Conformar l’un a partir del tot. Abraçar el global per sentir-te més pròxim. Ser transversal, apreciar-te a tu mateix, descobrint-te des de múltiples temes o matèries. Mirar la vida des de totes les perspectives que pugues, sota els diferents racons i angles que gose provocar la llum. Admirar el paisatge del silenci i la profunditat del mot, la seua ràpida reproducció i transformació. Sentir el ritme a la cadència, la paraula a la gola, el nervi a les axil·les. Denotar la necessitat de la pronúncia, de l’expressió, com a únic canal de vida possible.
Aquest és el pacte i l’únic tracte possible que té aquell o aquella qui escriu, el poeta: l’obligació de ser domador, essent esclau de la paraula. La necessitat de cavalcar la síl·laba al ritme d’un batec flamant. L’anhel de captar el ritme i fer seua la cadència, per emfatitzar els silencis, aclamant els mots. Captar la intensitat per fer-la seua i suar-la al caràcter. Sentir la força, el vigor, el coratge, la melangia, l’esperança, la nostàlgia… Caure en la consciència dels sentits, en la ingravidesa de l’ànima.
Es tracta de sentir-se, de ser, apreciant la transversalitat i la diversitat d’experiències com a quelcom extra positiu per al llur creixement i maduració tant literària, com personal
Sí, aquest és l’únic camí possible, l’únic recer per qui vol fer aquest viatge d’endinsar-se en l’apassionant món de l’escriure. Es tracta de sentir-se, de ser, apreciant la transversalitat i la diversitat d’experiències com a quelcom extra positiu per al llur creixement i maduració tant literària, com personal. S’entén, i sempre s’ha dit que per a escriure “bé” s’ha d’haver llegit molt, haver consumit lectura i literatura. I és cert, llegir i consumir literatura augmenten brutalment el teu nivell d’expressió i, per tant, el teu nivell d’escriptura. Però no hauríem de reduir-nos a consumir sols un tipus de gènere literari, ja que cadascú d’ells expressa un tipus de text i referències al darrere diferents. He parlat en darreres columnes dels beneficis i les diferències dels diversos gèneres literaris: del poder del caràcter i el clam de la poesia, de poder ser un altre vivint els personatges d’una novel·la o del teatre, de reflexionar amb les propostes de l’assaig. Però, per a qui viu a la ploma, és suficient consumir literatura? Llegir i escriure?
La transversalitat és real a la vida i sabem, com més experiències tinguem, més i millor aprendre’m a viure i a viure’ns, perquè en cadascuna d’aquestes, ens enfrontem a situacions distintes. I som nosaltres, amb nosaltres mateixes qui hem de ser capaces d’autoregular-nos. Amb això vull dir, que, especialment per aquell o aquella qui escriu, és necessari estimar i apreciar les diferents arts, qüestions i matèries que l’envolten. Tenir la necessitat de saber i el plaer de comprendre i fer pròpia i única l’experiència viscuda. Apreciar la dansa per supurar en tu el ritme i fer-te de nervi, sabent marcar bé els àtons i les pauses. Adorar la música per transmetre un missatge sense dir paraula. Consumir de cine per captar expressions, moviments, reaccions. Engolir literatura per nodrir-te fins a l’epicentre de referents i referències. Emmirallar-te per la pintura, per l’expressió que poden tenir uns traços i la intensitat que els colors transmeten. Voler tocar l’escultura per intentar congelar el mot, el crit de l’escrit a l’argila, tot captant el clam que busques, que crees. I amb l’arquitectura, les rectituds i magnituds, monuments de magnituds que amb longituds arriben també a expressar-se.
Però això sols són les arts, després arriba la filosofia i la física, la sociologia i l’escenificació, el control de la respiració, de saber projectar el mot, d’omplir escenari i ser presència.
