanejat per Stephen Schwarzman. La seva identitat s’amaga entre una extensa malla societària que gestiona els actius immobiliaris: darrere de Budmac Investments I, Budmac Investments II, Testa Residencial, Inversiones Inmobiliarias Limara, Lanusei Investments, Treamen Investments II, Aliseda o Angol Investments, hi ha Blackstone.
Segons fonts del grup, és propietari de 20.000 habitatges de lloguer al conjunt de l’Estat espanyol, mil més dels que assegura que té CaixaBank. Municipi per municipi, a Catalunya, Barcelona lidera la llista d’actius residencials sota l’òrbita del fons d’inversió, amb 891 habitatges; i en segona posició sobresurt l’Hospitalet de Llobregat, amb 496. Les dues ciutats juntes allotgen el 25 % de tota la cartera catalana de Blackstone. Completen les primeres posicions, per sobre del centenar de pisos, Badalona (329), Sabadell (231), Terrassa (230), Granollers (193), Santa Coloma de Gramenet (190), Mataró (150), i Cornellà de Llobregat i Lleida, amb 120 cadascuna.
Als actius residencials, cal sumar-hi 872 magatzems i aparcaments, així com 211 actius més entre locals comercials, oficines, terrenys agraris i, excepcionalment, immobles industrials i sòl sense edificar o construccions ruïnoses. En total, 6.633 propietats, que la Directa classifica per municipi, superfície construïda, superfície de parcel·la, ús i també carrer, una informació de rellevància pública que ajuda a entendre el valor de la ubicació i el seu interès urbanístic. El cercador de la taula que adjuntem permet trobar el llistat de tots els habitatges i altres immobles de Blackstone a cada municipi.
A través de diverses empreses, amb seu principal al número 345 de Park Avenue de Nova York, el gegant inversor suma 561.203 metres quadrats construïts, que equivalen a 79 camps de futbol o a la meitat del barri del Raval de Barcelona. Prenent com a referència el valor mitjà del metre quadrat a Catalunya —2.265 euros, segons el càlcul del Col·legi d’agents de la propietat immobiliària de Barcelona—, el valor residencial de pisos, xalets o cases unifamiliars de Blackstone a Catalunya s’enfila fins a 1.271.124.795 euros. Per dimensionar-ho: la xifra representa més del doble del pressupost municipal per al 2022 de les ciutats de Tarragona, Lleida i Girona, que juntes sumen 496,1 milions d’euros.
Per al moviment pel dret a l’habitatge a Catalunya i per al conjunt dels Països Catalans, Blackstone és un vell conegut. Recentment, el Sindicat de Llogateres ha arrencat una campanya per coordinar les famílies afectades pel fons d'inversió, ja sigui perquè no els vol renovar el contracte de lloguer o perquè no s'avé a regularitzar la situació de persones que estan okupant algun dels pisos buits que acumula, 4.036, segons el registre de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya (veure "Mapa dels habitatges buits de Blackstone". En alguns municipis apareixen més immobles buits que en propietat, un desquadrament que podria tenir el seu origen en el fet que les dades d'aquest registre no estarien actualitzades amb les darreres operacions del gran propietari)). Hi ha casos com el d'Anaís Picó, a qui Budmac no volia renovar el lloguer i no s'ha volgut fer càrrec d'uns desperfectes; el de Rosa Tena i Daniel Medina, del Prat de Llobregat, que venen d'una dació en pagament i que estan fora de contracte; o el de Fàtima, qui té un procediment judicial obert per okupació d'un pis buit de Blackstone al Raval de Barcelona.
