“Una nova operació militar en territori sirià és imminent. La farem com i quan nosaltres vulguem”, afirmava el president turc Recep Tayyip Erdogan pocs dies després d’iniciar una sèrie de bombardejos als territoris sirians de majoria kurda. Tanmateix, el pas dels dies evidenciava que la invasió no seria tan fàcil com havia anunciat.
Segons Ankara, els atacs es produïen en resposta a l’atemptat d’Istanbul que va matar sis persones i en va ferir 81 el 13 de novembre. El govern turc afirmava que els seus atacs tenien com a objectiu les bases del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK, per les sigles en kurd), designat com a grup terrorista per la Unió Europea i els Estats Units, i les Unitats de Protecció del Poble (YPG, per les sigles en kurd), grup principal de les Forces Democràtiques de Síria (FDS). Tots dos grups van negar qualsevol responsabilitat en l’atemptat i van publicar proves que vinculen la presumpta autora dels atacs amb Estat Islàmic. A més, denuncien que el 18 de juny de 2023 hi ha eleccions a Turquia i que Erdogan històricament s’ha servit de la qüestió kurda per atiar el nacionalisme i augmentar el seu índex de popularitat.
Els bombardejos són els més greus des de la invasió de Serekaniye i Girê Spî el 2019. S’han dut a terme utilitzant l’espai aeri controlat per Rússia i els Estats Units i, per tant, amb el vistiplau d’ambdós actors. Tanmateix, Erdogan no ha rebut la llum verda que esperava d’aquestes potències per dur a terme una invasió terrestre.
Els bombardejos d’ara són els més greus des de la invasió de Serekaniye i Girê Spî el 2019
Aquest estiu, l’anunci del president turc que els rebels sirians s’havien de preparar per a la reconciliació amb Al-Assad va estendre protestes a diverses ciutats sirianes controlades pels rebels amb el suport de Turquia com Ezaz o Al-Bab. Aquest fet va estendre especulacions sobre un possible apropament d’Erdogan cap al líder sirià, Bashar al-Assad. No obstant això, els darrers bombardejos han afectat bases del govern sirià matant fins a quinze soldats. Aquest fet posa de manifest la distància encara existent entre Al-Assad i el seu homòleg turc.
Això, de retruc, afecta les relacions de Turquia amb Rússia, principal aliat d’Al-Assad. Al juny, Ankara va amenaçar amb una ofensiva contra les ciutats de Tell Rifaat i Manbij a la província d’Alep, que es va frenar a causa de la mediació russa. Uns mesos després, Erdogan ho ha intentat de nou aprofitant-se del rol mediador que ha jugat en el conflicte d’Ucraïna. Tot i que el Kremlin encara no veuria amb bons ulls una nova invasió, el 26 de novembre va demanar a les YPG que es retiressin de la franja de trenta quilòmetres que reclama Erdogan. Les YPG ho van rebutjar, al·legant que això equivaldria a deixar milers de persones sense protecció.
Un altre fet rellevant han sigut els bombardejos turcs dirigits a la seguretat del camp de persones refugiades d’Al-Hawl el 23 de novembre. Segons el Rojava Information Center, el camp acull 53.000 persones vinculades a Estat Islàmic, juntament amb refugiades iraquianes i es troba a vuitanta quilòmetres de la frontera amb Turquia. Segons l’Observatori Sirià pels Drets Humans, els bombardejos haurien generat una situació de caos i algunes persones haurien pogut escapar. Això, sumat als atacs generalitzats a les zones frontereres, ha fet que les FDS s’hagin vist forçades a aturar les operacions contra cèl·lules actives d’Estat Islàmic. Aquesta tasca es porta a terme amb els Estats Units i, oficialment, representa l’única raó per la qual els nord-americans segueixen a Síria, amb una presència de menys d’un miler d’efectius.
Uns dies abans, una base conjunta dels EUA i les FDS va ser bombardejada, causant dues víctimes mortals entre les forces kurdoàrabs. El general de les FDS, Mazloum Abdi, denunciava en una entrevista en el diari digital Al-Monitor que el bombardeig estava dirigit contra la seva persona, donat que la base afectada és el punt on atén la premsa.
