Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Un intern del CIE de València s’enfronta a l’expulsió de l'Estat malgrat necessitar tractament mèdic

Un home portador del virus VIH i malalt d'Hepatitis C, internat al CIE Sapadors de València des de fa 20 dies, podria ser deportat al seu país d'origen, Rússia, en "qüestió de dies", segons denuncia la plataforma CIEs No. L'intern necessita accedir a un tractament antiretroviral per fer front al virus, però se li ha denegat la petició de protecció internacional

Concentració davant del CIE de València / Ana de Inés Trujillo

El Centre d’Internament per a Estrangers de València, el CIE Sapadors, s’ha vist assenyalat per un nou cas de vulneració dels drets humans. El passat 24 d’octubre, es va internar en aquest centre a un home portador del virus VIH, malalt d’Hepatitis C, i en tractament amb metadona per drogodependència. Malgrat haver demanat protecció internacional per raons humanitàries, ja que ha de rebre un tractament mèdic, se li ha denegat l’asil, raó per la qual podria ser expulsat al seu país d’origen, Rússia, on només el 35% de les persones malaltes o portadores del virus poden accedir al tractament antiretroviral (TAR), “imprescindible en aquests casos”; a banda de què l’ús de la metadona és il·legal, segons denuncia Cristina Martínez, portaveu de la plataforma CIEs No de València.

L’intern va arribar a l’Estat espanyol l’any 2013. Residia en un centre d’intervenció de Castelló, on rebia un seguiment de la seua salut, un programa d’intervenció psicosocial i participava en tallers formatius. Per això, la plataforma considera “inhumà” i “extremadament cruel” l’internament d’una persona que necessita un tractament mèdic i que, a més a més, estava “perfectament integrada”. Així mateix, els informes del centre confirmen que havia millorat de manera “molt positiva” i “exemplar” durant l’últim temps, assegura Martínez.

Fa vint dies, va ser interceptat mentre es dirigia al centre d’intervenció de Castelló, i diversos agents de la Policia Nacional espanyola el portaren al CIE, perquè no disposava d’un permís de residència. En el seu cas, és necessari aquest permís per a romandre dins l’Estat, ja que Rússia, el seu país d’origen, no pertany a l’espai Schengen, àrea formada per 26 estats europeus que han abolit els controls europeus i, per tant, estableixen entre ells la lliure circulació de persones. Tanmateix, “en moltes ocasions, aquest visat depèn de si tens un contracte laboral o no”, matisa Martínez, qui recorda que l’intern ha estat treballant en diversos llocs, però mai li han fet cap contracte.

L’any 2010, es va fer públic que a diverses migrades del CIE Sapadors “no se’ls estava proporcionant correctament els tractaments mèdics que necessitaven, fet que posava en risc de manera alarmant la seua salut”, recorda la plataforma

Durant aquests vint dies, a l’intern se li han estat proporcionant els medicaments necessaris, segons ha pogut confirmar CIEs No. No obstant això, fa huit anys que el col·lectiu denuncia deficiències en l’atenció mèdica cap a les internes, així com el tancament de persones que pateixen greus malalties, com VIH i Hepatitis C. L’any 2010, es va fer públic que a diverses migrades del CIE Sapadors “no se’ls estava proporcionant correctament els tractaments mèdics que necessitaven, fet que posava en risc de manera alarmant la seua salut”, recorda la plataforma en un comunicat. Tampoc és la primera vegada que, al CIE Sapadors, una persona malalta de sida afronta una expulsió. En 2012, un home amb VIH, qui residia al país des de l’any 1993, va haver d’enfrontar-se al risc de deportació immediata després d’entrar al centre d’internament valencià per mancar del permís de residència.

Davant d’aquesta situació, CIEs No ha demanat al delegat de Govern espanyol al País Valencià, Juan Carlos Fulgencio, la posada en llibertat immediata de l’intern, així com la revocació de la seua ordre d’expulsió per motius humanitaris, en necessitar una assistència mèdica que segurament no podria rebre a Rússia. També s’ha exigit una major implicació de les forces polítiques valencianes, així com un “posicionament clar per part de la Conselleria, la qual ha de fer pressió a l’Estat per acabar amb aquests centres”, postil·la Martínez.


Les internes recorren a la via judicial

Des de la plataforma CIEs No, s’ha advertit en diverses ocasions que moltes persones, en el moment en què són detingudes, demanen recollir les medicines del centre d’acollida o habitatge on viuen per no interrompre el tractament. Però, la Policia Nacional les trasllada directament al centre d’internament. A més a més, “per qüestions arbitràries o per la manca de traductors que hi ha als centres, les internes no poden expressar-se bé”, i no se’ls escolta quan tenen molèsties o estan malaltes, lamenta Martínez. Per fer front a la situació, al llarg dels últims anys, s’han presentat queixes davant del jutjat d’instrucció número 3 de València, però mai s’ha resolt la vulneració del dret a l’assistència mèdica.

La plataforma CIEs No recorda el cas de Samba Martine, la dona de República Democràtica del Congo que va morir al Centre d’Internament per Estrangers d’Aluche, Madrid, per falta d’atenció sanitària dins del CIE

L’última denúncia, presentada el passat mes de setembre, la van signar 39 persones que es troben tancades al CIE Sapadors. La denúncia incloïa violacions dels drets humans, com el comportament “agressiu de la policia quan tanca als interns en cel·les menudes i sense vigilància per colpejar-los”; “l’aigua freda de les dutxes”, “les entrades nocturnes de la Policia Nacional, que fan impossible el descans” o “un tractament discriminatori i vexatori”, va senyalar CIEs No. També feia referència a les condicions higièniques del centre de València. “Són lamentables per a totes les persones”, critica la portaveu. Però, principalment, per a aquelles que pateixen algun tipus de malaltia. “A la nit, es veuen obligades a orinar en botelles de plàstic, davant de la resta de companyes, ja que tanquen les cel·les fins a l’endemà”, explica.

La plataforma ha volgut recordar el cas de Samba Martine, la dona de República Democràtica del Congo que va morir al Centre d’Internament per Estrangers d’Aluche, Madrid, per falta d’atenció sanitària dins del CIE. A Martine li van diagnosticar VIH al Centre d’Estança Temporal d’Immigrants (CETI) de Melilla, però el seu expedient mèdic mai va arribar a Madrid. “Aquesta dona no va ser atesa i va morir el dia en què van decidir traslladar-la a un hospital”, critica Martínez.