Ja fa anys que les lluites i reivindicacions del moviment de l’agroecologia i el consum responsable guanyen suport a la societat. La crisi ecològica i energètica galopant també ha fet augmentar la necessitat i les ganes de consumir productes que provinguin del territori, que hagin estat produïts localment, i apostar, sempre que sigui possible, per cadenes curtes de distribució. En el cas que hàgim d’importar aliments que no es poden produir localment, com el cafè o el cacau, que siguin certificats de comerç just. Una aposta que implica, per tant, reduir el màxim que es pugui la contaminació que genera el transport i la logística d’aliments provinents de qualsevol racó del món en un mercat tan globalitzat com l’actual.
Tanmateix, el creixement de l’economia social i solidària i la lluita per la dignificació de les condicions laborals, tant de productores com de treballadores presents al llarg de tot el procés, ha generat una conscienciació creixent en cada cop més capes de població respecte a què, com i d’on prové el que entra a les nostres llars.
Així, des de fa anys, diferents formats d’establiments i opcions de consum guanyen força com a alternativa als grans supermercats i grans cadenes de distribució, que capitalitzen etiquetes com “eco” o “bio”. A més, conformen una xarxa que intenta adaptar-se a les diferents necessitats, disponibilitats i capacitats econòmiques.
La connexió entre ciutat i mercat de pagès
“Els mercats de pagès permeten una connexió entre camp i ciutat, una transmissió de coneixements, perquè permeten un diàleg en primera persona entre consumidors, productors i pagesos, que coneixen el que planten, coneixen els productes, l’esforç que suposa i són especialistes”. Ho explica Rosa Batalla, membre del projecte cooperatiu Menjador Ca la Rosa. Un dels molts projectes que impulsa aquesta cooperativa de treball és el Mercat de Pagès de la Sagrera, que se celebra cada dos diumenges a la plaça de Masadas. “És un èxit total. Jo diria que és el mercat de pagès més frondós, generós i concorregut de Barcelona. L’hem cuidat molt”, declara satisfeta. I afegeix: “Respon a una necessitat real del barri. La distribució de circuit curt no és fàcil de trobar, poques botigues són productores (només alguns forns de pa), perquè, normalment, si ets botiguer, no pots ser productor. El 50% del producte que tenim és ecològic certificat i a un preu competitiu. Així, és un win-win, tant per al productor, que dona sortida directa als seus productes, com per al client, perquè surt guanyant en termes de qualitat-preu”.
A barris de Barcelona s’organitzen mercats de pagès per enllaçar consumidores i productores i com a alternativa a les grans superfícies
Els mercats de pagès han experimentat un creixement els darrers anys. En el cas de Barcelona, diferents barris de la ciutat organitzen aquestes trobades per enllaçar consumidores i productores, sense intermediaris, alhora que pretenen ser una alternativa a les grans superfícies. Per defensar els seus interessos i la seva activitat, moltes d’aquestes iniciatives s’han constituït en cooperatives de treball, i s’han enxarxat amb coordinadores que serveixen de paraigües. També existeixen mercados campesinos amb la mateixa filosofia a països de l’Amèrica del Sud com Guatemala, Colòmbia, Mèxic o Bolívia.
El Menjador Ca la Rosa també impulsa projectes com un càtering o el menjador escolar propi, des d’on dona sortida a productes de comerç local i responsable, amb un valor social, sense grans marques industrials. “Som una minoria. Encara hi ha molt per fer. Per exemple, igual que ara tenen tota mena de llets, la restauració podria tenir infusions, postres o cafè de comerç just i això seria molt transformador. Cal entendre i afegir valors als productes que venem perquè el consum sigui més compromès. Per mitjà del consum la gent pot fer un acte polític”.
Botigues, cooperatives i especialitzades
Les botigues d’herboristeria i dietètica fa anys que són presents a pobles i barris de tot el territori. Moltes d’elles es troben associades a Bioconsum, una central de compres i serveis especialitzada en el subministrament de productes ecològics i formada, avui dia, per més de seixanta botigues independents de Catalunya i el País Valencià.
Després d’anys de debat sobre el futur del sector, i amb ganes de compartir més que compres i serveis, membres de Bioconsum creen Molsa, una cooperativa de botigues d’alimentació. Des del seu naixement l’any 2016, la xarxa de botigues de Molsa ha arribat fins a les setze botigues que hi ha repartides actualment per tot Catalunya.
“El 78 % del que es paga per cada producte va directament als productors”, explica Marc Montlló, membre de l’ecobotiga cooperativa l’Egarenca
Un altre exemple es va donar a la ciutat de Terrassa (el Vallès Occidental). Les ganes i la necessitat de fer un salt d’escala, d’aconseguir més varietat de productes i amb un preu més econòmic, va portar a la fusió de dos grups de consum de la ciutat. L’any 2018 naixia l’Egarenca, una ecobotiga cooperativa especialitzada, formada per més de cent famílies sòcies. “Som un projecte singular, diferent, una riquesa per a la ciutat, basada en cooperativitzar el consum. Des del 2018 hem facturat prop d’un milió d’euros, que en gran part van destinats a la pagesia local. El 78 % del que es paga per cada producte va directament als productors”, explica Marc Montlló, membre del projecte.
Tot i que l’època de la covid-19 està portant problemes per la baixada de facturació, Montlló valora el sentit d’aquests projectes: “Tots aquests espais de consum col·lectiu representem infraestructures bàsiques per a l’agroecologia, tant per la relació que tenim amb productors locals com per la intercooperació amb altres projectes singulars”.
L’aterratge dels supermercats cooperatius
El supermercat cooperatiu Park Slope Food Coop de Nova York és un projecte que aplega més de 17.000 sòcies, ha generat setanta llocs de treball i ofereix un ventall de 15.000 productes diferents. La seva experiència ha quedat reflectida en documentals i ha influït sobre els supermercats cooperatius que aterren amb força a casa nostra. Diferents iniciatives han obert des de l’any 2018 al llarg del territori: Som Alimentació a València; Supercoop, a Manresa; Food Coop, a Barcelona; la Feixa, a Mataró; l’Artiga, a Olot, o Terranostra, a Palma.
Aquestes botigues parteixen d’una escala més gran que els grups de consum, les petites botigues especialitzades o els economats socials, petits supermercats cooperatius amb productes ecològics que se situen en els locals comercials, a sota de cooperatives d’habitatge, com, a Barcelona, la Borda a Sants o Cirerers a Roquetes. En els supermercats cooperatius, una part de les seves tasques és professionalitzada (amb sòcies de treball o personal contractat), però es complementen amb la participació de les consumidores, que aporten hores a la cooperativa amb treball voluntari.
A les prestatgeries d’aquests establiments s’hi troben productes alimentaris, frescs o envasats, articles d’higiene personal, neteja, etc. Es prioritza que siguin ecològics, de proximitat i que minimitzin els embolcalls, tot i que en alguns casos també recorren a altres productes per aconseguir preus més ajustats.
Tots aquests espais de distribució són una oportunitat per trobar productes ecològics, de proximitat i de comerç just i una peça més en la cadena per enfortir un model alimentari just i sostenible.
