Quan es compleixen vuit anys de la desaparició de 43 estudiants de l’Escola Normal Rural d’Ayotzinapa i l’assassinat de nou persones, entre elles tres joves, a les mans d’agents de la Policia Preventiva Municipal i membres de la delinqüència organitzada a l’estat de Guerrero (Mèxic), les famílies de les víctimes segueixen sense donar credibilitat a l’informe oficial del govern federal, segons el qual no hi ha indicis que els seus fills es trobin amb vida.
Durant la nit del 26 de setembre i la matinada del 27 de setembre de 2014, les policies municipals d’Iguala, Huitzuco, Cocula i Tepecoacuilco, la policia estatal de Guerrero i elements de l’exèrcit mexicà van perseguir i van atacar estudiants de l’Escola Normal Rural d’Ayotzinapa, a 257 quilòmetres al sud-est d’Iguala. Aquesta acció va deixar com a resultat la desaparició forçada de 43 estudiants de l’escola normal rural, l’assassinat d’almenys nou persones i 27 ferides, entre elles periodistes i pobladores d’Iguala. Tot això amb la vigilància activa de l’exèrcit mexicà, els serveis d’intel·ligència i la Policia Federal. Per la implicació d’alts funcionaris i la negligència i l’omissió en la investigació i persecució dels culpables –especialment amb la creació d’una conclusió apòcrifa anomenada “veritat històrica”–, el cas es qualifica de crim d’estat.
Per això, les mares i pares dels normalistes adverteixen que la seva lluita no s’aturarà fins que hi hagi justícia i veritat i reclamen que el govern presidit per Andrés Manuel López Obrador, els lliuri proves científiques sobre els seus fills. També han rebutjat que va fabricar la teoria coneguda com la “veritat històrica”, formulada pel govern anterior, d’Enrique Peña Nieto, que assenyalava que les estudiants van ser presumptament cremades en un abocador del Municipi de Cocula, sense que es trobés cap evidència que corroborés aquesta versió i deixant, d’aquesta forma, el cas sense aclarir.
Des de les primeres versions del govern de Peña Nieto, es va determinar que el cas va ser un “crim d’estat” en què van participar elements de les policies municipals de les localitats d’Iguala, Tepecoacuilco, Huitzuco, Taxco, Teloloapan i Eduardo Neri, així com agents de les policies estatal i federal en contuberni amb grup de delinqüència organitzada Guerreros Unidos, facilitat per la manca d’intervenció de l’exèrcit mexicà que disposava d’un infiltrat que informava dels moviments interns i externs dels normalistes i que avui dia es troba desaparegut. A més de la participació de la Marina.
Des que es van conèixer els fets, han mort cinc mares i pares dels joves d’Ayotzinapa sense trobar els seus fills; l’últim, Ezequiel Mora, el 28 d’agost
Per tot això, al voltant del cas hi ha un embolcall d’incertesa barrejat amb un tuf de simulació, sobre qui van ser els autors materials i intel·lectuals, incrementat pel fet que no han estat sentenciats encara els qui es troben empresonats amb relació al cas, com l’exalcalde José Luis Abarca Velázquez i la seva esposa María de los Ángeles Pineda Villa, així com de l’exsecretari de Seguretat Pública d’Iguala, Felipe Flores Velázquez.
A part, un jutge va deixar sense efecte 83 ordres de detenció contra vint comandaments militars i personal de tropa integrants dels batallons 27 i 41, amb seu a Iguala i Teloloapan, dels quals només un comandament militar va ser sancionat per la cort marcial de la Secretaria de la Defensa Nacional (SEDENA), així com cinc autoritats administratives i judicials de l’Estat de Guerrero.
També hi ha ordres judicials contra 26 policies de Huitzuco; sis d’Iguala i un de Cocula; més onze policies estatals de Guerrero i catorze membres del grup criminal Guerreros Unidos pel cas Ayotzinapa, els delictes dels quals són delinqüència organitzada, desaparició forçada, tortura, homicidi i delictes contra l’administració de justícia. D’acord amb les investigacions, Jesús Murillo Karam seria un dels 33 exfuncionaris públics implicats en l’alteració de fets i circumstàncies per construir la tesi de la “veritat històrica”.
Morts sense obtenir resposta
Al llarg d’aquests vuit anys han mort cinc mares i pares dels joves d’Ayotzinapa sense trobar els seus fills. L’últim ha estat Ezequiel Mora Chona, pare d’Alexander Mora Venancio, un dels 43 estudiants desapareguts, que va perdre la vida el 28 d’agost, d’una aturada cardíaca. Va ser després de participar en una marxa convocada per l’empresari i excandidat al govern de l’Estat, Pedro Segura Valladares, així com familiars i amics de l’exalcalde José Luis Abarca Velázquez i la seva dona, María de los Ángeles Pineda Villa, en què van participar dos pares dels 43 desapareguts.
El 4 de febrer de 2018, Minerva Bello, mare del ‘normalista’ Evelardo Rodríguez, va morir de càncer, i en memòria seva s’ha creat un centre de drets de les víctimes
El matrimoni Abarca Pineda està condemnat i reclòs en un penal d’alta seguretat per delictes de delinqüència organitzada, ús il·lícit de recursos públics, a més de ser considerats culpables del segrest i assassinat de tres membres de la Unió Camperola Emiliano Zapata (UCEZ). A més, la parella es troba a l’espera de judici per l’assassinat de sis dels estudiants normalistes l’any 2014, un extrem denunciat pels convocants de la marxa i alguns dels pares dels joves desapareguts, que acusen el govern mexicà de fer-los servir com a cap de turc i ocultar els veritables responsables.
Alexander Mora va ser el primer dels 43 estudiants desapareguts a Iguala. La seva mort va ser confirmada per la Fiscalia General de la República, després que un laboratori de la Universitat d’Innsbruck, a Àustria, analitzés restes òssies trobades a l’abocador del Municipi de Cocula i coincidissin genèticament amb aquest normalista.
El 4 de febrer de 2018, Minerva Bello, mare del normalista Everardo Rodríguez, va morir de càncer i es convertia en la primera familiar dels 43 joves desapareguts morta sense saber el parador del seu fill. En memòria seva, s’ha fundat el Centre de Drets de les Víctimes Minerva Bello, al municipi de Chilapa de Álvarez, a la muntanya de Guerrero.
Al seu torn, Tomás Ramírez pare de Julio César Ramírez Nava, va morir el 2 de desembre del 2021; mentre que el 3 de setembre del mateix any moria a l’Institut Nacional de Ciències Mèdiques i Nutrició de la Ciutat de Mèxic, Bernardo Campos, pare de José Ángel Campos Cantar, per complicacions d’una diabetis. Un altre dels pares que va morir sense trobar el seu fill va ser Saúl Bruno Rosario, pare de Saúl Bruno García.
Les famílies dels normalistes manifesten que mentre no hi hagi veritat i justícia continuaran aixecant la veu i protestant als carrers per exigir al govern mexicà que compleixi amb la seva responsabilitat de sancionar i castigar els culpables, mentre que a Iguala continua la disputa pel control del territori al si del crim organitzat, marcada per execucions, segrestos, levantones (privacions de llibertat perpetrades pels grups criminals), robatoris a mà armada i tràfic de drogues.
