El president de l’Associació per la Defensa dels Drets de la Comunitat Musulmana (ADEDCOM), Mohamed Said Badaoui, està tancat al Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de la Zona Franca de Barcelona des del divendres 21 d’octubre. “Aquí estic, intentant aguantar de qualsevol manera per continuar lluitant”, confessa des del menjador d’aquest centre de privació de llibertat per a persones en situació administrativa irregular. En conversa telefònica amb la Directa, Badaoui aclareix “estem reclosos, però pots rebre visites i comunicar-te sempre que tinguis un telèfon mòbil sense càmera”. Aquest activista musulmà de 40 anys explica que els policies i personal del CIE estan al corrent de la seva situació, tenen un “tracte cordial” amb ell i reconeixen que el seu és “un perfil que no havien tingut abans”. Actualment, hi ha una vuitantena d’interns al complex custodiat pel Cos Nacional de Policia (CNP), la immensa majoria procedent del Marroc i de l’Àfrica sudsahariana, sense papers i amb dificultat per comunicar-se en català o castellà.
Aquest no és el cas de Badaoui, qui va arribar l’any 1992 a Catalunya juntament amb els seus pares i germans procedents del Marroc. Durant tots aquests anys ha tingut un permís de residència renovable que encara té vigent fins a 2024, però fa més de dos mesos que pesa sobre les seves espatlles una ordre d’expulsió de l’Estat espanyol. Tal com va explicar en aquesta entrevista, el seu malson va començar quan va decidir demanar la nacionalitat espanyola i el Ministeri de l’Interior li va denegar argumentant que el considera una “persona radicalitzada”, sense aportar cap prova ni expedient que ho demostri. Per aquest motiu, amb el seu advocat Iván Aybar Jiménez van presentar un recurs contenciós-administratiu a la fiscalia de Madrid i van sol·licitar les proves a la policia, que en lloc d’aportar-les li va obrir un procés d’expulsió administrativa utilitzant la llei d’estrangeria.
Dimarts 18 d’octubre, quatre agents de paisà del CNP van abordar Badaoui quan sortia de casa seva a Reus i el van introduir en un cotxe sense logotipar per traslladar-lo detingut a la comissaria de la Verneda de Barcelona
En aquest context, Badaoui va ser detingut el dimarts 18 d’octubre quan sortia de casa seva a Reus (el Baix Camp). Quatre agents de paisà del CNP el van abordar al carrer i el van introduir en un cotxe sense logotips per traslladar-lo detingut a la comissaria de la Verneda (Barcelona). Denuncia que durant tot el trajecte el van mantenir emmanillat per darrere de l’esquena, que els agents es van negar a afluixar-li les manilles i que això li ha deixat marques als canells. Un cop a les dependències policials va poder comunicar-se amb la seva família i rebre assistència lletrada, moment en el qual va tenir coneixement que s’havia signat l’ordre d’expulsió i tot estava preparat per executar-se. Va passar la nit a la garjola i l’endemà va ser conduït de nou a un vehicle del qual desconeixia el destí: “No em van informar d’on anàvem, ni a mi ni al meu advocat, ho vam saber quan vaig arribar a Madrid”, explica des del CIE. Va fer un trajecte de més de sis hores emmanillat –aquest cop amb les mans al davant de la cintura– i només van fer una parada per anar al lavabo i menjar en una comissaria de Saragossa.
Superat aquest periple, Badaoui detalla que va arribar a la comissaria madrilenya de Moratalaz, on va passar la segona nit detingut. “L’endemà semblava que em traslladaven a l’aeroport i vaig demanar d’anar al lavabo. En sortir, em van tornar a la garjola, al·legant un ‘error informàtic’”, relata Badaoui per telèfon. Hores després, el van tornar a introduir en un vehicle policial i de la mateixa manera que havia arribat a la capital espanyola va emprendre el camí de tornada a la comissaria de la Verneda de Barcelona, on va arribar passada la mitjanit de dijous. Després de tres nits detingut, el divendres va ser traslladat als jutjats de Reus, on va declarar davant del jutjat de guàrdia. “El meu advocat no es creia que estigués allí perquè ell tenia un document del CNP amb el dia i hora de sortida del meu vol de deportació des de Madrid i les dades de l’arribada al Marroc”, assegura Mohamed Said Badaoui. Està convençut que el van dur a Madrid per expulsar-lo i no ho van fer per “pressions polítiques”, i afegeix que “volen cobrir-se les esquenes i que un jutge signi l’expulsió, no el CNP”.
La llei d’estrangeria, sense garanties
Mohamed Said Badaoui no va estar sol en tot aquest procés, ja que un altre català originari del Marroc i veí de Vilanova la Geltrú (el Garraf), Amarouch Azbir, va ser detingut el mateix dia i va passar punt per punt pel mateix recorregut que Badaoui, amb qui van arribar a compartir calabós. Azbir és el president de l’associació cultural islàmica Al-Forkan de Vilanova i la Geltrú, fa més de vint anys que viu i treballa al municipi i fa una dècada que va sol·licitar la nacionalitat espanyola, tràmit que també l’ha portat a rebre una ordre d’expulsió acusat de “radicalització”. Malgrat això, a diferència del cas de Badaoui, el jutjat d’instrucció 5 de Vilanova i la Geltrú va denegar l’internament d’Azbir al CIE, acordant la seva compareixença tres cops per setmana davant del jutge i “sempre que li sigui requerit”.
Així doncs, amb una idèntica situació, dos jutjats diferents han decidit mesures antagòniques. Badaoui, des del menjador del CIE de la Zona Franca, s’alegra pel seu company i valora que el seu internament és “un càstig a la meva persona per fer denúncia del meu cas i pel suport institucional i polític que he aconseguit”. En aquest sentit, recorda que el jutge de Reus només li va fer quatre preguntes abans d’acordar el seu trasllat al CIE: “Què era el salafisme, què era la xaria, si mai havia dit que les dones eren inferiors als homes, sobre la meva activitat a les xarxes i per la meva situació personal i familiar en cas de consumar-se l’expulsió”. L’activista confirma que presentaran recurs al jutjat de Reus i si aquest és rebutjat aniran fins a l’Audiència de Tarragona: “Esgotarem totes les vies legals al nostre abast”.
Un altre català originari del Marroc i veí de Vilanova la Geltrú (el Garraf), Amarouch Azbir, va ser detingut el mateix dia i va passar punt per punt pel mateix recorregut que Badaoui, amb qui van arribar a compartir calabós
Fins ara, el mecanisme legal que el CNP ha utilitzat per intentar expulsar tant Badaoui com Azbir és l’article 54.1a de la Llei Orgànica 4/2000, d’11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, segons el seu nom oficial. Popularment coneguda com a llei d’estrangeria, en l’apartat citat anteriorment es determina com a “infraccions molt greus” el fet de “participar en activitats contràries a la seguretat nacional o que puguin perjudicar les relacions d’Espanya amb altres països, o participar en activitats contràries a l’ordre públic considerades molt greus a la Llei Orgànica 1/1992, de 21 de febrer, de Protecció de la Seguretat Ciutadana”. A la pràctica, això permet que l’Estat pugui expulsar persones sense necessitat de sotmetre el procés a cap control judicial i només d’acord amb informes policials.
Tal com va denunciar l’activista Adrian Vives a les xarxes, un cas similar es va produir amb la deportació de Mohamed Benhalima, sol·licitant d’asil reclamat per Algèria que va ser expulsat el mes de març en un cas que va generar molta controvèrsia i la denúncia de múltiples organitzacions de defensa dels drets humans. En la seva opinió, l’ús d’aquest article de la llei d’estrangeria no deixa gaire marge a les persones afectades: “Els recursos contra aquestes decisions administratives en la via interna acostumen a tenir poc recorregut perquè els jutges donen total credibilitat a les investigacions policials i quan aconsegueixen guanyar-se a instàncies internacionals les expulsions ja fa temps que s’han produït”.
Per evitar que això passi s’ha activat un grup de suport a Mohamed Said Badaoui i Amarouch Azbir, que ha emès un comunicat per recollir adhesions individuals i col·lectives contra les seves possibles expulsions. Per reclamar la llibertat immediata de Badaoui, el mateix col·lectiu ha convocat una concentració davant del CIE de la Zona Franca dimarts 25 d’octubre a dos quarts de set de la tarda. Badaoui es mostra optimista “confio en la pressió social i política per frenar la meva expulsió. Estic esperançat que això s’aturi”, rebla abans de penjar el telèfon des de l’interior del centre de reclusió per a persones migrants que continua obert a la ciutat de Barcelona.
