Un Pegasus a peu de carrer

“De cara al pròxim cafè, qualsevol informació que puguis recopilar sobre el col·lectiu que hem parlat [BATEC] i la seva relació amb Jovent Republicà i altres col·lectius ens pot interessar”. Aquesta és la primera missió que el jove Enric Pérez va rebre per part de les dues persones que es presentaven com a membres del Departament de Seguretat Nacional (DSN) espanyol i que durant els últims tres mesos l’han intentat captar com a confident per monitorar diversos espais independentistes, amb una estratègia molt més tradicional que la del sofisticat programari Pegasus. Aquesta instrucció li arribava el 10 de maig, només sis dies després de la presentació pública de Batec –moviment juvenil que lluita des de l’independentisme per un millor finançament del servei de Rodalies de Renfe a Catalunya– i quan havia passat un mes i escaig des del primer contacte entre els dos homes i Pérez. La Directa ha estat testimoni discret d’aquella primera cita presencial que es va produir el 30 de març i d’una segona el 26 d’abril d’enguany i ha pogut accedir als àudios de les converses, enregistrades per l’activista, així com als missatges de Telegram que els qui es presentaven com a agents de la seguretat nacional espanyola han intercanviat amb el jove, que ha estat objectiu de l’intent de captació. Una tercera trobada, prevista pel 22 de juny, va ser cancel·lada in extremis, quan Pérez ja era al lloc de la cita i els captadors van excusar la seva absència per raó d’una “urgència”.

Enric Pérez és un estudiant de Mitjans Audiovisuals a la Fundació TecnoCampus de Mataró (el Maresme), depenent de la UPF, i es declara independentista. Com per tants altres joves nascuts a les acaballes dels anys noranta –ell va néixer el 1998–, l’1-O del 2017 va ser un punt d’inflexió en la seva vida. Des del febrer del 2018 va començar a militar en les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya (JERC) –que just aquell any van adoptar el nom de Jovent Republicà–, una militància que va deixar el desembre del mateix any. És àrbitre de piragüisme i participa en dues colles castelleres: la Jove de Barcelona i els Passerells de TecnoCampus, on estudia. A més d’això, en el 2021 i el 2022 s’ha presentat a les oposicions per ser mosso d’esquadra, perquè creu “en la funció social” dels cossos policials.

Enric Pérez té un judici pendent en què li demanen fins a sis anys de presó per tinença d’explosius i atemptat contra agents de l’autoritat

De fet, Pérez va relacionar la primera trucada que va rebre el 28 de març amb el procés de selecció al qual s’havia presentat. “En un primer moment, vaig pensar que es tractava d’una trucada de comprovació, perquè em van preguntar per les oposicions i faltava poc per l’examen”. Però quan van demanar-li per un procés judicial que té pendent, va començar a dubtar. “Saps que la sinceritat ho és tot, no?”, li va dir la veu masculina a l’altra banda de la línia. Es referien a la causa que Pérez té oberta i per la qual es troba a l’espera de judici, el pròxim octubre, on li demanen quatre anys de presó per un delicte de tinença de substàncies explosives i dos anys més per un delicte de conspiració per cometre un atemptat contra agents de l’autoritat. En el marc de les protestes contra el Consell de Ministres espanyol, celebrat el 21 de desembre del 2018, “van detenir un amic nostre amb una ampolla de salfumant i paper de plata, i a través d’uns missatges del mòbil han construït aquest relat, que és fals, i és el motiu principal d’estar imputats”, explica el jove.

Per això, quan durant la trucada li van demanar sobre aquest cas, va començar a dubtar que tingués a veure amb el procés per opositar a mosso d’esquadra. Més encara quan el desconegut li va preguntar si encara volia ser policia o si voldria col·laborar amb altres forces de seguretat de l’Estat. El jove independentista va accedir a trobar-se presencialment amb els seus interlocutors, en una cita que va tenir lloc el matí del 30 de març. Abans, però, es va posar en contacte amb la Directa i amb el diari Ara. Tenia la intenció de fingir estar interessat en la col·laboració per poder “demostrar el funcionament de les clavegueres de l’Estat”, tal com explicava en la primera reunió que va mantenir amb aquest mitjà. I l’escenificació s’ha allargat durant gairebé tres mesos.

Primers contactes

El dimecres 30 de març, a un quart de dotze del migdia, quinze minuts abans de l’hora pactada, l’home amb qui Enric Pérez havia parlat i que més tard es presentaria com a Alfredo ja voltava per l’entorn de la torre Glòries de Barcelona, el lloc triat per citar-se. Quan el jove va arribar, Alfredo el va recollir i després de presentar-se es van dirigir a la cafeteria de l’hotel SB Glow, situat a la cruïlla dels carrers Badajoz i Bolívia. A l’interior, amagat de mirades indiscretes, es van trobar un altre suposat agent, que es va presentar com a Juan.

 

“Treballem en el Departament de Seguretat Nacional i ens dediquem a buscar col·laboradors, gent que ens doni un cop de mà en distintes temàtiques. A Catalunya, evidentment, ens dediquem a l’independentisme i a altres coses. Tens un perfil interessant, per això ens hem volgut posar en contacte amb tu”. Així va ser la presentació de Juan, qui va introduir l’objectiu de la trobada sense dilacions, després d’unes paraules de cortesia. “Ens dediquem a aconseguir gent que vulgui col·laborar amb nosaltres de manera puntual per obtenir informació, o bé genèrica o bé específica i, a partir d’aquí, si la col·laboració funciona, anar-nos coneixent més profundament i buscar enteniment, res més. Aquesta és la nostra filosofia de treball”, explicava Juan en aquella reunió, qui assegurava que fan aquest tipus de feina “cada dia”.

Perquè la col·laboració pogués arribar a bon port, calia començar treballant la confiança entre el jove i els agents. “Això és voluntari. Et demanaré una cosa. Si dius ‘això no m’agrada gens’, ‘no s’adequa als meus ideals’… no em facis explicar-t’ho tot. Ens ho dius i ni et recordes de nosaltres ni nosaltres de tu”, etzibava Alfredo tot just abans d’entrar a l’hotel. Un cop dins, Juan ho remarcava: “Has de tenir clara una cosa: et pot interessar o no, però ni a tu ni a nosaltres ens interessa que algú sàpiga que avui estem aquí asseguts”.

‘Fact-checking’ d’estat

Durant aquesta primera trobada, els dos homes es dediquen a comprovar les dades que tenen sobre Enric Pérez: el procés judicial que té obert relacionat amb el Consell de Ministres del 21D, un altre cas pel qual el volien jutjar per unes piulades a Twitter contra les forces de seguretat de l’estat l’any 2017 –que va tancar mitjançant un pacte amb la Fiscalia– i el seu procés d’oposició per ser mosso d’esquadra. Pérez se sorprèn de la quantitat d’informació que els dos homes tenen sobre ell: “Entenc que les dades que poso públiques són les que coneixeu. Les dades que té l’Estat també, perquè sou l’Estat”. Una afirmació que cap dels dos homes desmenteix.

Alfredo explica, en relació amb la selecció de candidats, que “qualsevol que faci un procés selectiu de qualsevol cos de seguretat entra en la nostra base de dades i, a partir d’aquí, tenim gent que es dedica especialment a buscar perfils que puguin ser d’interès”. “És el meravellós món del big data: hi ha molts paràmetres, hi ha unes alarmes creades… Són filtres. Nosaltres ens dediquem al que estàs veient. Hi ha una sèrie d’ítems que interessen. Quan conflueixen, salta el candidat i aquest candidat es rastreja, es mira i es comprova i es passa al nostre servei. El següent pas és concertar l’entrevista. Per què? Perquè cal contrastar el que ha sortit del big data amb la realitat”, puntualitza Juan.

“Has de tenir clara una cosa: et pot interessar o no, però ni a tu ni a nosaltres ens interessa que algú sàpiga que avui estem aquí asseguts”

Dins de la proposta que fan a Enric Pérez, els dos agents del DSN també plantegen contrapartides a canvi del seu ajut. “Tu vols treure’t una oposició i nosaltres, a la gent que ens ajuda, en un futur i després de conèixer-nos bé, si podem donar-los un cop de mà, se’ls hi dona. Jo no estic dient que et vagin a aprovar, però sempre que puguem donar-te un cop de mà, encara que sigui una empenteta, sempre serem aquí per intentar-ho”, li diu Alfredo.

En aquesta trobada, els qui es proclamen membres del DSN també s’interessen per l’activitat política d’Enric Pérez. Li pregunten la seva opinió actual sobre l’independentisme i sobre els espais en els quals ha militat, especialment les JERC. “Quan va haver-hi tot el moviment de Tsunami Democràtic, estaves ficat en això? Hi participaves activament? En els dies successius, en l’acampada i tot això?”, li pregunta un dels homes. La conversa deriva en molts moments en una discussió entre Pérez i els dos agents sobre el procés català, l’actuació dels agents antiavalots espanyols durant les manifestacions o el referèndum de l’1 d’Octubre. “La intervenció del govern central va estar malament, perquè no hagués hagut de passar el que va passar. Aquí és on moltes coses es van escalfar, en som conscients”, afirmava Juan, qui afegia que “Puigdemont, el dia que vingui, haurà de passar pel mateix que els altres han passat. És una qüestió política. Hi ha una sèrie de delictes penals que s’han comès i dels quals haurà de retre comptes”. El presumpte agent de seguretat nacional no només posa en dubte la classe política catalana: “Això ens passa a escala nacional. Pots ser socialista i quan veus el que està fent el govern, dius, ‘carai, no té res a veure amb la meva ideologia política'”.

 

Sobre el posicionament polític del jove independentista, el seu company Alfredo opina que “no és el que millor s’ajusta al nostre servei, almenys en la meva opinió”, però valorava positivament el fet que Pérez volia ser mosso d’esquadra i, per tant, tenia “uns valors per protegir les persones i crec que aquí ens podem entendre”. L’entrevista va arribant a la fi i sembla que és satisfactòria per als suposats funcionaris espanyols, que ja parlen de la pròxima cita. “Nosaltres, quan solem venir, avisem la setmana anterior, perquè necessitem fer una previsió de viatge. De moment, som nosaltres els que et truquem, és un telèfon que tenim de seguretat”, explica Juan, qui s’acomiada dient al jove: “Ets un bon xaval. Des que t’hem vist. Moltes vegades ens enfrontem a una altra mena de gent. I són situacions complicades”.

Tres setmanes més tard, Alfredo es posava en contacte de nou amb Enric Pérez amb l’objectiu de fixar una nova cita, que acabarien concertant per al 26 d’abril. En un procediment semblant al de la primera reunió, l’agent que havia arranjat la trobada va recollir el jove a les portes del centre comercial Westfield Glòries per portar-lo fins a l’establiment de la cadena El Fornet, situat al carrer Llacuna amb l’avinguda Diagonal, on els esperava de nou l’altre agent del DSN.

Relació consolidada

La trobada va tenir un caràcter més distès i es va parlar de moltes de les preocupacions d’Enric Pérez, també respecte a la proposta de col·laboració. Parlen de com ha de ser el protocol en les comunicacions entre ells i posen l’exemple de què fer si es troben amb alguna persona que coneixen mentre fan les trobades. Alfredo i Juan recomanen al jove fer passar els encontres com a reunions per cercar finançament per un projecte audiovisual propi. També li proposen començar a fer servir un nom en clau en les comunicacions amb ell: trien Oriol, el segon nom de bateig de Pérez. “Quan et truqui, et diré Oriol. Si l’agafes sense voler quan estàs amb gent que no vols que et senti, em dius: ‘T’has equivocat'”, li aconsella Alfredo, que es confirma com el responsable de les comunicacions amb el jove. Per la seva banda, Juan explica el nou mètode per intercanviar la informació. “Del telèfon des del qual t’hem trucat, oblida-te’n. L’apagarem ja”, li diu, al mateix temps que confessa que “ens agrada més el tema del Telegram i el Signal perquè a l’hora d’esborrar és més fàcil i ho podem fer per als dos, mentre que amb el WhatsApp no es pot”. En el cas de Pérez, quan ho van voler fer, era massa tard: el jove guardava còpia de tots els missatges.

Els captadors creien que, tot i que l’ideari de Pérez “no és el que millor s’adequa al servei”, “tens valors per protegir les persones i aquí ens podem entendre”

És amb comunicacions per Telegram que els qui asseguren ser agents de seguretat nacional comencen a demanar informació més concreta a Enric Pérez. Les converses per aquest canal s’inicien amb una salutació el dia 4 de maig. Només un dia després, Alfredo li demana al jove “si coneix el nou col·lectiu Batec”. “Ens interessa saber una mica més sobre aquest col·lectiu, qualsevol cosa que sàpigues o puguis saber seria interessant”, li diu només un dia després de la presentació pública d’aquesta plataforma, que reclama una major inversió en transport públic a Catalunya per part de l’Estat espanyol. Enric Pérez respon amb una convocatòria del grup UPFxLaRepública difosa per Telegram, on s’anima a participar de la convocatòria, a la qual cosa Alfredo respon: “Donaré un cop d’ull a tot això, em va semblar veure per algun lloc que podia tenir relació amb les Joventuts [d’Esquerra]”. El dia 10 de maig, només un dia abans de la segona acció pública de Batec, el suposat integrant del DSN li demanava que “de cara al pròxim cafè”, qualsevol informació “que puguis recopilar sobre el col·lectiu que hem parlat i la seva relació amb Jovent Republicà i altres col·lectius ens pot interessar”. En algun moment de la conversa, Pérez li diu que ha vist antics companys de Jovent Republicà i que els ha demanat informació sobre Batec, informació que no passa de ser la que pot conèixer qualsevol persona a través de les xarxes. A Alfredo li plau la resposta i la considera “una molt bona gestió” i li demana “com ho veu per tornar amb ells”. Quan Pérez respon que ho veu possible, Alfredo contesta: “Perfecte, fes-ho de mica en mica”.

Infiltrat al descobert

El primer punt de tensió en la relació entre Enric Pérez i els seus captadors sorgeix el 7 de juny. Aquell dia, la Directa feia pública la identitat de I. J. E. G., un agent de la policia espanyola que s’havia infiltrat dos anys i mig en el moviment per l’habitatge i l’esquerra independentista de Barcelona, fent-se passar per activista amb el nom fictici de Marc Hernàndez Pon. Curiosament, un dels últims espais on s’havia intentat infiltrar el policia descobert era Batec. Fins i tot va arribar a participar en l’acció del 4 de maig a l’estació d’Arc de Triomf de Barcelona, on les càmeres de TV3 el van gravar mentre bloquejava amb cinta americana les portes automàtiques d’accés a les andanes.

 

“Això els passa als policies nacionals per centrar-se en l’independentisme i no en evitar actes violents, etc. En fi, ara no m’estranyaria que s’incendiï tot. Estigues atent per si hi ha una mica d’interès i esperem que no passi res greu”. Alfredo es mostrava així de contrariat amb el policia descobert després de passar-li un enllaç amb la notícia a Enric Pérez. “Ves amb compte i evita que et fiquin en embolics. Esperem que siguin protestes pacífiques”, s’acomiadava. Uns dies després, fixaven la data de la pròxima reunió: el dimarts 21 de juny, fa només sis dies. Una reunió que s’havia de fer a la mateixa zona de Glòries i que mai es produiria.

Unes hores abans del moment previst per la trobada, Pérez rebia un missatge d’Alfredo. “Una cosa que em vaig descuidar de preguntar-te: el que ens vas explicar de Batec, ho vas parlar amb un dels que militaves abans. Com li diuen?”. “Preferiria no dir-te el nom ara mateix, perquè encara que milités amb ells, alguns són amics meus i no m’agradaria ficar-los en embolics a ells directament, si vols després ho parlem millor”, li va respondre el jove. “Tranquil, ho entenc”, li diu el seu interlocutor, però tot seguit afegeix que no podrà quedar aquella tarda, que haurà de ser l’endemà. Acorden veure’s a les sis de la tarda al davant del McDonald’s del centre comercial Westfield Glòries, on s’havien trobat l’últim cop.

La cita prevista pel 21 de juny fou cancel·lada després que Pérez es negués a facilitar als seus captadors el nom d’un antic company de militància

Es dona la paradoxa que el 22 de juny, a la mateixa hora, la consellera de la Presidència de la Generalitat, Laura Vilagrà (ERC) viatjava fins a Madrid per reunir-se amb Félix Bolaños, ministre de la Presidència espanyol. “Hem constatat discrepàncies amb la qüestió derivada de les informacions que aparegueren en The New Yorker”, deia el titular de la Presidència espanyol, en referència al cas Pegasus. En el mateix moment, suposats agents del Departament de Seguretat Nacional intentaven infiltrar un confident a les joventuts del partit de Vilagrà.

Enric Pérez arriba a la cita puntual i passen uns minuts fins que Alfredo li comunica que arribaran tard, que els esperi en una taula “tranquil·la” dins de la cafeteria El Fornet, el mateix establiment que l’última trobada presencial. A les 18.30 h, Alfredo truca el jove independentista: no es podran trobar perquè han hagut d’ajudar una noia que estava en una situació complicada. “‘Per tu també ho faríem’, em va dir”, explica ara el jove. Des d’aleshores no l’han tornat a contactar.

Reaccions de Batec i Jovent Republicà

“Sabem que l’Estat espanyol farà tot el que calgui per controlar i acabar amb l’independentisme, i aquesta informació és una nova demostració d’on poden arribar. Generen repressió i s’aprofiten d’aquesta utilitzant el patiment dels joves”. Aquesta és la reacció de Jovent Republicà després de conèixer la notícia de l’intent de captació. Des de l’organització republicana s’assenyala a la Directa que “les organitzacions juvenils som motor de canvi d’aquesta societat, i per això ens persegueixen i ens controlen, perquè tenen por que reivindiquem els nostres drets, perquè tenen por que siguem capaços de crear generacions crítiques que facin caure el règim” i alerten que continuaran fent front a “aquesta operació d’estat, explicant-ho a tot arreu perquè tothom ho conegui, exigint llum i taquígrafs i responsabilitats, i utilitzant els mecanismes judicials que tenim a l’abast perquè aquesta persecució i coacció no pot quedar impune”.

Per la seva banda, fonts del col·lectiu Batec, a petició d’aquest mitjà, apunten que “el fet que l’Estat espanyol ens vulgui espiar no ens sorprèn, però no per això deixa de ser un fet extremadament greu”. Batec, assenyalen aquestes fonts, “és una xarxa organitzada que té unes demandes clares, majoritàries i de sentit comú, i si ens volen espiar és per això mateix. Perquè tenen por que el maltractament al nostre país els comenci a suposar un cost. Tenen por que passin coses”. Des de la plataforma activista de la qual volien informació els suposats agents es denuncia “l’actuació de les clavegueres de l’Estat contra l’independentisme català i es continua treballant per enfortir-se i per continuar sent útil pel país”.

La Directa s’ha posat en contacte per telèfon i per escrit amb el Gabinet de la Presidència i el Departament de Seguretat Nacional espanyol per recollir la seva versió dels fets. Tanmateix, fins al moment del tancament d’aquesta edició no hem rebut cap resposta.

---

Seqüència de la captació