Les sis querelles presentades el 13 de maig als tribunals valencians, pels delictes de tortures que haurien comés agents de la policia franquista l’1 de maig de 1967, ja s’han trobat amb el primer entrebanc. Una de les sis ha anat a parar a les mans del jutge Francisco de Asís Silla Sanchis, titular del jutjat d’instrucció número 3 de València, el qual va mantenir una “amistat íntima” amb una de les persones querellades, entre les quals hi ha agents de la policia franquista i jutges dels tribunals militars. És per aquesta raó que el magistrat ha demanat inhibir-se del procediment judicial, segons explica en una notificació enviada al querellant i a la qual ha tingut accés la Directa.
Una setmana després que la Plataforma Acció Ciutadana Contra la Impunitat del Franquisme presentara les querelles, d’Asís Silla emetia una diligència en què sol·licitava a un dels querellants i a la seua defensa formalitzar l’acusació. També requeria al Registre Civil el certificat de naixement i defunció dels querellats, ja que li consta la mort d’algun d’ells, “donada –argumenta– l’amistat i companyonia que em va unir fins a la seua mort”; així com abstenir-s’hi per aquest mateix motiu. “Ha fet el que havia de fer, perquè és el que l’obliga la llei”, afirma Aràdia Ruiz, advocada de la cooperativa El Rogle i una de les redactores de les sis querelles, que encara es troben a l’inici del procediment.
El jutge requeria al Registre Civil el certificat de naixement i defunció dels policies o jutges querellats, ja que li consta la mort d’algun d’ells, “donada –argumenta– l’amistat i companyonia que em va unir fins a la seua mort”
Després de formalitzar les denúncies, segons descriu Ruiz, el més comú és que els tribunals les arxiven. Al·leguen els mateixos quatre arguments jurídics que va dictar el Tribunal Suprem en la sentència 101/2012: la llei d’Amnistia, malgrat que el pacte internacional de drets civils i polítics no permetria amnistiar els crims del franquisme; el principi de legalitat penal, que diu que en el moment en què van ocórrer els crims del franquisme no existia cap norma que els tipificara, encara que ja estaven vigents els principis de Nuremberg i les convencions de la Haia; la prescripció dels crims, tot i que els crims contra la humanitat no prescriuen mai, segons ordenen diversos organismes internacionals; i les suposades morts de les persones victimàries, malgrat que mai s’han investigat. “Si les víctimes tenen una mitjana de 70 anys, com saben que els policies no estan vius?”, es pregunta l’advocada. I afegeix: “Els querellants ja no volen una condemna, no tenen l’objectiu de seure ningú a la banqueta, però sí que s’investiguen els crims, i que hi haja un relat de la veritat judicial que conte el que va passar”.
L’argumentari que es repeteix a l’hora d’entrebancar judicialment les querelles contra els crims del franquisme és molt poc revelador, tenint en compte, segons reflexiona Ruiz, que la sentència del Suprem “va crear jurisprudència” i “la fama conservadora que té el gremi”; línia ideològica que es va gestar durant els quaranta anys de dictadura franquista i la transició. “Després del franquisme –continua Ruiz– aquest gremi no va ser purgat. Evidentment, si fora un col·lectiu progressista, no seria tan complicat”. N’és un exemple del conservadorisme judicial la composició de les sales de govern –òrgans de governança interna– dels 17 tribunals superiors de justícia de l’Estat, l’Audiència Nacional i el Tribunal Suprem, controlats per una majoria de jutges conservadors. En les últimes eleccions, celebrades en l’any 2019, la conservadora Associació Professional de la Magistratura (APM) va guanyar amb un 52,1 % les eleccions a les sales de govern. Un dels membres de l’associació votats va ser, precisament, Francisco de Asís Silla Sanchis, que va obtenir una plaça en la sala de govern del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV).
El CIE de València, sota el control d’Asís
A banda de ser el titular del jutjat d’instrucció número 3 de València, d’Asís Silla és professor de Dret en la Universitat Catòlica de València i és el jutge responsable de fiscalitzar les vulneracions de drets humans que es puguen cometre al Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de Sapadors de València. En paraules del portaveu de la campanya “CIEs No” València, Adrián Vives, és un magistrat “molt poc valent a l’hora de garantir els drets de les persones internades”. Quan presenten queixes, “ens recorda que no està tot el dia en el CIE per veure que passa i que ell ha de confiar en la policia”, rebla amb rotunditat.
En paraules del portaveu de la campanya “CIEs No” València, Adrián Vives, és un magistrat “molt poc valent a l’hora de garantir els drets de les persones internades”. Quan presenten queixes, “ens recorda que no està tot el dia en el CIE per veure que passa i que ell ha de confiar en la policia”
Una de les últimes vulneracions en Sapadors que va denunciar la campanya va ser la mort de Marouane Abouobaida, el 15 de juliol de 2019. Aquest jove marroquí de 25 anys, internat després d’haver estar detingut en arribar a les costes espanyoles a bord d’una pastera, se suïcidava amb una samarreta nugada al capçal d’una llitera d’una de les cel·les d’aïllament, on estava tancat per barallar-se amb altres interns. Deu dies després de la mort d’Abouobaida, d’Asís Silla emetia un auto judicial en què ordenava a la direcció del CIE complir una sèrie de mesures per tal de “preservar en millor forma la vida, integritat, salut i drets de les persones privades de llibertat”. Tot i que l’auto es podia entendre com una acció per garantir els drets de les persones internades, la campanya “CIEs No” va fer una altra lectura. “Era la manera que tenia el jutge de desentendre’s i deixar clar que ell no sabia res del que havia passat, perquè la policia no l’havia informat”, subratlla Vives. La mort del jove va arribar a l’Audiència Provincial de València, que finalment va decretar el sobreseïment provisional de la causa penal. No va considerar que ni la policia ni el personal sanitari cometeren cap delicte, però sí que va afirmar que podia haver-hi una “assistència sanitària incompleta” i un “comportament reprovable” de la policia. Per això, l’Audiència Provincial va deixar oberta la causa penal i va instar a revisar les circumstàncies de la mort.
La llista d’irregularitats i denúncies de violacions dels drets humans ocorregudes en Sapadors és molt llarga. En novembre de 2018, l’intern de 19 anys Zinadine E. va presentar una denúncia on explicava que, després de caure a terra quan intentava saltar el mur del centre amb la intenció de suïcidar-se, un policia li va posar la bota a la mandíbula i un altre li va retorçar el peu. Malgrat d’haver relatat el que havia succeït i d’interposar denúncia, “la policia va afirmar que el jove es va retractar posteriorment, el que va provocar que no continuara el procediment judicial”, es recull a l’informe CIE de Sapadors: Sense dret a tenir drets. Tan sols uns dies abans, “CIEs No” denunciava que un home portador del virus VIH, malalt d’Hepatitis C i en tractament de metadona per drogodependència feia vint dies que es trobava tancat al CIE. L’intern havia demanat protecció internacional per raons humanitàries, ja que havia de rebre un tractament mèdic. Tanmateix, se l’havia denegat l’asil, raó per la qual podia ser expulsat al seu país d’origen, Rússia, on només el 35 % de les persones portadores del virus poden accedir al tractament antiretroviral (TAR). Ambdós incidents es van fer constar al jutge de control d’Asís Silla, a qui van enviar una còpia de la primera denúncia i una queixa en el segon cas, però “van quedar en res”, assegura Vives.
Des de “CIEs No” València també denuncien que d’Asís Silla ha passat per alt les vulneracions que es poden cometre des que una persona abandona el CIE i puja a un avió per ser deportada: “En aquests casos, aquest jutge es declara no competent, perquè les persones ja han eixit del CIE”. “En general, es llava prou les mans cada vegada que hi ha un problema en el CIE”, conclou el portaveu de la campanya.
